Les nostres arrels es troben en la garnatxa dolça. Abans de bastir un celler, abans de fer els primers vins, els nostres paladars ja coneixien i estimaven la garnatxa dolça, el vi més autòcton de tots els vins empordanesos, i el que a poc a poc hem fet créixer i transmutar-se en altres vins molt diferents, fent servir l’experiència i les varietats que li fan de base. Això sí, la primera garnatxa dolça, la que recordem del passat, no era un vi per prendre a les postres, sinó una bèstia molt diferent…

Quan érem petites, la garnatxa dolça era un vi de benvinguda, que generalment se servia en gots de duralex a qui acabava d’arribar a una casa, juntament amb les també molt empordaneses galetes de la Barceloneta. El nostre avi es va adonar que no totes les garnatxes dolces eren igual de bones i, investigant, investigant, va arribar a la conclusió que les més apreciables eren les que s’havien guardat d’un any a l’altre.

Sense fer-ho potser gaire conscientment, aquells viticultors que es feien el vi a casa havien “reinventat” el sistema de soleres, reomplint les bótes anualment amb garnatxa dolça, que es deixava oxidar. L’Airam va ser el primer vi que vam fer a casa, i encara ara és dels que més ens estimem. Avui dia el nostre Airam fa dos anys de criança oxidativa, i la bóta es va reomplint amb la nostra Garnatxa de l’Empordà. Un vi dóna peu a un altre, com les arrels d’un arbre que s’enfilen en forma de branques cap al cel.

L’Airam és amic de panellets i castanyes, de la xocolata negra, o a aquelles cremes de cacau, avellanes i sucre que trobem en el seu llarguísim postgust. La Garnatxa de l’Empordà se’n va per ambients més primaverals, i fa parella amb els brunyols empordanesos.

Seguint el seu perfil de sabor,  hem creat un còctel anomenat Tòria, que serveix per brindar a les postres d’un àpat o quan es produeix la clàssica discussió de “no obris el cava, que jo vull un còctel” o de “no facis còctels, que obrim el cava”. El cava aporta el toc de llevat que complementa als altres gustos característics dels brunyols, la pell de llimona i l’anís. Per decorar la copa, i de passada refredar-la, farem servir un gra de raïm congelat. De garnatxa, naturalment.

Recepta del còctel Tòria

• 30 ml de Garnatxa negra de l’Empordà
• 10 ml d’anís dolç
• 10 ml de limoncello
• Cava Escuturit fins omplir la copa.
• Un gra de raïm.

Tots els ingredients han d’estar ben freds. Posarem el gra de raïm al fons de la copa de cava. Hi afegim la Garnatxa negra, l’anís dolç i el limoncello. Acabem d’omplir la copa amb Escuturit i ho remenem suaumanent una sola vegada amb una cullera llarga.

Els brunyols són la tradició més dolça de la Quaresma a l’Empordà. Ens hem esmunyit a dins la rebotiga de Ca la Rosor, a Vilajuïga, per conèixer el secret dels seus brunyols.

Història i tècnica d’una recepta

Quan arriba Carnaval, la Rosor, la mestressa de la botiga més emblemàtica de Vilajuïga i centre neuràlgic de totes les notícies del poble,  ja comença a preparar tots els estris i ingredients i, sobretot, a carregar-se d’energia. I és que arriba l’època dels brunyols.

Fins a Setmana Santa, cada cap de setmana podeu trobar brunyols a la seva botiga de queviures; i, a la recta final, els dies festius, cada dia.  Per aquestes dates es posa en marxa tot un engranatge que permet que moltes llars gaudeixin d’aquests fantàstics brunyols.

Al migdia, quan la botiga està tancada, comença l’activitat brunyolera a la rebotiga. La Rosor és l’encarregada de fer la massa, però a l’hora de fregir els brunyols, forma equip amb altres dones, com la seva germana Glòria, i totes plegades treballen en cadena. Una els dóna forma, una altra els fregeix i una tercera els arrebossa amb sucre.

Som molts els que esperem amb candeletes la Quaresma només pels brunyols, i precisament pensant en tots aquells a qui també us ve de gust menjar-ne la resta de l’any, hem volgut compartir aquí la recepta que segueix la Rosor fa més de quaranta anys, des que va agafar el relleu a la seva àvia. Una recepta que ha anat millorant amb el temps fins arribar a la que tot seguit us exposem.

Recepta de brunyols de Ca la Rosor

Ingredients:

• 2 kg de farina
• 1 kg de llimones
• 1 tub d’essència de vainilla
• 120 g de matafaluga en gra
• 50 g de matafaluga en pols
• 10 ous
• ½ kg de sucre
• sal
• 100 g de llevat de París (de fleca)
• ¾ l d’aigua
• 100 g de mantega
• 50 g de llard de porc (opcional)
• 1 got d’anís

Elaboració:

1. Per començar, ratllem les llimones i posem en un recipient la matafaluga en pols, el sucre, la vainilla, la sal i la ratlladura de  llimona.
2. Paral·lelament, fem bullir la matafaluga en gra amb l’aigua. Quan ja ha bullit una estona, es cola i s’afegeix la infusió, juntament amb la mantega, als primers ingredients que hem barrejat. Tot seguit hi afegim l’anís.
3. Batem els ous a part i els afegim a la barreja vigilant que no estigui massa calenta, ja que els ous es podrien coure.
4. Tot seguit afegim el llevat de París, que prèviament haurem desfet amb aigua freda.
5. És en aquest moment que anirem afegint la farina de mica en mica. S’ha d’anar treballant la barreja amb les mans fins que aconseguim una massa compacta, com si féssim pa. Quan ja està, afegim una mica d’oli al voltant del recipient perquè la massa es desenganxi i agafi una forma ben rodona.
6. Deixarem descansar la massa un parell d’hores.
7. Quan la massa ha pujat, és el moment de fer els brunyols (donant-los una forma arrodonida i procurant que al centre hi hagi menys massa) i de fregir-los en una cassola ben plena d’oli calent.
8. Per acabar, un cop hem deixat escórrer l’oli sobrant, ensucrarem els brunyols i els deixarem refredar.

Ja només queda gaudir d’aquests fantàstics Brunyols de l’Empordà acompanyats d’una bona garnatxa o moscatell com els que podeu trobar al nostre celler!

Com podeu comprovar, la Rosor té molta destresa a l’hora de fer els brunyols! Si no n’heu fet mai, no us desanimeu si no us surten amb tanta facilitat, és qüestió de pràctica. Mentre feia els brunyols, la Rosor ens va comentar que li faltava poc per jubilar-se. Amb aquest post volem col·laborar a mantenir viu aquest gran llegat.