Viticultura

Viticultura

La gestió integral del territori requereix de molta observació, entendre la terra en les seves circumstàncies. En aquests darrers anys hem vist que la viticultura que la terra mereix és sostenible, integrada i regenerativa. Una manera de fer que ens confirma que només si treballem la terra amb amor i respecte podrem continuar traient-ne fruits.

viticultura terra mereix

L’últim incendi del mes de febrer, que va cremar unes quantes hectàrees de pastures i matolls al Cap de Creus, va confirmar una cosa que feia temps que intuíem, però que encara no havíem pogut comprovar. Una gestió integral del territori és l’única manera que tenim perquè l’acció humana vagi a favor de la biodiversitat.

A Catalunya la massa forestal no para de créixer, per l’abandonament de pastures i terres de conreu. Tenim grans boscos i al mateix temps això no sempre és sinònim d’una gran diversitat i sí, d’un major risc d’incendis. És una de les primeres coses que vam aprendre quan vam començar a plantar vinya al Cap de Creus i en planificàvem la distribució amb els tècnics del Parc Natural. Calia una gestió que afavorís la biodiversitat de la zona, en especial la protecció de zones que eren i són hàbitat d’espècies protegides.

MIDMACC: recerca en viticultura, erosió i canvi climàtic

Per la nostra banda, la biodiversitat ens podia jugar a favor, ho intuíem, Ara ho sabem. La convivència de diferents espècies, algunes introduïdes per la mà humana, com les vaques o el xoriguer petit, altres que hi són des de fa més temps de forma natural, ajuda a que el cercle virtuós continuï funcionant. Tot contribueix a la riquesa dels sòls i la seva preservació. De fet, hem continuat treballant amb estudis científics i de recerca com l’estudi MIDMACC del grup de recerca CREAF de la UAB en què s’ha analitzat els diferents factors que incideixen en la vulnerabilitat dels sòls de mitjana muntanya, amb especial atenció al canvi climàtic i els seus efectes. Aquesta setmana hem participat en unes jornades organitzades per aquest grup de recerca per explicar la nostra experiència després del foc del mes de febrer.

En definitiva, la viticultura que la terra es mereix ha de tenir en compte que forma part d’un sistema molt més ampli que ha de respectar. També les parets de pedra seca construïdes fa més d’un segle i reconstruïdes ara, són part del cicle. També les vinyes, una part més de tot aquest espai gestionat de forma integrada, holística. Cap element hi és sobrer, tots juguen a favor del territori.

Ja tenim aquí el Vívid amb dues activitats Natura a les vinyes Espelt i Vins i Paisatges al Cap de Creus. Aquestes són les activitats que hem preparat per al festival de l’enoturisme a l’Empordà durant el mes d’abril. El vi es fa a la terra. Vine a tastar vins Espelt mentre descobrim la natura que ens envolta.

Espelt Viticultors presenta dues activitats al Vívid, el festival de l’enoturisme a l’Empordà que té lloc durant el mes d’abril.

La primera activitat és una passejada per les vinyes de Mas Marés per conèixer la gestió del territori a través de sistemes agraris d’alt valor natural, un mosaic que protegeix i assegura la biodiversitat de la zona. Coneixerem la zona de Mas Marés i Pla de Gates, recent afectada per un incendi forestal que es va aturar gràcies a la gestió integrada que fem d’aquestes terres. A més descobrirem la fauna i flora que hi conviuen de forma harmònica i que ens fan conscients perquè cal tenir cura del territori, el llegat més preuat que tenim.

La segona activitat la fem amb la col·laboració de la IAEDEN (Institució Alt-Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura) i en ella us conviden a fer un itinerari a peu per les vinyes de Vilajuïga per descobrir tots els tresors naturals que s’hi amaguen en el marc del Festival Vívid. Amb l’ornitòleg David Ibáñez, i en plena època de migració de les aus, tindrem la possibilitat d’observar ocells que retornen de les terres càlides després de l’hivern. També identificarem plantes aromàtiques que conviuen entre els ceps, i si tenim sort llúdrigues!

Durant les dues passejades amb l’Anna Espelt, directora d’Espelt Viticultors, tastarem vins que provenen de les vinyes que anirem recorrent, i que amb tanta cura l’Anna i el seu equip treballen perquè tinguin tota aquesta riquesa natural. Al final de l’itinerari de Natura a les vinyes també podrem maridar-los amb una taula de formatges de proximitat de la botiga Abricoc.

Dades pràctiques activitats:

Vins i paisatges del Cap de Creus

Natura a les vinyes Espelt

Des que el 2004 vam començar a plantar vinya a Mas Marès, al Cap de Creus, sabíem que volíem respectar al màxim l’ecosistema existent i fins i tot aportar-li més riquesa. Us expliquem què és el mosaic i com el treballem a Mas Marès fins crear el que s’anomena tècnicament un sistema agrari d’alt valor natural.

Ja fa quasi vint anys que vam comprar les vinyes de Mas Marès. De seguida ens vam posar en contacte amb el Parc Natural del Cap de Creus per treballar conjuntament en la gestió d’aquell tros de territori. Les vinyes estarien inserides en un espai natural que estimem, calia fer-ho bé. A més, conscients que la mà dels ésser humans hi ha estat present des de fa milers d’anys (dòlmens i menhirs ho certifiquen) calia una gestió integrada de totes les terres.

Mas Marès i tot el Cap de Creus és un paisatge que meravella a tothom que ens ve a conèixer. Darrere de la bellesa hi ha sí o sí una gestió, imprescindible. El 2004 amb l’ajuda de Xavi Vilavella, tècnic del Parc Natural en aquell moment, i de l’Anna Sanitjas, enginyera forestal que va fer el projecte tècnic de gestió i millora forestal, vam idear la distribució del mosaic a Mas Marès. El pla de gestió de les terres tenien i tenen en compte uns objectius compartits:

  • prevenció d’incendis forestals
  • augment progressiu de la biodiversitat
  • protecció de les espècies en perill d’extinció
  • eliminació de plantes invasores

Els elements del mosaic de Mas Marès

El mosaic o sistema agrari d’alt valor natural fa el territori més resilient al canvi climàtic, als incendis, i li aporta més capacitat per nínxols ecològics, per tant més biodiversitat. Les quatre unitats del mosaic de Mas Marès, al Cap de Creus, estan distribuïts estratègicament en quatre unitats que es retroalimenten creant un cercle virtuós, un ecosistema equilibrat:

  • pastures: s’han mantingut les velles, amb les vaques, i se n’han anat creant de noves, desbrossant. Són a la part Nord i per tant la zona més exposada a perills com el foc
  • vinyes i oliveres: amb coberta vegetal verda a la tardor, hivern i primavera. A l’estiu es treballen les zones que limitem amb el matollar, per a fer de tallafocs.
  • suredes: regenerar aquests espais és clau, són ecosistema madur, evolucionat en aquesta zona, perquè sempre n’hi ha hagut. Hem mantingut les que hi havia, hem netejat el sotabosc mantenint els plançons
  • zones sense intervenció: a l’extrem sud, és on hi ha els ecosistemes més establerts. Els deixem que evolucionin de forma natural cap a ecosistemes més madurs a nivell de diversitat. Interessa protegir-los al màxim.

Les zones es distribueixen en funció de la vulnerabilitat de l’ecosistema que volem protegir. En el cas del mosaic de Mas Marès, la zona Nord és clarament la zona més exposada a incendis i per tant a pèrdues. Per tenir un mosaic equilibrat és imprescindible la cura de totes les unitats que requereixen intervenció. Si ho voleu escoltar en paraules de l’Anna Espelt us recomanem aquest episodi de Bar de Vins.

Des que tenim memòria hem vist vaques a l’Albera i el Cap de Creus. Els canvis del món contemporani han anat fent més complicada la transhumància. Les bèsties, però, continuen necessitant canviar d’aires quan arriba l’hivern.

Des de fa anys, tenim un acord perquè aquestes vaques del Ripollès pasturin a les nostres vinyes del Cap de Creus. Hi guanyen elles amb unes bones pastures: en Xavi, el pastor, ens explica que si plou hi haurà bona herba (esperem que sigui així i plogui aviat!).

També hi guanya tot l’entorn de Mas Marés amb un ecosistema enriquit. Gràcies a la seva presència ajudem el mosaic, aquest paisatge tan mediterrani que és reflex de la varietat d’ecosistemes i de la biodiversitat. Amb les vaques s’hi afegeix un element més perquè els diferents ecosistemes que conviuen en aquest espai creïn sinergies entre ells. Les vaques són importants perquè fan que hi hagi més espais oberts, cosa que va molt bé perquè vinguin altres animals com el xoriguer petit, que ja us hem explicat. També disminueixen la biomassa inflamable i, per tant, baixa el perill d’incendi, i aporten més matèria orgànica als sòls, tancant així un cercle virtuós.

Si pugeu cap al puig de l’Àliga o el pla de Gates ja podeu tornar a trobar-vos les vaques pasturant tranquil·lament i prenent sol i vent, i esperem que aviat pluja. Expliqueu-nos si les heu pogut saludar, les heu vistes?

La pedra seca forma part del nostre paisatge, una de les raons perquè reconstruïm les parets de pedra seca. Del 19 al 28 de novembre té lloc la Setmana de la Pedra Seca. Més de 100 activitats organitzades arreu del territori dels Països Catalans per donar a conèixer aquesta patrimoni cultural.

pedra seca

Aquesta setmana se celebra la 2a edició de la Setmana de la Pedra Seca. Més de 100 activitats que reivindiquen, actualitzen i posen al centre aquests espais d’arquitectura popular i biodiversitat. Les jornades, organitzades per diverses entitats d’arreu del territori, són un bon punt de partida si voleu conèixer més sobre aquestes construccions rurals.

La pedra seca és una tècnica antiga de separar camps, però també de guanyar espai de cultiu en terrenys irregulars. A més, amb els anys hem anat veient que les vinyes que tenien parets de pedra seca a prop eren més resilients i amb més biodiversitat, ja que els forats entre pedres són caus naturals per a tot tipus d’espècies insectívores i petits rèptils, amfibis, aus. A Mas Marés hem reconstruït més de 3000 m de murs de pedra seca perquè forma part del nostre paisatge i del nostre patrimoni, però sobretot perquè són refugi d’un ecosistema ric i poderós.

Participeu a la Setmana de la Pedra Seca, hi ha més de 40 sortides programades, més de 20 formacions i més de 30 actes de divulgació arreu dels Països Catalans. També podeu venir a conèixer les nostres vinyes sempre que vulgueu i saber de primera mà perquè reconstruïm les parets de pedra seca.

Teniu l’agenda d’activitats i el mapa de localitzacions al web de la Setmana de la Pedra Seca. No hi falteu!

La Vella és la nostra carinyena blanca de vinyes velles, plantades el 1919. Aquest vi és la culminació d’un procés d’observació, recerca i estudi sobre les varietats locals de l’Empordà.

Ja fa un temps, amb Dylan Grigg vam estar classificant totes les vinyes que teníem, les vam analitzar, vam redescobrir varietats oblidades i vam decidir que no podíem deixar-les sense nom mai més. D’aquest estudi exhaustiu en va sortir la biblioteca de varietats, i d’aquí la nostra idea de fer vins que les recuperessin, com aquesta carinyena blanca.

La Vella és un homenatge als viticultors i viticultores que han treballat aquests ceps durant molt de temps, tot i el baix rendiment, tot i que la tendència durant molts anys fos arrencar i posar-hi varietats que donessin més quantitat de raïm. Viticultors com l’Àngel Poch, que amb perseverança han fet possible que avui La Vella sigui una realitat.

Gràcies a tots ells per haver treballat tants anys la terra amb amor!

Ja podeu comprar La Vella a la nostra botiga online.

Àngel Poch La Vella carinyena blanca
Àngel Poch, propietari i viticultor de les vinyes de carinyena blanca, La Vella.

Hem començat un peu de cuba a la vinya de més a la vora del mar, de Mas Marés. Aquest suc fermentat és el que posarem a la cuba on aniran els raïms d’aquesta vinya. La idea és reproduir els llevats ja presents a la pell del raïm perquè siguin aquests i no uns altres els que fermentin el most.

Si volem fer un vi en què tant els raïms com els llevats siguin només d’una vinya determinada l’única manera és fer el cultiu a la vinya. Si no ho fem així, és possible que els llevats que apareguin no siguin només els del raïm, sinó també els que hi ha presents al celler. És una mena de “massa mare” del vi, tal com fem amb el pa. Aquest peu de cuba ajudarà que ja hi hagi una població activa de llevats que s’imposi durant la fermentació. Fent créixer aquest cultiu facilitem que la fermentació vagi bé. Es tracta d’una tècnica molt efectiva en volums de vi petits que ja hem aplicat en altres ocasions.

Desgranem els raïms. Triem els que són sencers i bonics i no tenen cap fisura o s’estan tornant panses. Els aixafem fins que ja no quedi cap esfera i surti tot el suc. Els posem amb tot el suc que han tret en un pot que deixem mal tancat perquè pugui sortir el carbònic quan comenci la fermentació.

Ens agradaria poder-ho fer a Pardells també 😉 Us ho explicarem.

En plena verema observem les vinyes. Han arribat fins aquí, amb totes les seves forces, tot i la sequera, tot i el vent, tot i el risc d’incendi impertèrrit aquest estiu. Ens sentim molt agraïdes de poder-les treballar i collir-ne els seus fruits i també de poder-les cuidar.

Les cobertes vegetals són ben grogues, el color de la palla domina, si no fos per les fulles i a sota, el raïm que ara collim, diríem que la terra així no pot donar fruits. Les plantes ens ensenyen l’adaptació lenta cap a condicions climàtiques que canvien, la resiliència és la seva manera de viure més autèntica. La nostra obsessió és posar-los fàcil el seu futur, creant espais perquè l’aigua no s’endugui els sòls, refent els murs de pedra seca, utilitzant el rec de gota a gota molt ocasionalment.

Continuem la verema????

Per determinar quin és el grau de maduració òptim dels raïms, fem controls periòdics a les vinyes. Cada dia, uns quants grans, tastar, observar, analitzar. 

Avui hem fet controls de tast i maduresa de les vinyes de lledoner blanc, a Vilajuïga, de les primeres que maduren i veremem. Anem repetint controls escalonadament per anar veient petites variacions i trobar el moment òptim per veremar. En aquest cas les llavors encara no són llenyoses, és a dir, són verdes. A més, un lleuger gust àcid ens indica que encara falta un xic perquè puguem arrencar, però ja hi som a prop.

Després de recollir les mostres en premsem els grans, i tastem el most. Aquí tindrem més dades sobre l’acidesa, el sucre, el gust. Per si això no fos prou, finalment també analitzem aquest most. Les dades científiques normalment acaben corroboran les conclusions a què ja havíem arribat tastant, però ens va bé per filar prim!

Després dels tastos d’avui, tot ens indica que la verema és molt a prop. Arribats aquest punt, després de tots els esforços i alegries que ens dona la vinya, començar a recollir ens ve molt de gust 🙂

El verol ha de ser ràpid i uniforme. Passar del color amb el qual totes les baies neixen, el verd, a totes les tonalitats del raïm que coneixem és un procés maduratiu clau per al raïm. A les nostres vinyes sovint veiem l'evolució lògica tenint en compte altitud i latitud, són pocs metres de diferència, i les variacions són subtils, però les hi trobem i cada any ens sorprenen.

Així, ens hem entretingut a veure descriure-us, en aquest post totes les variacions entre els diferents terrers, en aquest canvi efímer d’aquests dies. Les primeres de verolar són les del pla, lledoners blancs i negres, macabeus i altres raïms que utilitzem per als vins més joves. Són l’origen del celler, on vam començar i a partir d’on hem anat aprenent el que sabem.

Després tenim les vinyes de muntanya de Vilajuïga, enclavament granític, terraprim agreste ple de plantes aromàtiques. Es van plantar entre el 1998 i el 2002, i bona part d’elles van ser el projecte de final de carrera de l’Anna. Vam començar a enfilar-nos altre cop a la muntanya per retrobar els terroirs empordanesos autèntics. Són 25 hectàrees completament ecològiques, de varietats negres, on predominen les mediterrànies. Va ser també la nostra primera experiència a l’hora de refer terrasses, tan importants per evitar l’erosió en el nostre clima de torrentades.

Més tard, li toca el torn a Rabós, vinyes molt velles, d’entre 30 i més de cent anys de varietats com carinyenes, lledoner negre, blanc i roig. Vinyes velles i sàvies, plantades sempre sobre pissarres. Es tracta de rendiments molt baixos, que donen complexitat i potència. Buscàvem vinyes que ens ensenyessin qui som, qui érem, i vam trobar aquestes joies.

L’última finca que verola es de la Mas Marés, vinyes vora el mar, al Cap de Creus. Són lledoners, picapolla i monestrell ecològics en un projecte agroforestal que té com a objectiu recuperar el mosaic mediterrani combinant les vinyes amb suros, les pastures i les estepes. Aquí hi trobem granits, tramuntana i vent de mar, la suma ideal per fer vins ben mediterranis: complexos, intensos i delicats.

Diuen que een la varietat hi ha la riquesa i nosaltres hi afegim que també l’aprenentatge!

1 2 3