es  |  ca  |  en

Cerca per data

Cerca per categoria

26 Setembre

El compromís total d’Espelt amb la pedra seca

 

No és una qüestió romàntica, però també. Les construccions de pedra seca entre vinyes afavoreixen al biodiversitat i el desenvolupament natural dels biòtops. Per aquesta raó, Espelt Viticultors hi ha apostat decididament i de manera especial al Parc Natural del Cap de Creus on ha retornat el cultiu de la vinya amb una petjada ecològica inconfusible.

 

A les Jornades transfrontereres de pedra seca que tindran lloc a Figueres el 28 i 29 de setembre, en el marc del projecte COL·LABORAXPAISATGE, sota l’organització d’ADRINOC, Celler Espelt exposarà les fortes conviccions que l’ha portat a recuperar les terrasses de vinya. “Estem recuperant l’ús de feixes que havien estat vinyes i que, amb l’arribada de la fil·loxera i després del turisme, va venir un temps on no es valorava la qualitat dels vins sinó la quantitat i el que va passar és que la majoria de vinyes de muntanya van desaparèixer i la producció es va concentrar a la plana on era més fàcil produir. El retorn a la muntanya és el que fa que podem tornar a parlar de vins de qualitat”, explica Anna Espelt, biòloga i enòloga, propietària i directora del celler.

A Espelt la defensa de la pedra seca “per combatre la pendent i retenir el sòl” i la seva reintroducció a la vinya és una prioritat. El vincle entre la pedra seca i el terroir és a més a més molt estret: “Una relació total; el Cap de Creus és una zona amb pendents abruptes i, com hem dit, l’única forma de salvar-les, amb una pluviometria com la que tenim, és fer terrasses, sinó el sòl et desapareix. Al Cap de Creus, la pedra seca és clau, va íntimament llegada terroir.  A Mas Marés, per exemple, el 90% de les terrasses estan fetes amb pedra seca, hi ha una petita part que hi vam haver de renunciar per manca de pedres en aquell moment i aquest 10% el vam fer amb la tècnica que es fa servir avui quan no es vol o no es pot  fer servir pedra seca. Comparant-les totes dues, veiem l’aportació clau de la pedra seca; la durabilitat, el manteniment del biòtop (depredadors naturals) de la pedra seca, la riquesa del paisatge i també s’evita la pèrdua de sòl per erosió”.

El compromís amb la pedra seca hi ha estat sempre però d’una manera conscient i reflexionada cal situar-se a l’any 2000: “Quan vam fer la plantació al voltant del celler, a la nostra primera finca, ens vam trobar algunes parcel·les, amb més relleus que les altres on havia restes de parets de pedra seca. Vam decidir aixecar-les i prou, perquè ens feia il·lusió. No trobàvem professionals a qui encarregar-ho, així que vam estar experimentant però al principi no acabava de funcionar i ens ho vam haver de prendre més seriosament. No ho vam planificar, vam anar fent i cada cop les fèiem millor però alhora també preníem consciència de l’esforç que implica”, explica Anna Espelt. El retorn envers el paisatge ha estat total: “No és una compensació econòmica, no ens enganyem! Però dones vida al paisatge, recuperes patrimoni i regales mirades increïbles a tots els visitants, especialment a Mas Marés.”

Durant les Jornades, Espelt reflexionarà també sobre esculls i èxits, els principals dels quals queden resumits a continuació:

 

Dificultats

  • Costos
  • Identificar mà d’obra especialitzada

Èxits  

  • Tot i que els temps en viticultura són llargs i els resultats s’observaran amb el temps hi ha elements que ja es poden mesurar com són
  • La satisfacció de recuperar les feixes
  • Un valor i un actiu dins del PN del Cap de Creus, on la lluita contra els incendis és fonamental i prioritària
  • Un paisatge  bell i imponent de terrasses de pedra seca com a mirador a les vinyes i al mar Mediterrani.

 

Intervenció Espelt Viticultors

Divendres, 28 de setembre a les 11.30h

http://adrinoc.cat/ca/jornadespedraseca2018/

No és una qüestió romàntica, però també. Les construccions de pedra seca entre vinyes afavoreixen al biodiversitat i el desenvolupament natural dels biòtops. Per aquesta raó, Espelt Viticultors hi ha apostat decididament i de manera especial al Parc Natural del Cap de Creus on ha retornat el cultiu de la vinya amb una petjada ecològica inconfusible.

 

A les Jornades transfrontereres de pedra seca que tindran lloc a Figueres el 28 i 29 de setembre, en el marc del projecte COL·LABORAXPAISATGE, sota l’organització d’ADRINOC, Celler Espelt exposarà les fortes conviccions que l’ha portat a recuperar les terrasses de vinya. “Estem recuperant l’ús de feixes que havien estat vinyes i que, amb l’arribada de la fil·loxera i després del turisme, va venir un temps on no es valorava la qualitat dels vins sinó la quantitat i el que va passar és que la majoria de vinyes de muntanya van desaparèixer i la producció es va concentrar a la plana on era més fàcil produir. El retorn a la muntanya és el que fa que podem tornar a parlar de vins de qualitat”, explica Anna Espelt, biòloga i enòloga, propietària i directora del celler.

A Espelt la defensa de la pedra seca “per combatre la pendent i retenir el sòl” i la seva reintroducció a la vinya és una prioritat. El vincle entre la pedra seca i el terroir és a més a més molt estret: “Una relació total; el Cap de Creus és una zona amb pendents abruptes i, com hem dit, l’única forma de salvar-les, amb una pluviometria com la que tenim, és fer terrasses, sinó el sòl et desapareix. Al Cap de Creus, la pedra seca és clau, va íntimament llegada terroir.  A Mas Marés, per exemple, el 90% de les terrasses estan fetes amb pedra seca, hi ha una petita part que hi vam haver de renunciar per manca de pedres en aquell moment i aquest 10% el vam fer amb la tècnica que es fa servir avui quan no es vol o no es pot  fer servir pedra seca. Comparant-les totes dues, veiem l’aportació clau de la pedra seca; la durabilitat, el manteniment del biòtop (depredadors naturals) de la pedra seca, la riquesa del paisatge i també s’evita la pèrdua de sòl per erosió”.

El compromís amb la pedra seca hi ha estat sempre però d’una manera conscient i reflexionada cal situar-se a l’any 2000: “Quan vam fer la plantació al voltant del celler, a la nostra primera finca, ens vam trobar algunes parcel·les, amb més relleus que les altres on havia restes de parets de pedra seca. Vam decidir aixecar-les i prou, perquè ens feia il·lusió. No trobàvem professionals a qui encarregar-ho, així que vam estar experimentant però al principi no acabava de funcionar i ens ho vam haver de prendre més seriosament. No ho vam planificar, vam anar fent i cada cop les fèiem millor però alhora també preníem consciència de l’esforç que implica”, explica Anna Espelt. El retorn envers el paisatge ha estat total: “No és una compensació econòmica, no ens enganyem! Però dones vida al paisatge, recuperes patrimoni i regales mirades increïbles a tots els visitants, especialment a Mas Marés.”

Durant les Jornades, Espelt reflexionarà també sobre esculls i èxits, els principals dels quals queden resumits a continuació:

 

Dificultats

  • Costos
  • Identificar mà d’obra especialitzada

Èxits  

  • Tot i que els temps en viticultura són llargs i els resultats s’observaran amb el temps hi ha elements que ja es poden mesurar com són
  • La satisfacció de recuperar les feixes
  • Un valor i un actiu dins del PN del Cap de Creus, on la lluita contra els incendis és fonamental i prioritària
  • Un paisatge  bell i imponent de terrasses de pedra seca com a mirador a les vinyes i al mar Mediterrani.

 

Intervenció Espelt Viticultors

Divendres, 28 de setembre a les 11.30h

http://adrinoc.cat/ca/jornadespedraseca2018/

 

No és una qüestió romàntica, però també. Les construccions de pedra seca entre vinyes afavoreixen al biodiversitat i el desenvolupament natural dels biòtops. Per aquesta raó, Espelt Viticultors hi ha apostat decididament i de manera especial al Parc Natural del Cap de Creus on ha retornat el cultiu de la vinya amb una petjada ecològica inconfusible.

 

A les Jornades transfrontereres de pedra seca que tindran lloc a Figueres el 28 i 29 de setembre, en el marc del projecte COL·LABORAXPAISATGE, sota l’organització d’ADRINOC, Celler Espelt exposarà les fortes conviccions que l’ha portat a recuperar les terrasses de vinya. “Estem recuperant l’ús de feixes que havien estat vinyes i que, amb l’arribada de la fil·loxera i després del turisme, va venir un temps on no es valorava la qualitat dels vins sinó la quantitat i el que va passar és que la majoria de vinyes de muntanya van desaparèixer i la producció es va concentrar a la plana on era més fàcil produir. El retorn a la muntanya és el que fa que podem tornar a parlar de vins de qualitat”, explica Anna Espelt, biòloga i enòloga, propietària i directora del celler.

A Espelt la defensa de la pedra seca “per combatre la pendent i retenir el sòl” i la seva reintroducció a la vinya és una prioritat. El vincle entre la pedra seca i el terroir és a més a més molt estret: “Una relació total; el Cap de Creus és una zona amb pendents abruptes i, com hem dit, l’única forma de salvar-les, amb una pluviometria com la que tenim, és fer terrasses, sinó el sòl et desapareix. Al Cap de Creus, la pedra seca és clau, va íntimament llegada terroir.  A Mas Marés, per exemple, el 90% de les terrasses estan fetes amb pedra seca, hi ha una petita part que hi vam haver de renunciar per manca de pedres en aquell moment i aquest 10% el vam fer amb la tècnica que es fa servir avui quan no es vol o no es pot  fer servir pedra seca. Comparant-les totes dues, veiem l’aportació clau de la pedra seca; la durabilitat, el manteniment del biòtop (depredadors naturals) de la pedra seca, la riquesa del paisatge i també s’evita la pèrdua de sòl per erosió”.

El compromís amb la pedra seca hi ha estat sempre però d’una manera conscient i reflexionada cal situar-se a l’any 2000: “Quan vam fer la plantació al voltant del celler, a la nostra primera finca, ens vam trobar algunes parcel·les, amb més relleus que les altres on havia restes de parets de pedra seca. Vam decidir aixecar-les i prou, perquè ens feia il·lusió. No trobàvem professionals a qui encarregar-ho, així que vam estar experimentant però al principi no acabava de funcionar i ens ho vam haver de prendre més seriosament. No ho vam planificar, vam anar fent i cada cop les fèiem millor però alhora també preníem consciència de l’esforç que implica”, explica Anna Espelt. El retorn envers el paisatge ha estat total: “No és una compensació econòmica, no ens enganyem! Però dones vida al paisatge, recuperes patrimoni i regales mirades increïbles a tots els visitants, especialment a Mas Marés.”

Durant les Jornades, Espelt reflexionarà també sobre esculls i èxits, els principals dels quals queden resumits a continuació:

 

Dificultats

  • Costos
  • Identificar mà d’obra especialitzada

Èxits  

  • Tot i que els temps en viticultura són llargs i els resultats s’observaran amb el temps hi ha elements que ja es poden mesurar com són
  • La satisfacció de recuperar les feixes
  • Un valor i un actiu dins del PN del Cap de Creus, on la lluita contra els incendis és fonamental i prioritària
  • Un paisatge  bell i imponent de terrasses de pedra seca com a mirador a les vinyes i al mar Mediterrani.

 

Intervenció Espelt Viticultors

Divendres, 28 de setembre a les 11.30h

http://adrinoc.cat/ca/jornadespedraseca2018/

 

No és una qüestió romàntica, però també. Les construccions de pedra seca entre vinyes afavoreixen al biodiversitat i el desenvolupament natural dels biòtops. Per aquesta raó, Espelt Viticultors hi ha apostat decididament i de manera especial al Parc Natural del Cap de Creus on ha retornat el cultiu de la vinya amb una petjada ecològica inconfusible.

 

A les Jornades transfrontereres de pedra seca que tindran lloc a Figueres el 28 i 29 de setembre, en el marc del projecte COL·LABORAXPAISATGE, sota l’organització d’ADRINOC, Celler Espelt exposarà les fortes conviccions que l’ha portat a recuperar les terrasses de vinya. “Estem recuperant l’ús de feixes que havien estat vinyes i que, amb l’arribada de la fil·loxera i després del turisme, va venir un temps on no es valorava la qualitat dels vins sinó la quantitat i el que va passar és que la majoria de vinyes de muntanya van desaparèixer i la producció es va concentrar a la plana on era més fàcil produir. El retorn a la muntanya és el que fa que podem tornar a parlar de vins de qualitat”, explica Anna Espelt, biòloga i enòloga, propietària i directora del celler.

A Espelt la defensa de la pedra seca “per combatre la pendent i retenir el sòl” i la seva reintroducció a la vinya és una prioritat. El vincle entre la pedra seca i el terroir és a més a més molt estret: “Una relació total; el Cap de Creus és una zona amb pendents abruptes i, com hem dit, l’única forma de salvar-les, amb una pluviometria com la que tenim, és fer terrasses, sinó el sòl et desapareix. Al Cap de Creus, la pedra seca és clau, va íntimament llegada terroir.  A Mas Marés, per exemple, el 90% de les terrasses estan fetes amb pedra seca, hi ha una petita part que hi vam haver de renunciar per manca de pedres en aquell moment i aquest 10% el vam fer amb la tècnica que es fa servir avui quan no es vol o no es pot  fer servir pedra seca. Comparant-les totes dues, veiem l’aportació clau de la pedra seca; la durabilitat, el manteniment del biòtop (depredadors naturals) de la pedra seca, la riquesa del paisatge i també s’evita la pèrdua de sòl per erosió”.

El compromís amb la pedra seca hi ha estat sempre però d’una manera conscient i reflexionada cal situar-se a l’any 2000: “Quan vam fer la plantació al voltant del celler, a la nostra primera finca, ens vam trobar algunes parcel·les, amb més relleus que les altres on havia restes de parets de pedra seca. Vam decidir aixecar-les i prou, perquè ens feia il·lusió. No trobàvem professionals a qui encarregar-ho, així que vam estar experimentant però al principi no acabava de funcionar i ens ho vam haver de prendre més seriosament. No ho vam planificar, vam anar fent i cada cop les fèiem millor però alhora també preníem consciència de l’esforç que implica”, explica Anna Espelt. El retorn envers el paisatge ha estat total: “No és una compensació econòmica, no ens enganyem! Però dones vida al paisatge, recuperes patrimoni i regales mirades increïbles a tots els visitants, especialment a Mas Marés.”

Durant les Jornades, Espelt reflexionarà també sobre esculls i èxits, els principals dels quals queden resumits a continuació:

 

Dificultats

  • Costos
  • Identificar mà d’obra especialitzada

Èxits  

  • Tot i que els temps en viticultura són llargs i els resultats s’observaran amb el temps hi ha elements que ja es poden mesurar com són
  • La satisfacció de recuperar les feixes
  • Un valor i un actiu dins del PN del Cap de Creus, on la lluita contra els incendis és fonamental i prioritària
  • Un paisatge  bell i imponent de terrasses de pedra seca com a mirador a les vinyes i al mar Mediterrani.

 

Intervenció Espelt Viticultors

Divendres, 28 de setembre a les 11.30h

http://adrinoc.cat/ca/jornadespedraseca2018/

 

 

 

Comparteix
Afegir comentari

captcha
×
Tornar a dalt