es  |  ca  |  en

Busca por fecha

Busca por categoría

21 Noviembre | Arte

Soleá trianera per al ComaBruna 2015

“Després de fil·loxeres i turistes vam perdre el nord i ja no sabíem què volia dir fer vi a l’Empordà. Necessitàvem retrobar les arrels. Buscàrem vinyes velles i vam estar de sort; en vam trobar una de molt vella i molt sàvia, que amagava carinyanes que amb prou feines aixecaven un pam de terra, una que s’entenia bé amb la Tramuntana, una que tenia unes arrels tan fondes que coneixia cada escletxa d’aquests esquistos tan pobres i delicats, una vinya que mirava a llevant i coneixia el que passava nord enllà on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

 

Asseguda a les feixes centenàries és fàcil veure el mar mentre les suredes de l’Albera ens abracen i Sant Quirze de Colera ens recorda tots els que han passat per aquí abans que nosaltres.  Ens vam agradar i ens vam entendre. Llavors  vam procurar guarir la terra, entendre el botó i les tramuntantanades. Volíem que aquests raïms que, com nosaltres, eren despentinats i salvatges poguessin passejar pel món amb alegria. Vàrem haver d’aprendre a ser suaus i amables amb les pells i els gestos. Alhora buscàvem que el llinatge pogués envellir molt temps i pogués explicar el país petit d’on prové.

 

El vi camina ara amb peus ferms, amb molta força en els baixos, foscos i intensos com unes cuixes amples que ens connecten a la terra. En enfilar-se muntanya amunt freguen amb aromàtiques que despenen els seus olis essencials sobre els esquistos calents i de fons la salinitat i la llum mediterrània d’un any càlid i sec de Tramuntana.  En aturar-nos i prendre aire, s’endevinen les notes aèries que ens connecten a les altures, subtilment.  Llavors gaudim del paisatge i albirem l’horitzó.

 

És en aquest moment que ens adonem que aquesta anyada és tan sols una ínfima petjada del que aquesta vinya ha viscut i ens sentim afortunades del regal i sentim vertigen en voler retre-li homenatge”

 

L’enòloga i biòloga Anna Espelt presenta ComaBruna 2015 a Monvínic Experience. La cantaora catalana de flamenc, Mayte Martín, rep el missatge i el reinterpreta. I posa veu i melodia, intensa, profunda i pura al vi de vinyes velles de carinyenes de Rabós. Mayte Martín fa una oda al ComaBruna amb una Soleá trianera i el presenta amb aquest text:

 

“Soleá es un cante para escogidos, regio, antiguo, de raíces muy profundas como las cepas en las que nace ComaBruna. Es un cante como el vino intenso, majestuoso y elegante, y también femenino, puesto que a lo largo de la historia han sido las mujeres las que han creado la mayoría de estilos de soleares que se conocen. Pero hay muchos tipos de soleá y en función de la zona de la que procede, le confiere un carácter emocional y melódico distinto, otro color, otra densidad. Al ComaBruna le va la soleá trianera,  que es de frases musicales más largas y ligadas. Es refinada y fácil de saborear y tiene una construcción melódica más sofisticada”. 

Més imatges

Comparte
Añadir comentario

captcha
×
Volver arriba