El 19 d’abril a les 19 h inaugurem l’exposició de fotografies “Corrents Migratoris” de l’ONG Amb Les Teves Mans centrada en les crisis migratòries de Grècia, Gàmbia i el Marroc. Aquesta associació empordanesa treballa des del 2016 en la col·laboració humanitària sanitària en crisis migratòries.

Des del primer viatge a l’Illa de Lesbos (Grècia) el 2016, Amb Les Teves Mans no ha parat de treballar en col·laboració amb altres entitats establertes al territori. El dia 19 d’abril serà una oportunitat per conèixer la tasca humanitària dels seus cooperants i les causes que empeny a marxar del seu país a milers de persones a través de fotografies fetes a Gàmbia, Grècia i el Marroc. Durant la presentació Espelt oferirà una copa de vi.

Amb Les Teves Mans és una associació sense ànim de lucre que treballa en zones d’especial desigualtat i vulnerabilitat per culpa de la manca de vies segures per a les persones migrants. Està centrada en l’àmbit sanitari i entre altres accions, el 2016 van crear Dentist4refugees per atendre la salut bucodental de 11.204 persones refugiades a Grècia.

El proper dissabte 8 de juliol a les 19 h l’artista Luis Izquierdo-Mosso inaugurarà l’exposició Escenaris i Museus i presentarà el llibre 23Museos.

El 2019 Luis Izquierdo-Mosso reprèn la fotografia d’escenaris construïts en miniatura. L’objectiu llavors era il·lustrar el llibre 20Toneladas, Arte Contemporáneo para Turistas (Ed. Lapislatzuli, 2020). A partir del confinament pandèmica, l’artista comença a sentir la necessitat de fotografiar llocs bastits sobre la taula del taller.

Interiors, paisatges, edificis, decorats de pel·lícules, escenaris de quadres o de fotos. Qualsevol lloc vist, recordat o somniat, que li sembli interessant i sigui reproduïble sense grans dificultats, es converteix en motiu fotogràfic.

Una part de les imatges d’aquesta exposició son il·lustracions del fotollibre 23Museos (2023), que presentarem també el dia 8 de juliol, aprofitant la inauguració de l’exposició.

Luis Izquierdo-Mosso, és un artista multimèdia que inicia la seva carrera com a pintor el 1977 i posteriorment passa a treballar amb la fotografia i altres tècniques gràfiques de producció d’imatges. Ha comissariat exposicions com Dalimitar al Museu de l’Empordà de Figueres i en el Museu Jaume Morera de Lleida. També ha exposat a Bilbao, Madrid, València, Girona i Figueres. El dia 8 ens acompanyarà al celler i brindarem junts. Us hi esperem!

El 22 de desembre a les 19 h: inaugurem l’exposició Si les dones abaixessin els braços, el cel cauria una exposició benèfica de la Fundació Nzuri Daima que treballa donant suport a la comunitat artística i als infants de Sudan del Sud i altres regions d’Àfrica.  

Tant de bo no haguéssim de fer aquesta exposició, però la situació a Sudan del Sud és de gravetat extrema. Segons les dades que ens fa arribar la Fundació la majoria d’infants d’aquest país d’Àfrica són orfes de pare i mare i pateixen desnutrició severa. Molts infants acaben suïcidant-se perquè no tenen menjar. 

El dia 22 de desembre a les 19 h inaugurem aquesta exposició amb un tast de vins Espelt, embotits Llavora i formatges gentilesa de Mas d’en Balda, amb una aportació mínima de 15 € que anirà directament a recaptar fons per aquesta entitat que està fent bona feina allà. A banda, també podreu adquirir les pintures el mateix dia i fins que s’acabi l’exposició.  

Nzuri Daima és una fundació creada per impulsar el canvi social en zones d’especial desigualtat i vulnerabilitat de drets, centrada en la creació de projectes concrets per fomentar l’educació des de la cultura com a mitjà de transformació, i aconseguir estàndards de vida més justos i sostenibles a les comunitats, amb un èmfasi especial en la infància i els col·lectius més desprotegits.

Després d’anys cuidant els refugiats Sud Sudanesos al nord d’Uganda, la situació postpandèmia i per la inflació a causa de la guerra d’Ucraïna ha portat la Fundació a treballar directament també al Sudan del Sud, on la situació és tan desesperada que els nens i nenes s’estan suïcidant per gana.

Divendres, 8 de juliol a les 19.30 h, Espelt Viticultors presenta una nova exposició de fotografia lligada al territori. L’exposició Croma Catalana, d’Ernest Abentín és un elogi a l’hort, als fruits de la terra, a l’horticultura popular i als rituals gastronòmics.

Croma Catalana d’Ernest Abentín juga amb el color i té una clara intenció provocativa. L’artista ofereix una mirada particular a l’hort i als productes de la terra. A més, fa una reflexió sobre la historiografia, la identitat, la tradició i la cuina catalana.

Ernest Abentín, fotògraf nascut i resident a Barcelona, treballa als dos costats de la frontera (Empordà i Catalunya Nord). La seva obra se centra en temes culinaris i ha treballat com a assistent de Francesc Guillament, reconegut fotògraf gastronòmic de les creacions del Bulli, el Celler de Can Roca o el cuiner Paco Pérez. Durant la seva estada a París té contacte amb el món de la dansa i d’aquí en surt l’interès pel cos, el moviment i la dansa.

En el terreny més personal, Abentín s’ha dedicat a fotografia sobre el territori, la gent i la gastronomia des d’un punt de vista quotidià i local. El fet de menjar, el producte típic i casolà reben una mirada molt personal que va més enllà de la fotografia de plats gastronòmics.

L’exposició Croma Catalana és precisament aquesta radiografia sobre el localisme, el fet de menjar, els rituals, el producte local, la senzillesa dels costums. Una visió del territori i de les persones des d’un punt de vista cromàtic.

Montse Capel presenta l’exposició mynameismoon al Celler Espelt, del 19 de març al 29 de maig. La mostra reuneix 14 autoretrats en blanc i negre que l’artista va començar a realitzar el 2014 i que culmina el 2020, durant el confinament de la Covid-19.

Les fotografies de Montse Capel, artista empordanesa formada en disseny de moda i en fotografia, es mouen entre la intimitat i el misteri, entre la sensualitat i la nostàlgia. Precisament aquesta barreja hipnòtica és la que trobareu si veniu a la inauguració de l’exposició mynameismoon que tindrà lloc dissabte 19 de març a les 12 h.

Durant dos mesos tindrem exposada aquests autoretrats que documenten la relació sensible entre la soledat i el desig, una relació que va passar per moments delicats els dies que vam passar tancats a casa. Aquesta aproximació íntima de l’artista a situacions pròpies ens evoca amb sensibilitat la nostàlgia per les coses passades, i també amb el misteri, un ambient provocador, sensual. 

Montse Capel busca amb el seu treball de fotografies íntimes en blanc i negre un espectador còmplice, a través de les xarxes socials o ara en exposicions com aquesta. La inauguració de mynameismoon tindrà lloc al Celler Espelt el 19 de març a les 12 h, hi intervindrà l’artista, i també Rafa Camps, comissari del cicle d’exposicions del Celler Espelt, i Anna Espelt, directora d’Espelt Viticultors. S’oferirà una copa de vi a tots els assistents. Us hi esperem! 

La pedra seca forma part del nostre paisatge, una de les raons perquè reconstruïm les parets de pedra seca. Del 19 al 28 de novembre té lloc la Setmana de la Pedra Seca. Més de 100 activitats organitzades arreu del territori dels Països Catalans per donar a conèixer aquesta patrimoni cultural.

Aquesta setmana se celebra la 2a edició de la Setmana de la Pedra Seca. Més de 100 activitats que reivindiquen, actualitzen i posen al centre aquests espais d’arquitectura popular i biodiversitat. Les jornades, organitzades per diverses entitats d’arreu del territori, són un bon punt de partida si voleu conèixer més sobre aquestes construccions rurals.

La pedra seca és una tècnica antiga de separar camps, però també de guanyar espai de cultiu en terrenys irregulars. A més, amb els anys hem anat veient que les vinyes que tenien parets de pedra seca a prop eren més resilients i amb més biodiversitat, ja que els forats entre pedres són caus naturals per a tot tipus d’espècies insectívores i petits rèptils, amfibis, aus. A Mas Marés hem reconstruït més de 3000 m de murs de pedra seca perquè forma part del nostre paisatge i del nostre patrimoni, però sobretot perquè són refugi d’un ecosistema ric i poderós.

Participeu a la Setmana de la Pedra Seca, hi ha més de 40 sortides programades, més de 20 formacions i més de 30 actes de divulgació arreu dels Països Catalans. També podeu venir a conèixer les nostres vinyes sempre que vulgueu i saber de primera mà perquè reconstruïm les parets de pedra seca.

Teniu l’agenda d’activitats i el mapa de localitzacions al web de la Setmana de la Pedra Seca. No hi falteu!

Dissabte, 6 de novembre, a les 12 h inaugurem l’exposició de Nia Delfau al Celler Espelt.

Nia Delfau, galaicocatalana de cor i nòmada per elecció, és una artista que resideix a l’Empordà des de fa un temps. Les seves fotografies són fruit de l’aprenentatge després de passar pel món del disseny, la moda i l’art. Dissabte inaugurem l’exposició de fotografia Com una planta al Celler Espelt.

Quan va tornar de Tokio, després d’uns mesos treballant com assistent del reconegut fotògraf Osamu Yokonami, es va instal·lar a l’Empordà i va decidir crear amb els petits moments, amb la quotidianitat, amb el que passava a prop seu desapercebut. El projecte ‘Com una planta’ és el resultat d’aquesta observació pacient del canvi, de les petites coses que sense soroll es mouen i de la relació de l’artista amb la natura i les flors, mirall del canvi permanent de la vida.

Nia Delfau ha treballat com a directora d’art de diferents estudis de disseny i amb marques reconegudes com The Animals Observatory. Aquesta exposició és l’observació pacient a la seva tornada de Japó, amb la calma que dona la natura que ens envolta, una mirada que ens convida a centrar-nos en el present. L’artista també ha posat en marxa recentment el projecte Casa Delfau, un espai de creació en què desenvolupa la seva part més personal en forma de marca, galeria i projectes propis. Com una planta és la seva primera exposició de fotografia a l’Empordà.

Veniu a compartir una copa de vi amb l’artista! Us esperem a la inauguració que serà dissabte, 6 de novembre, a les 12 h, al mateix celler.

Obrim les portes del celler de nou, per donar espai a artistes del territori que volen mostrar el seu treball. Aquest dissabte inaugurem l’exposició Els Colors del Vi d’Andere Monjo.

L’exposició que ens acompanyarà les pròximes setmanes és una creació feta a partir dels colors del vi en connexió amb la intimitat de l’artista. Amb restes de ceps, arrels i tòries recollides en diferents moments, Monjo explora textures i colors d’una manera única que la connecta amb la terra. Una obra que s’expressa amb el pas del temps i que utilitza aquests elements naturals per acollir-lo, abraçar-lo i sentir-lo. Veniu a conèixer aquesta aventura iniciàtica que comença a la terra i acaba en una expressió sensorial, com ho fa també el vi.

La inauguració serà el 15 de maig a les 12 h al celler Espelt i l’exposició la podreu veure durant els dos mesos següents. L’entrada és gratuïta, amb reserva prèvia, per poder complir el protocol de prevenció Covid-19.

Ens fa molta il·lusió tornar a obrir aquest espai acompanyats de l’expertesa de Rafael Camps, artista visual responsable de la programació cultural del celler. Llarga vida a la cultura i als seus creadors!

Continua el cicle d'art i cultura amb Jofre Sebastian al Celler Espelt amb motiu del 20è aniversari. Després d’acollir l’obra de l’artista plàstica Mònica Campdepadrós, el celler de Vilajuïga rebrà el proper dissabte, 14 de desembre, el treball d'aquest artista. Sebastian, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha creat un projecte expressament per a Espelt. Motivat per la dimensió i l'envergadura de les seves instal·lacions, ha creat una obra centrada exclusivament en el món vitivinícola. La mostra porta per nom Vitiviní i és un projecte en forma d’obra gràfica, on es fonen tinta xinesa, gravats i gouache. Una creació on evoca el somriure, l’elegància i la virtuositat en el món del vi. L’exposició es podrà veure entre el 14 de desembre i el 23 de febrer de 2020. 

Sebastian és nascut a Barcelona però sempre ha viscut a cavall entre la capital catalana i Vilopriu, on hi té residencia fixa. Aquesta situació és clau durant els anys a la Facultat de Belles Arts en la seva obra artística i en la recerca de la tesi doctoral. L’impuls el troba en el fet de buscar referències a l’entorn més immediat: el paisatge empordanès i la relació d’un territori manipulat per l’home, tot i l’aparença verge.

L’artista ha participat en taules rodones, diversos tallers i seminaris sobre paisatge arreu de l’Estat espanyol i ha publicat en revistes de geografia, fent sempre referència a la petjada humana envers la natura. Tota la seva obra, tant d’estudi com d’intervenció pública, gaudeix d’una estètica pròpia, però acompanyada d’una crítica a la societat contemporània i la relació amb l’entorn que l’acull i que molt sovint malmet en ignorar-ho. Aquest fet l’ha portat a realitzar exposicions a diferents països d’Europa però també als Estats Units i al Canadà. Actualment compagina el seu treball artístic amb la docència. Més informació.

La inauguració de Vitiviní anirà a càrrec d’Oriol Ponsatí-Murlà, doctor en filosofia per la Universitat de Girona, novel·lista, traductor, rapsode i editor. Ponsatí-Murlà recitarà versos de l’obra Robaiyat de Fernando Pessoa, inspirada en les quartetes del poeta persa Omar Khayyam, que són un elogi a la celebració de la vida i en les quals el vi hi té un paper protagonista. 

Al llarg del 2020, Celler Espelt seguirà programant activitats d’art i cultura a les seves instal·lacions per commemorar el 20è aniversari. 

Inauguració de l’exposició VITIVINÍ
Dissabte, 14 de desembre
12h
Celler Espelt 
Activitat gratuïta

Les nostres arrels es troben en la garnatxa dolça. Abans de bastir un celler, abans de fer els primers vins, els nostres paladars ja coneixien i estimaven la garnatxa dolça, el vi més autòcton de tots els vins empordanesos, i el que a poc a poc hem fet créixer i transmutar-se en altres vins molt diferents, fent servir l’experiència i les varietats que li fan de base. Això sí, la primera garnatxa dolça, la que recordem del passat, no era un vi per prendre a les postres, sinó una bèstia molt diferent…

Quan érem petites, la garnatxa dolça era un vi de benvinguda, que generalment se servia en gots de duralex a qui acabava d’arribar a una casa, juntament amb les també molt empordaneses galetes de la Barceloneta. El nostre avi es va adonar que no totes les garnatxes dolces eren igual de bones i, investigant, investigant, va arribar a la conclusió que les més apreciables eren les que s’havien guardat d’un any a l’altre.

Sense fer-ho potser gaire conscientment, aquells viticultors que es feien el vi a casa havien “reinventat” el sistema de soleres, reomplint les bótes anualment amb garnatxa dolça, que es deixava oxidar. L’Airam va ser el primer vi que vam fer a casa, i encara ara és dels que més ens estimem. Avui dia el nostre Airam fa dos anys de criança oxidativa, i la bóta es va reomplint amb la nostra Garnatxa de l’Empordà. Un vi dóna peu a un altre, com les arrels d’un arbre que s’enfilen en forma de branques cap al cel.

L’Airam és amic de panellets i castanyes, de la xocolata negra, o a aquelles cremes de cacau, avellanes i sucre que trobem en el seu llarguísim postgust. La Garnatxa de l’Empordà se’n va per ambients més primaverals, i fa parella amb els brunyols empordanesos.

Seguint el seu perfil de sabor,  hem creat un còctel anomenat Tòria, que serveix per brindar a les postres d’un àpat o quan es produeix la clàssica discussió de “no obris el cava, que jo vull un còctel” o de “no facis còctels, que obrim el cava”. El cava aporta el toc de llevat que complementa als altres gustos característics dels brunyols, la pell de llimona i l’anís. Per decorar la copa, i de passada refredar-la, farem servir un gra de raïm congelat. De garnatxa, naturalment.

Recepta del còctel Tòria

• 30 ml de Garnatxa negra de l’Empordà
• 10 ml d’anís dolç
• 10 ml de limoncello
• Cava Escuturit fins omplir la copa.
• Un gra de raïm.

Tots els ingredients han d’estar ben freds. Posarem el gra de raïm al fons de la copa de cava. Hi afegim la Garnatxa negra, l’anís dolç i el limoncello. Acabem d’omplir la copa amb Escuturit i ho remenem suaumanent una sola vegada amb una cullera llarga.