Des del primer dia que vam començar a treballar aquí, el 2003, teníem clar que havia arribat a les nostres mans un lloc singular, un balcó al mar, unes vinyes que s’hi aboquen amarant-se de salins i tramuntana, però també una terra plena d’història. Som conscients que hem d’honorar el llegat que la terra ens ofereix, és d’on traiem els fruits més preuats per viure, l’oli, el pa, el vi, l’aigua. Tenim un únic compromís: treballar la terra respectant-la.

Els orígens

Mas Marès està envoltat de monuments megalítics que daten de fa més de cinc mil anys, com el menhir dret a l’entrada de la finca que ens agrada saludar cada cop que venim a veure les vinyes. La terra, les pedres, han estat aquí molt abans que nosaltres i hi continuaran sent quan nosaltres ja no hi siguem. Des del megalític, les mans dels homes i les dones que han treballat aquesta terra han anat configurant el paisatge que avui veiem. La nostra responsabilitat és continuar treballant-la amb la màxima cura, per preservar-ne el paisatge i els ecosistemes de tots els seus habitants.

Abans d’arribar fins aquí, però, cal dir que el paisatge ha patit molts canvis. Les vinyes han format part del paisatge del Cap de Creus des de l’arribada dels grecs. Ara bé, va ser amb l’establiment del monestir de Sant Pere de Rodes, fa mil anys, que es va iniciar la substitució gradual de la vegetació natural per conreus en feixes sostinguts per parets de pedra seca. Això va comportar la construcció de centenars de quilòmetres de feixes i cabanes arreu del massís i la substitució de la vegetació existent, essencialment suredes, per un monocultiu de vinya.

Més tard, amb l’arribada de la fil·loxera, el s. XIX, les vinyes es van abandonar quasi totalment i la vegetació natural va anar recolonitzant el territori. La brolla —vegetació arbustiva baixa, que reneix després dels focs— va ser una de les plantes que va guanyar més terreny.

Un mosaic agroforestal d’alt valor natural

En els últims vint anys, hem intentat recuperar tots aquests elements fins conformar un mosaic agroforestal d’alt valor natural. Primer, intentem que la brolla formi illes entre les diferents vinyes, que serveixen de refugi i lloc de nidificació a diverses espècies que utilitzen les vinyes per alimentar-se. Amb la florida de les estepes, farigoles i caps d’ase a la primavera, i dels brucs a l’hivern, els insectes pol·linitzadors hi troben aliment.

Tot al voltant de la zona on són les vinyes hi ha espais oberts, espais de brolla molt esparsa o prats secs pasturats per les vaques que baixen del Pirineu cada tardor fins la primavera. Aquestes pastures tenen un alt valor ecològic, ja que hi viuen plantes específiques, hi ha abundants insectes i proveeixen llavors que són aliment dels ocells.

En segon lloc, recuperem tant parets de pedra seca, com els suros, les zones de vegetació primigènia i més vulnerable. Per tal de conservar aquests suros, estassem de brolla del sotabosc. Això ajuda que hi hagi zones d’ombra i també zones aptes per a la pastura de les vaques durant uns mesos de l’any.

En aquests ambients oberts, adevesats, hi creixen plantes especialitzades i delicades, com ara diverses espècies d’orquídies, i són també refugi d’insectes i els seus predadors. Als suros hi fan niu alguns ocells, i molts d’altres els fan servir de talaia des d’on canten o espien les seves preses. També a les parets de pedra seca, que n’hem recuperat més de 3.000 m, hi troben refugi entre les seves escletxes molts animals —invertebrats, rèptils, amfibis i petits mamífers—. A més, ajuden a retenir l’aigua i evitar l’erosió dels sòls, per tant ajuden a mantenir l’ecosistema natural al voltant de les vinyes.

Un tallafoc natural

Tot plegat conforma una franja resistent i protectora contra els focs forestals, que són part també d’aquest paisatge. El paisatge conreat i pasturat de Mas Marès actua com a franja de seguretat i protecció cap a la zona urbanitzada de Roses. El conreu ajuda a crear un tallafoc natural, amb poca càrrega de combustible i ajuda a tenir més eines per dominar-lo millor, i aturar-lo. Tal com vam poder comprovar a l’incendi del febrer de 2022.

Totes aquestes actuacions fan de Mas Marès un espai divers i afavoreixen la flora i la fauna salvatges, elements essencials per al manteniment d’un paisatge en mosaic d’alt valor. Amb tota aquesta feinada que portem a cap dia a dia, aconseguim un vins de gran qualitat i sentir que estem cuidant la terra amb la cura que es mereix, amb el compromís que tenim per preservar-la.

Subvenció per al desenvolupament de bones pràctiques agràries a la provínicia de Girona 2024

La Diputació de Girona premia les bones pràctiques agrícoles amb una subvenció per alleugerir l’esforç extra que les empreses agrícoles realitzen per afavorir la conservació de sòls vius i sans. En el nostre cas aquest ajut reforça la nostra pràctica de mantenir els sòls verds, evitant la subsolació o l’estripament, permetent a tota la cadena de fongs, microorganismes, plantes, insectes, rèptils i ocells mantenir la seva cadena alimentària natural. Aquest manteniment reforça a més a més, el control natural de plagues i el manteniment d’humitat del sòl.

La entrada Mas Marès, bones pràctiques vora el mar se publicó primero en Espelt Viticultors.

Entre els vins més destacats, trobem Les Elies 2020 i Coma Bruna 2018, tots dos amb una puntuació excel·lent de 93 punts. Aquests vins reflecteixen la qualitat superior i la cura en cada detall del procés de producció, des de la selecció del raïm fins a l’envelliment al celler. Les Elies 2020, raïms escollits del millor lledoner negre de cada anyada, destaca per la seva intensitat aromàtica i una estructura elegant que sedueix el paladar. Coma Bruna 2018, carinyena negra de vinyes centenàries sobre sòls d’esquistos a Rabós, és una expressió pura del caràcter del celler, amb una profunditat i riquesa que el fan únic.

6 vins per sobre dels 90 punts

Lledoner Roig 2021 i Terres Negres 2020, amb 92 punts cadascun, són dos dels nostre vins emblemàtics, que descriuen el terroir empordanès. Lledoner Roig 2021 és un vi blanc 100% lledoner roig o garnatxa roja que sorprèn per la seva vivacitat i finesa, mentre que Terres Negres 2020 es presenta amb una profunditat i intensitat que reflecteixen la riquesa del seu origen.

Pardells 2019, amb 91 punts, és un exemple excel·lent de la diversitat i qualitat de la producció d’Espelt. Un vi més robust i complex, ideal per a moments especials, fet d’un coupage de més de 9 varietats d’una sola parcel·la de vinyes velles de Rabós: carinyena blanca i roja, lledoner blanc i roig, picapolla i quatre varietats més en proporcions mínimes.

Finalment, la millor puntuació l’ha obtingut l’Airam el nostre garnatxa dolç de solera que ha aconseguit una puntuació impressionant de 94 punts. Aquest vi representa les nostres arrels i el saber que hem anat adquirint gràcies a una família dedicada a la viticultura i al vi, des de fa vuit generacions. Airam és un vi dolç que ha madurat amb elegància, oferint una complexitat i una profunditat excepcionals, un autèntic tresor per als amants d’aquest garnatxa dolç empordanès.

En resum, les puntuacions de la Guía Peñín 2025 no només reconeixen la qualitat dels nostres vins, dels millos posicionats dins la DO Empordà, sinó que també celebren la dedicació i la passió que posem en cada ampolla. Des d’aquí fem un reconeixement a tot l’equip de camp, enologia i celler per fer-ho possible. Gràcies!

La entrada Puntuacions extres a la Guia Peñín 2025 se publicó primero en Espelt Viticultors.

El xoriguer petit (Falco naumanni) és un petit falcó colonial i migrador que es va extingir de Catalunya a principis dels anys 80 a causa de la pèrdua d’hàbitats i l’ús indiscriminat d’insecticides al camp. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya va iniciar un projecte de cria en captivitat de polls i reintroducció que actualment continua amb èxit a la Plana de Lleida on hi crien més d’un centenar de parelles. El 2018 Espelt Viticultors i Paisatges Vius van signar un acord de col·laboració per la custòdia del territori que promovia la conservació del xoriguer petit a les vinyes de Mas Marès, al Cap de Creus. Avui veiem els resultats de tot aquest llarg procés de recuperació.

La torre de nidificació a Mas Marès

La torre construïda a partir d’elements d’arquitectura sostenible i ecològica, gràcies a la col·laboració de Paisatges Vius, se situa en un espai de gran biodiversitat que afavoreix també el cultiu de la vinya. A més també és un lloc idoni per a la conservació del xoriguer petit, un au rapinyaire migrador que s’alimenta de grans invertebrats i petits mamífers, ocells i rèptils. L’espai té representats els hàbitats propis de la muntanya mediterrània, una suma de pastures seques, màquies d’estepes i brucs, bosquines de suros i alzines i conreus de vinya i olivera.

Amb aquest acord, Espelt Viticultors fa pal·lès el seu compromís amb el medi que l’envolta, més enllà de la viticultura ecològica que desenvolupa a Mas Marés. Una finca on les vinyes es mesclen amb el suro, les pastures i les estepes a fi de crear un espai agrari agrari d’alt valor natural en què natura i viticultura hi convisquin en armonia. D’aquesta finca en surten després també vins mediterranis, complexos, intensos i delicats, marcats pel sòl de granit, el vent de tramuntana i el vent de mar, com els del projecte d’Anna Espelt.

El xoriguer petit, un projecte de recuperació

Ara, després de moltes dècades, es recupera aquesta espècie nidificant al Parc Natural del Cap de Creus, gràcies als hàckings que s’han anat fet els darrers anys a llocs propers com a Mas Marès juntament amb persones voluntàries del Parc Natural del Cap de Creus. L’objectiu del projecte sempre ha estat consolidar la població de xoriguers a l’Alt Empordà, hem aconseguit un primer pas, però caldrà igualment estar molt atents a:

• Protegir les colònies de cria actuals, així com continuar els hackings a la torre de nidificació a Mas Marès
• Millorar l’hàbitat al voltant de les colònies de cria continuant, entre altres actuacions, adevesant l’espai proper a la torra de nidificació. El xoriguer petit caça els grans insectes dels espais oberts i, per tant, la millora de l’hàbitat se centra en la reducció de la vegetació d’arbustos per crear hàbitats herbacis i per recuperar de murs de pedra seca.

Brindem i celebrem per molts xoriguers petits més!

La entrada El xoriguer petit recupera població se publicó primero en Espelt Viticultors.

Coma Bruna: una joia de carinyena centenària

El Coma Bruna 2018 és un vi que encarna l’essència de les velles vinyes de Carinyena. Provinent de vinyes centenàries, plantades el 1909, aquest vi ofereix una complexitat i profunditat que només es poden aconseguir amb l’edat i la cura meticulosa. Fintan Kerr el descriu com a “espinós, floral i pissarrós”, el Coma Bruna destaca per la seva frescor i fermesa, mostrant una profunditat afruitada que reflecteix la seva herència centenària. Madurat durant 13 mesos en foudres, aquest vi presenta una estructura robusta i evocadora, que ens fa pensar que envellirà molt bé també a l’ampolla. La combinació del seu perfil aromàtic i el seu procés de maduració el fan un vi especial, que reflecteix sense artificis el caràcter d’una varietat local empordanesa com és la carinyena negra.

La Vella: l’elegància de la carinyena blanca

D’altra banda, La Vella és una expressió autèntica d’una altra varietat local empordanesa de la qual se’n conserven molt pocs ceps en una vinya centenària: la carinyena blanca. Degustat també per l’expert en vins Fintan Kerr, La Vella es distingeix per les seves notes de flors blanques, avellanes, closca de taronja i fruites de pinyol madures. Amb una acidesa àmplia que sosté un final llarg i suau. Tot plegat fa que aquest vi ofereixi una experiència de degustació refinada i equilibrada. La Vella, 100% carinyena blanca, ha estat madurat durant vuit mesos sobre les mares fines en ous de ciment, una tècnica que contribueix a la seva textura i complexitat, fet que també ens fa pensar que tindrà una bona maduració en ampolla i ens permetrà degustar-lo durant molts anys més. Tant La Vella com el Coma Bruna tenen certificació ecològics, fet que assenyala un cop més el compromís d’Espelt Viticultors amb la viticultura orgànica i la producció de vins que respecten i celebren el seu terrer.

El nostre compromís amb la qualitat i la sostenibilitat

Aquests reconeixements de Decanter no només destaquen la qualitat dels vins d’Espelt Viticultors, sinó també la dedicació a pràctiques vitivinícoles sostenibles i orgàniques. En preservar i retre homenatge vinyes centenàries, recuperem no només varietats locals quasi desaparegudes, sinó que també protegim un patrimoni paisatgístic i cultural molt valuós.

Si voleu explorar els tresors de l’Empordà més autèntic, el Coma Bruna i La Vella representen una oportunitat única per assaborir la història i unes varietats locals en la seva màxima expressió empordanesa. Aquestes puntuacions són un reconeixement a la feina constant per preservar el territori i una tradició vitivinícola de més de 8 generacions. Brindem per celebrar-ho!

La entrada Coma Bruna i La Vella amb molt bones puntuacions de Decanter se publicó primero en Espelt Viticultors.

Des de fa més de vint anys gestionem la finca Mas Marès, al cap de Creus, on produïm el vi del projecte més personal d’Anna Espelt i on hem impulsat amb l’assessorament dels tècnics amb el Parc Natural del Cap de Creus un projecte agroecològic. L’objectiu principal del projecte és que vinyes, pastures i suredes hi convisquin en simbosi i ajudin a l’increment de la biodiversitat i la prevenció d’incendis.

Es tracta d’un total de 172 hectàrees situades en ple Parc Natural del Cap de Creus que es distribueixen amb diferents usos: pastures de ramaderia extensiva, oliveres, vinyes i suredes. Aquestes últimes formen part de l’ecosistema més fràgil, situat al sud de la finca, la part més allunyada del lloc d’on poden venir els incendis. El projecte té un triple objectiu: augmentar la biodiversitat, augmentar la resiliència de les terres al canvi climàtic i la prevenció d’incendis.

Viticultors, bombers, biòlegs i forestals: una feina conjunta

A la trobada, també hi han intervingut Ponç Feliu, director del Parc Natural del Cap de Creus, Marc Castellnou, cap dels GRAF, i Míriam Villar de la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat. Tots tres han destacat que aquesta estratègia de gestió en mosaic ajuda a incrementar la biodiversitat, aturar incendis forestals i a conservar el paisatge mediterrani.

Per altra banda, també hi ha participat el secretari de l’Agència de Recursos Naturals de Califòrnia (EUA), Wade Crowfoot. El secretari americà qualifica Catalunya com una regió “líder” en relació a la resiliència climàtica. “A Califòrnia també tenim moltes estratègies, moltes són similars a les que hi ha aquí i n’estem aprenent també”, assenyala Crowfoot. Des de l’agència americana destaquen la utilitat de veure diferents experiències: serveix per implementar les estratègies més adequades en cada context.

Llegiu aquest recull de notícies de la jornada:

• Setmanari Empordà: Prevenció d’incendis i lluita contra el canvi climàtic: Catalunya promou al món el model de cap de Creus i el Montgrí
• La Vanguardia: Catalunya promueve en el mundo el modelo de lucha contra los incendios de Cap de Creus i el Montgrí
• Diari de Girona: Prevenció d’incendis i lluita contra el canvi climàtic: Catalunya promou al món el model de cap de Creus i el Montgrí

La entrada La delegació de Mediterranean Climate Action Partnership visita Mas Marès se publicó primero en Espelt Viticultors.

Fa uns quatre anys, en plena pandèmia, la Cristina Jolonch i en Samuel Aranda estaven filmant la sèrie documental “Sin Reservas” i ens van demanar si podien venir a gravar-ne a les vinyes de Mas Marès. En aquella ocasió volien fer un capítol amb l’Oriol Castro, l’Eduard Xatruch i en Mateu Casañas els xefs dels restaurants Compartir i Disfrutar. La proposició no ens va venir de nou. De fet, ja feia uns anys que treballàvem conjuntament, Disfrutar i Espelt, en l’elaboració d’un vi exclusiu per als seus clients. El vi era un projecte que naixia de la passió que compartim per la viticultura, el respecte al territori i la gastronomia. Així, el documental no ens podia semblar millor idea per mostrar al món aquesta passió.

Un documental imperdible

La sèrie documental ‘Sin Reservas’ del suplement Comer de La Vanguardia rendeix homenatge a un esperit de superació dels professionals de la gastronomia en temps de pandèmia a través de figures rellevants de la cuina catalana. Hi participen cuiners com Ferran Adrià, Martina Puigvert, Nandu Jubany, els germans Roca, Carles Gaig, Paco Roca i Artur Martínez. En aquest cas, us compartim el capítol protagonitzat pels cuiners del restaurant Disfrutar Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas i dirigit per la periodista Cristina Jolonch i el fotògraf Samuel Aranda, juntament amb l’equip de Story & Co Films. En pocs minuts, la càmera acompanya els xefs a través d’un viatge a Cadaqués i a alguns dels paisatges més emblemàtics del Cap de Creus. D’entre tots els paisatges, no hi podia faltar la vinya, en aquest cas les de Mas Marès on elaborem els vins d’Anna Espelt.

En el vídeo, els xefs reflexionen sobre la seva estreta relació professional i personal. A més, rememoren amb complicitat i humor els seus inicis a la cuina d’El Bulli, situat a pocs km de les vinyes de Mas Marès. En les seves intervencions es traspua la forma de treballar que els caracteritza: honestedat, dedicació constant i passió per la feina ben feta. Uns adjectius que tots els periodistes han coincidit a assenyalar aquests dies.

Feu un cop d’ull al vídeo i per molts anys Disfrutar!

La entrada De quan Disfrutar va venir a Mas Marès se publicó primero en Espelt Viticultors.

A frec de pell i vi ofereix una mirada íntima a la tendresa. Les obres de Zina López posen l’accent en la trobada, en el refugi sota l’ombra refrescant de les vinyes. Pintures, calaixos, cartes i poesia convergeixen en aquest espai i es posen al servei de la celebració, dels rituals i de la sensibilitat. L’empordanès Albert Carol hi posa la paraula. Les poesia d’aquest filòleg i bibliotecari de la Bisbal ha servit d’inspiració a l’artista. L’erotisme, la sensibilitat i la seducció es donen la mà les seves obres.

Zina López, artista multidisciplinària, pintora, il·lustradora i art-terapeuta, és nascuda al Maresme, però la seva vida corre en paral·lel a Cadaqués des dels anys 90. Des de llavors, participa de la vida cultural del poble. Amb una formació en Història de l’Art i Art-teràpia, també ha il·lustrat títols com “El Drac Tombarella” i “De Dalt i de Mar”. La seva obra combina il·lustració i pintura, explorant el món de la creació artística des de la profunditat i la intimitat.

Amb anterioritat, Zina López ha exposat a la Galeria Marges U de Cadaqués, la Destil·leria de Mataró, Miim Spai D’Art a Barcelona i l’espai d’art d’Alta Alella. Aquesta nova exposició, A frec de pell i vi és un diàleg íntim i tendre entre la imatge i la paraula, entre la pintura i la poesia de l’Albert Carol. Us convidem a venir a la inauguració per brindar i explorar plegats els racons més tendres de la quotidianitat.

La entrada A frec de pell i vi: Zina López i Albert Carol se publicó primero en Espelt Viticultors.

Des del primer viatge a l’Illa de Lesbos (Grècia) el 2016, Amb Les Teves Mans no ha parat de treballar en col·laboració amb altres entitats establertes al territori. El dia 19 d’abril serà una oportunitat per conèixer la tasca humanitària dels seus cooperants i les causes que empeny a marxar del seu país a milers de persones a través de fotografies fetes a Gàmbia, Grècia i el Marroc. Durant la presentació Espelt oferirà una copa de vi.

Amb Les Teves Mans és una associació sense ànim de lucre que treballa en zones d’especial desigualtat i vulnerabilitat per culpa de la manca de vies segures per a les persones migrants. Està centrada en l’àmbit sanitari i entre altres accions, el 2016 van crear Dentist4refugees per atendre la salut bucodental de 11.204 persones refugiades a Grècia.

La entrada Corrents Migratoris, fotografia amb missatge al Celler Espelt se publicó primero en Espelt Viticultors.

En els darrers quatre anys hem col·laborat amb el projecte de recerca LIFE MIDMACC juntament amb altres territoris a La Rioja, Aragó i Catalunya. Aquesta recerca té com a objectiu analitzar quins beneficis contra el canvi climàtic pot tenir la gestió del territori amb un paisatge en mosaic. Ara, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha tret una guia, amb la resta de socis del projecte, que recull els principals resultats i conclusions de la investigació.

En els darrers anys l’augment de les temperatures ha estat aclaparador, com tots sabem. En concret, el darrer any és el més calorós en el planeta terra mai registrat. A més, les zones de mitjana muntanya del sud d’Europa, com les nostres vinyes, són espais molt sensibles davant els impactes del canvi climàtic. El despoblament i abandonament del sector primari tradicional dels darrers anys ha provocat que es produís una reforestació i una homogeneïtzació del paisatge. Al mateix temps això ha fet que disminuís la resiliència ambiental i la biodiversitat.

Per què Mas Marès va parar el foc?

Amb projectes de recuperació del mosaic mediterrani com el que portem a terme a Mas Marès s’intenta revertir aquesta situació i de retruc aconseguir un paisatge més resilient davant el canvi climàtic. Durant els focs del febrer de 2022, la gestió agroforestal en mosaic va ser clau per parar el foc. Els estudis del MIDMACC LIFE corroboren que aquesta gestió pot ajudar també a evitar l’erosió dels sòls, perquè se n’evita la sobreexplotació i la pèrdua de biodiversitat, a més que milloren aspectes tan necessaris avui (i creiem que també en el futur) com la resistència hídrica.

La guia Mesures d’adaptació al canvi climàtic a la muntanya mitjana mediterrània: una guia pràctica es pot consultar en línia i s’estructura en tres parts. La primera tracta l’anàlisi de riscos de la muntanya mitjana mediterrània als impactes del canvi climàtic. La segona part fa un repàs dels resultats de les mesures implementades (recuperació de pastures, optimització/introducció de la vinya, gestió forestal) a tres zones de l’Aragó, Catalunya i La Rioja. Finalment, a l’última part, es proposen altres mesures d’adaptació per a la muntanya mitjana mediterrània.

La entrada Mas Marès, gestió agroforestal contra el canvi climàtic se publicó primero en Espelt Viticultors.

Fa tres anys que patim una sequera sense precedents i les previsions no són gens esperançadores. Avui hem participat i ha tingut lloc a casa nostra la jornada tècnica “La realitat climàtica a la DO Empordà: com afrontar-la?” organitzada pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, i la col·laboració de l’IRTA i la DO Empordà.

Durant la jornada s’ha fet especial atenció a la necessitat de fer una poda respectuosa, especialment amb la conferència “La Poda. Canviar per continuar” a càrrec de Vicenç Canals, director de l’Acadèmia de Poda d’INNOVI, i també sobre l’adaptació de la vinya en el canvi climàtic, a la conferència de Robert Savé, investigador emèrit de l’IRTA, amb la conferència: “Cal saber què passa i passarà per poder adaptar la nostra vinya a la realitat ambiental del segle XXI”. Tot seguit ha tingut lloc una taula rodona a la qual hi ha participat els mateixos Robert Savé i Vicenç Canals, juntament amb la participació d’altres cellers de la DO Empordà: M. Àngels Casanovas (ADV Empordàlia), Roger Hurtós (Cavas Castillo Perelada) i l’Anna Espelt (Espelt Viticultors).

Per la nostra banda, Anna Espelt ha remarcat les diferents mesures que ja estem duent a terme al celler. En primer lloc una poda respectuosa, que segueix el curs de la saba i que per tant ajuda les plantes a tenir un creixement sostingut amb menys esforç. També són interessants la preservació de cobertes vegetals durant els períodes de l’any en què la planta està hivernant, per retenir millor l’aigua.

També hem fet esment a la necessitat de replantejar on és millor plantar nova vinya, tenint en compte sequera i zones inundables, com també la forma de plantar-la. En aquests darrers anys hem vist que els marcs de plantació més amples i el retorn al vas que estem aplicant a la majoria de vinyes estan donant molts bons resultats. 

Finalment, creiem que caldrà la col·laboració d’administracions i posar-hi tota la nostra creativitat per trobar solucions conjuntes ja que el canvi climàtic va a un ritme més ràpid del que estava previst. Això és especialment necessari en viticultura, un conreu on es planta mirant el llarg termini, ja que la nostra adaptació s’està fent ja ara a marxes forçades.

Les Jornades organitzades per Acció Climàtica creiem que són un pas endavant per seguir treballant conjuntament en l’adaptació i la viticultura que cuidi el territori. Gràcies per comptar amb casa nostra!

La entrada “La realitat climàtica a la DO Empordà: com afrontar-la” al Celler Espelt se publicó primero en Espelt Viticultors.