Des que tenim memòria hem vist vaques a l’Albera i el Cap de Creus. Els canvis del món contemporani han anat fent més complicada la transhumància. Les bèsties, però, continuen necessitant canviar d’aires quan arriba l’hivern.

Des de fa anys, tenim un acord perquè aquestes vaques del Ripollès pasturin a les nostres vinyes del Cap de Creus. Hi guanyen elles amb unes bones pastures: en Xavi, el pastor, ens explica que si plou hi haurà bona herba (esperem que sigui així i plogui aviat!).

També hi guanya tot l’entorn de Mas Marés amb un ecosistema enriquit. Gràcies a la seva presència ajudem el mosaic, aquest paisatge tan mediterrani que és reflex de la varietat d’ecosistemes i de la biodiversitat. Amb les vaques s’hi afegeix un element més perquè els diferents ecosistemes que conviuen en aquest espai creïn sinergies entre ells. Les vaques són importants perquè fan que hi hagi més espais oberts, cosa que va molt bé perquè vinguin altres animals com el xoriguer petit, que ja us hem explicat. També disminueixen la biomassa inflamable i, per tant, baixa el perill d’incendi, i aporten més matèria orgànica als sòls, tancant així un cercle virtuós.

Si pugeu cap al puig de l’Àliga o el pla de Gates ja podeu tornar a trobar-vos les vaques pasturant tranquil·lament i prenent sol i vent, i esperem que aviat pluja. Expliqueu-nos si les heu pogut saludar, les heu vistes?

La pedra seca forma part del nostre paisatge, una de les raons perquè reconstruïm les parets de pedra seca. Del 19 al 28 de novembre té lloc la Setmana de la Pedra Seca. Més de 100 activitats organitzades arreu del territori dels Països Catalans per donar a conèixer aquesta patrimoni cultural.

Aquesta setmana se celebra la 2a edició de la Setmana de la Pedra Seca. Més de 100 activitats que reivindiquen, actualitzen i posen al centre aquests espais d’arquitectura popular i biodiversitat. Les jornades, organitzades per diverses entitats d’arreu del territori, són un bon punt de partida si voleu conèixer més sobre aquestes construccions rurals.

La pedra seca és una tècnica antiga de separar camps, però també de guanyar espai de cultiu en terrenys irregulars. A més, amb els anys hem anat veient que les vinyes que tenien parets de pedra seca a prop eren més resilients i amb més biodiversitat, ja que els forats entre pedres són caus naturals per a tot tipus d’espècies insectívores i petits rèptils, amfibis, aus. A Mas Marés hem reconstruït més de 3000 m de murs de pedra seca perquè forma part del nostre paisatge i del nostre patrimoni, però sobretot perquè són refugi d’un ecosistema ric i poderós.

Participeu a la Setmana de la Pedra Seca, hi ha més de 40 sortides programades, més de 20 formacions i més de 30 actes de divulgació arreu dels Països Catalans. També podeu venir a conèixer les nostres vinyes sempre que vulgueu i saber de primera mà perquè reconstruïm les parets de pedra seca.

Teniu l’agenda d’activitats i el mapa de localitzacions al web de la Setmana de la Pedra Seca. No hi falteu!

La Vella és la nostra carinyena blanca de vinyes velles, plantades el 1919. Aquest vi és la culminació d’un procés d’observació, recerca i estudi sobre les varietats locals de l’Empordà.

Ja fa un temps, amb Dylan Grigg vam estar classificant totes les vinyes que teníem, les vam analitzar, vam redescobrir varietats oblidades i vam decidir que no podíem deixar-les sense nom mai més. D’aquest estudi exhaustiu en va sortir la biblioteca de varietats, i d’aquí la nostra idea de fer vins que les recuperessin, com aquesta carinyena blanca.

La Vella és un homenatge als viticultors i viticultores que han treballat aquests ceps durant molt de temps, tot i el baix rendiment, tot i que la tendència durant molts anys fos arrencar i posar-hi varietats que donessin més quantitat de raïm. Viticultors com l’Àngel Poch, que amb perseverança han fet possible que avui La Vella sigui una realitat.

Gràcies a tots ells per haver treballat tants anys la terra amb amor!

Ja podeu comprar La Vella a la nostra botiga online.

Hem començat un peu de cuba a la vinya de més a la vora del mar, de Mas Marés. Aquest suc fermentat és el que posarem a la cuba on aniran els raïms d’aquesta vinya. La idea és reproduir els llevats ja presents a la pell del raïm perquè siguin aquests i no uns altres els que fermentin el most.

Si volem fer un vi en què tant els raïms com els llevats siguin només d’una vinya determinada l’única manera és fer el cultiu a la vinya. Si no ho fem així, és possible que els llevats que apareguin no siguin només els del raïm, sinó també els que hi ha presents al celler. És una mena de “massa mare” del vi, tal com fem amb el pa. Aquest peu de cuba ajudarà que ja hi hagi una població activa de llevats que s’imposi durant la fermentació. Fent créixer aquest cultiu facilitem que la fermentació vagi bé. Es tracta d’una tècnica molt efectiva en volums de vi petits que ja hem aplicat en altres ocasions.

Desgranem els raïms. Triem els que són sencers i bonics i no tenen cap fisura o s’estan tornant panses. Els aixafem fins que ja no quedi cap esfera i surti tot el suc. Els posem amb tot el suc que han tret en un pot que deixem mal tancat perquè pugui sortir el carbònic quan comenci la fermentació.

Ens agradaria poder-ho fer a Pardells també 😉 Us ho explicarem.

En plena verema observem les vinyes. Han arribat fins aquí, amb totes les seves forces, tot i la sequera, tot i el vent, tot i el risc d’incendi impertèrrit aquest estiu. Ens sentim molt agraïdes de poder-les treballar i collir-ne els seus fruits i també de poder-les cuidar.

Les cobertes vegetals són ben grogues, el color de la palla domina, si no fos per les fulles i a sota, el raïm que ara collim, diríem que la terra així no pot donar fruits. Les plantes ens ensenyen l’adaptació lenta cap a condicions climàtiques que canvien, la resiliència és la seva manera de viure més autèntica. La nostra obsessió és posar-los fàcil el seu futur, creant espais perquè l’aigua no s’endugui els sòls, refent els murs de pedra seca, utilitzant el rec de gota a gota molt ocasionalment.

Continuem la verema????

Per determinar quin és el grau de maduració òptim dels raïms, fem controls periòdics a les vinyes. Cada dia, uns quants grans, tastar, observar, analitzar. 

Avui hem fet controls de tast i maduresa de les vinyes de lledoner blanc, a Vilajuïga, de les primeres que maduren i veremem. Anem repetint controls escalonadament per anar veient petites variacions i trobar el moment òptim per veremar. En aquest cas les llavors encara no són llenyoses, és a dir, són verdes. A més, un lleuger gust àcid ens indica que encara falta un xic perquè puguem arrencar, però ja hi som a prop.

Després de recollir les mostres en premsem els grans, i tastem el most. Aquí tindrem més dades sobre l’acidesa, el sucre, el gust. Per si això no fos prou, finalment també analitzem aquest most. Les dades científiques normalment acaben corroboran les conclusions a què ja havíem arribat tastant, però ens va bé per filar prim!

Després dels tastos d’avui, tot ens indica que la verema és molt a prop. Arribats aquest punt, després de tots els esforços i alegries que ens dona la vinya, començar a recollir ens ve molt de gust 🙂

El verol ha de ser ràpid i uniforme. Passar del color amb el qual totes les baies neixen, el verd, a totes les tonalitats del raïm que coneixem és un procés maduratiu clau per al raïm. A les nostres vinyes sovint veiem l'evolució lògica tenint en compte altitud i latitud, són pocs metres de diferència, i les variacions són subtils, però les hi trobem i cada any ens sorprenen.

Així, ens hem entretingut a veure descriure-us, en aquest post totes les variacions entre els diferents terrers, en aquest canvi efímer d’aquests dies. Les primeres de verolar són les del pla, lledoners blancs i negres, macabeus i altres raïms que utilitzem per als vins més joves. Són l’origen del celler, on vam començar i a partir d’on hem anat aprenent el que sabem.

Després tenim les vinyes de muntanya de Vilajuïga, enclavament granític, terraprim agreste ple de plantes aromàtiques. Es van plantar entre el 1998 i el 2002, i bona part d’elles van ser el projecte de final de carrera de l’Anna. Vam començar a enfilar-nos altre cop a la muntanya per retrobar els terroirs empordanesos autèntics. Són 25 hectàrees completament ecològiques, de varietats negres, on predominen les mediterrànies. Va ser també la nostra primera experiència a l’hora de refer terrasses, tan importants per evitar l’erosió en el nostre clima de torrentades.

Més tard, li toca el torn a Rabós, vinyes molt velles, d’entre 30 i més de cent anys de varietats com carinyenes, lledoner negre, blanc i roig. Vinyes velles i sàvies, plantades sempre sobre pissarres. Es tracta de rendiments molt baixos, que donen complexitat i potència. Buscàvem vinyes que ens ensenyessin qui som, qui érem, i vam trobar aquestes joies.

L’última finca que verola es de la Mas Marés, vinyes vora el mar, al Cap de Creus. Són lledoners, picapolla i monestrell ecològics en un projecte agroforestal que té com a objectiu recuperar el mosaic mediterrani combinant les vinyes amb suros, les pastures i les estepes. Aquí hi trobem granits, tramuntana i vent de mar, la suma ideal per fer vins ben mediterranis: complexos, intensos i delicats.

Diuen que een la varietat hi ha la riquesa i nosaltres hi afegim que també l’aprenentatge!

Els sòls són un dels element més preuats d’una vinya, potser el més important. La terra i la seva riquesa són imprescindibles per tenir unes vinyes felices que produeixin bons fruits. Però no només això. També és en els sòls on tot comença, on s’assenten les arrels. Si tenim uns sòls ben estructurats tindrem més microorganismes i més macrobiota i per tant més vida. Uns sòls amb vida ens ajudaran a fer un vi millor. Les cobertes vegetals o la reconstrucció dels murs de pedra seca, són dues de les mesures actives que hem pres per a aquest fi.

Avui Dia mundial de la conservació dels sòls recordem que cuidar els sòls ens dona molts beneficis en viticultura, però sobretot, són la primera pedra perquè la terra d’aquí vint, trenta, quaranta anys, estigui més estructurada, necessiti menys aigua i el nostre treball amb ella sigui més harmònic.

En el nostre paisatge mediterrani, amb pluges torrencials i sequeres intenses, fer una bona gestió dels sòls és fonamental perquè en el futur l’agricultura sigui no ja sostenible, sinó creadora de riquesa. Des de fa un temps som part del projecte europeu MIDMACC per tal d’estudiar els efectes del canvi climàtic i a la vinya i com podem adaptar-nos-hi. Els resultats esperem que siguin reveladors. Us en mantindrem informats!

Des que sabem que el canvi climàtic és gairebé irreversible i que de fet el món es troba en una emergència climàtica l’abast de la qual encara no en som del tot conscients, no deixem de preguntar-nos què podem fer per adaptar-nos-hi, amortir-lo.

El projecte de recerca MIDMACC, del programa europeu Europa Life, ja fa més d’un any que treballa a les nostres vinyes. Els investigadors esperen trobar-hi respostes a una pregunta que ens fem sovint: estem fent tot el que podem per amortir el canvi climàtic? 

Les vinyes de mitjana muntanya, com les que tenim a Mas Marés, poden ser una bona eina per evitar l’erosió i per tant influir en les conseqüències del canvi climàtic. Els recercadors han col·locat unes petites màquines a les vinyes per saber com es mou l’aigua a les nostres vinyes, perquè això ens dona pistes sobre l’erosió dels sòls. Aquestes dades ens ens ajudaran a determinar quines són les diferències, a nivell ambiental, entre treballar en vas o en emparrat.

Recollir dades és una manera ben subtil d’obrir una finestra al futur. Esperem poder-vos-en anar explicant tots els fruits.

Quan la primavera esclata, és un bon moment per reempeltar i ja feia uns mesos que teníem unes fleques que havíem anat a buscar. La història ve de lluny, d’una vinya que fa somiar, perquè any rere any el vi que en surt és bo, molt bo; perquè la vinya l’hem visitat moltes vegades i és preciosa. Feia molt que n’estàvem enamorats i finalment ens vam decidir: li vam demanar fusta al viticultor per reproduir-la. Ara podrem tenir-ne un trosset a casa i no podem ser més feliços. 

Els ceps que hem reempeltat eren de merlot, de les vinyes que són més a prop del celler. Afegint-hi aquestes varietats locals de vinyes velles creàvem un cep frankenstein, com en diria en Miquel Hudin, però per nosaltres són margarides al costat del llac Léman. Tenir vinyes reempeltades amb varietats locals ha esdevingut un dels nostres objectius principals per aconseguir reduir l’impacte mediambiental de la nostra feina. Des de fa un temps que observem el comportament de les plantes davant el canvi climàtic i hem constatat que aquelles que millor s’hi adapten són les de varietats locals. 

Sabem que aquests treballs d’avui veuran el fruit d’aquí força temps. No serà fins d’aquí uns anys que aquesta vinya ens donarà fusta per reproduir més vinya, i també haurem d’esperar un temps per poder-ne fer vi. Un llarg recorregut per aconseguir una viticultura sostenible, amb ceps que necessiten menys aigua i més resistents a les condicions climàtiques de la zona. Un camí que és un homenatge també al llegat dels viticultors i viticultores que ens han precedit: aquesta trobada, la vinya que ens va enamorar ja fa un temps, la fusta que ens ha ofert el bon viticultor que l’ha cuidada tant de temps. Tot plegat un regal pel futur del nostre paisatge i de la tradició vitivinícola de l’Empordà.