41
Tens 41 items a la teva cistella
Cala Rostella
4 x 40,50 
Pla de Tudela Anna Espelt
4 x 40,50 
Les Elies
4 x 36,00 
Pardells
4 x 36,00 
Coma Bruna
4 x 27,00 
Lledoner Roig
4 x 27,00 
Terres Negres
1 x 17,50 
Quinze Roures
1 x 13,50 
Sol i Vent
1 x 10,80 
Efímera
1 x 8,00 
Sauló
1 x 8,70 
Vailet
1 x 7,50 
Lledoner Rosat
1 x 7,50 
Vi Diví
1 x 9,95 
Mareny
1 x 9,95 
Coralí ampolla
1 x 9,95 
Airam
1 x 14,00 
Sub Total :1.125,05 
41
Tens 41 items a la teva cistella
Cala Rostella
4 x 40,50 
Pla de Tudela Anna Espelt
4 x 40,50 
Les Elies
4 x 36,00 
Pardells
4 x 36,00 
Coma Bruna
4 x 27,00 
Lledoner Roig
4 x 27,00 
Terres Negres
1 x 17,50 
Quinze Roures
1 x 13,50 
Sol i Vent
1 x 10,80 
Efímera
1 x 8,00 
Sauló
1 x 8,70 
Vailet
1 x 7,50 
Lledoner Rosat
1 x 7,50 
Vi Diví
1 x 9,95 
Mareny
1 x 9,95 
Coralí ampolla
1 x 9,95 
Airam
1 x 14,00 
Sub Total :1.125,05 
Les meves comandes

Parlen de nosaltres

Parlen de nosaltres

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic treu una guia dels resultats del projecte LIFE MIDMACC amb el qual hem col·laborat en els darrers quatre anys.

MIDMACC LIFE
Recollint mostres amb l’equip investigador del programa LIFE MIDMACC a Mas Marès (arxiu)

En els darrers quatre anys hem col·laborat amb el projecte de recerca LIFE MIDMACC juntament amb altres territoris a La Rioja, Aragó i Catalunya. Aquesta recerca té com a objectiu analitzar quins beneficis contra el canvi climàtic pot tenir la gestió del territori amb un paisatge en mosaic. Ara, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha tret una guia, amb la resta de socis del projecte, que recull els principals resultats i conclusions de la investigació.

En els darrers anys l’augment de les temperatures ha estat aclaparador, com tots sabem. En concret, el darrer any és el més calorós en el planeta terra mai registrat. A més, les zones de mitjana muntanya del sud d’Europa, com les nostres vinyes, són espais molt sensibles davant els impactes del canvi climàtic. El despoblament i abandonament del sector primari tradicional dels darrers anys ha provocat que es produís una reforestació i una homogeneïtzació del paisatge. Al mateix temps això ha fet que disminuís la resiliència ambiental i la biodiversitat.

Per què Mas Marès va parar el foc?

Amb projectes de recuperació del mosaic mediterrani com el que portem a terme a Mas Marès s’intenta revertir aquesta situació i de retruc aconseguir un paisatge més resilient davant el canvi climàtic. Durant els focs del febrer de 2022, la gestió agroforestal en mosaic va ser clau per parar el foc. Els estudis del MIDMACC LIFE corroboren que aquesta gestió pot ajudar també a evitar l’erosió dels sòls, perquè se n’evita la sobreexplotació i la pèrdua de biodiversitat, a més que milloren aspectes tan necessaris avui (i creiem que també en el futur) com la resistència hídrica.

La guia Mesures d’adaptació al canvi climàtic a la muntanya mitjana mediterrània: una guia pràctica es pot consultar en línia i s’estructura en tres parts. La primera tracta l’anàlisi de riscos de la muntanya mitjana mediterrània als impactes del canvi climàtic. La segona part fa un repàs dels resultats de les mesures implementades (recuperació de pastures, optimització/introducció de la vinya, gestió forestal) a tres zones de l’Aragó, Catalunya i La Rioja. Finalment, a l’última part, es proposen altres mesures d’adaptació per a la muntanya mitjana mediterrània.

Anna canvi climàtic
Aparell mesurador del projecte LIFE MIDMACC a les vinyes de Mas Marès (arxiu)

Aquesta setmana hem recollit tres premis de La Guia de Vins de Catalunya en la seva edició 2024. Els vins premiats són Pla de Tudela d’Anna Espelt, i Les Elies i La Vella d’Espelt Viticultors.

La Guia de Vins de Catalunya 2024 va celebrar l’acte de presentació el dilluns 23 d’octubre, moment en què es van donar a conèixer les puntuacions del vins presentats i els premis als vins millor posicionats. Els vins Espelt van obtenir molt bones puntuacions i destaquen els guardons de millor vi negre de la DO Empordà: Les Elies, Millor Carinyena Blanca: La Vella i Millor Picapoll Blanc: Pla de Tudela que van recaure en vins de la nostra casa.

Tots tres vins són de fruit del treball incansable per a mostrar en una ampolla un paisatge i una manera de fer vi pròpia de l’Empordà. Tres monovarietals ecològics que mostren el terrer sense màscares amb tota l’autenticitat que ens caracteritza. Aquest nou reconeixement és un pas més en el camí per fer vins de qualitat respectant el territori, practicant la viticultura regenerativa, posant tota la nostra consciència i compromís per aconseguir uns vins de qualitat en harmonia amb la terra.

Aquestes són les puntuacions:

  • Les Elies 2020 9,84 punts. Millor Vi Negre DO Empordà
  • La Vella 2022 9,86 punts. Millor Carinyena Blanca
  • Pla de Tudela 2021 9,81 punts. Millor Picapoll Blanc

Divendres passat l’Anna Espelt va ser a el programa especial d’El Món a Rac1 des de Llançà. Amb l’Anna Vallhonesta vam xerrar de viticultura i de rodar el món i tornar al Born. Del que hem après i de tota la feina que ens queda per fer.

Anna Espelt el món a rac 1
Anna Espelt a El Món a Rac1

Sempre ens agrada poder explicar la nostra feina. La nostra terra, el mar i la muntanya, és el que ens defineix i el que marca els vins de l’Empordà. Explicar-nos i explicar el territori és parlar dels nostres vins i entendre’ls una mica més. Vam fer un repàs al perquè de la gestió integral entre parcs naturals i vinyes, de com ens les empesquem per afavorir la biodiversitat a les terres que cultivem i també de mar, tramuntana i sol. Tres trets característics que ens acompanyen i que defineixen els nostres vins.

Podeu recuperar l’entrevista i dir-nos què us ha semblat!



“L’Empordà està definitivament en un bon moment. Ja ha passat el seu flirteig amb varietats de vinya foranes.”

Sembla que els catalans es prenen seriosament la conservació. Fins a l’extrem d’eliminar tot un poble de vacances del Club Med per tal de restaurar l’estat natural de la punta nord-est de la regió, geològicament única. L’enderrocament de més de 400 edificis, que cal admetre que semblaven tan integrats dins del paisatge com un lloc per a caravanes, segurament està portant a la recuperació natural a un nou nivell.

Aquesta decisió dramàtica s’inspirava en la designació del 1998 de Cap de Creus com a parc natural protegit, un sortint rocós que conté el poble costaner de Cadaqués i el famós restaurant El Bulli. El 2010, el Club Med va ser extirpat del paisatge i avui les extraordinàries formacions rocoses de Pla de Tudela, on antigament hi havia aquest poble de vacances, tornen a ser com volia la natura.

El matí d’un dissabte d’agost que el vaig visitar, els senders curosament enjardinats estaven esquitxats per pantalons de licra brillants de corredors i ciclistes que hi circulaven decidits. La meva amfitriona era l’enèrgica Anna Espelt, que dirigeix l’explotació vitivinícola Espelt de la seva família, la que té més vinyes, 172ha, en la denominació d’origen de l’Empordà (tot i que l’extensa operació Perelada ven més vi).

El celler modern d’Espelt, a Vilajuïga, ideal per fer turisme, té una ubicació bastant allunyada del mar, cap a l’interior, i fa vi de vinyes de diverses ubicacions, però sento que el cor de l’Anna és amb les vinyes que es va animar a plantar al Cap de Creus, amb vistes al mar. “Em sento molt bé en aquest lloc”, somriu mentre contempla la vista sobre el profund blau mediterrani, el poble turístic de Roses a la distància i un menhir de l’edat del bronze que el seu pare va desenterrar als peus de les vinyes.

Abans que el poll de la fil·loxera, que és fatal per a les arrels de la vinya, arribés el 1879, Catalunya era un país vitivinícola. A principis d’aquest segle, una regió vitivinícola amb unes 10.000 hectàrees de vinya havia estat pràcticament esborrada. Avui en dia es poden veure a molts vessants del turó proves dels 30.000 km de terrasses per a vinya construïdes. Actualment, només hi ha 1.821 hectàrees de vinya en producció en aquesta denominació recentment revifada.

En part va ser per honrar el llegat vitvinícola del Cap de Creus que Espelt hi va plantar vinyes. Els troncs de la vinya eren tan espinats que vaig pensar que només tenien un grapat d’anys, però són testimonis de les condicions difícils que tenen aquí les vinyes. La freda tramuntana xiula a través de les muntanyes del nord, i les vinyes també són batudes pels vents del mar. Els guardians del parc volen fomentar la biodiversitat. Veuen que les vinyes són més resistents al foc que moltes altres plantes en un paisatge sec en un estiu “normal”, i molt menys en aquest 2021 que, segons em diu Espelt, fins ara només ha tingut 153 mm de pluja.

La precisió d’aquest nombre és una prova del dolor que imposa la sequera, però també de la formació científica d’Espelt. Estava destinada a ser biòloga, però el 2000 l’oportunitat de continuar el llegat vitivinícola del seu avi la va fer tornar de Califòrnia, on treballava com a cellerista. S’hi va llançar de caps. Fa dinou anys, van plantar 25ha de vinya al Cap de Creus, en part per animar-ne d’altres a fer el mateix. Segons ella, el seu primer error va ser la decisió de plantar les vinyes en Royat en lloc de plantar-les en vas, independents, que possiblement haurien estat més resistents i amb menys set. Malgrat tot, els vins varietals d’una sola finca que n’ha obtingut des del 2017 són força impressionants.

Els ha batejat amb el nom de diferents llocs del Cap de Creus que tenen un significat especial per a ella. El blanc, fet de picapolla, que en anglès anomenen raïm picant Clairette, es diu Pla de Tudela, pel nom de la platja on li agrada nedar particularment. El negre està fet de garnatxa, un raïm que aquí se’n diu lledoner negre, i sembla que en cada anyada que passa es redueix i es refresca. Es diu Cala Rostella pera cala amb un bosc de pins propera a El Bulli

Aquests embotellaments especials s’ofereixen al mateix preu i em vaig preguntar si el mercat espanyol estava disposat a pagar tant per un vi blanc. Em van assegurar que el blanc es ven més ràpid que el negre, tot i que és cert que es fabrica en quantitats més petites. Segons Espelt, “durant molts anys vam pensar que l’Empordà era una zona de vins negres, però ara sabem que també ens hem de centrar en els blancs, sobretot de les varietats locals lledoner Blanc [garnatxa blanca], lledoner roig [garnatxa roja] i carinyena blanca.”

Anna Espelt també va passar les vinyes de la família a viticultura ecològica d’amagat i diu que va esperar a donar la notícia al seu pare, un comerciant d’agroquímics, després d’un dinar de diumenge amb força vi.

Va ser pionera en el renaixement local de garnatxa roja, que pot fer vins possiblement més interessants i perfumats que la garnatxa blanca de pell pàl·lida. Abans no m’havia deixat impressionar per les carinyenes blanques que havia tastat als Pirineus a França, i una o dues de les versions empordaneses tastades ho van confirmar. Però Microvins 2019 de La Vinyeta, envellit durant 14 mesos en bótes de roure francès vell i tastat al seu elegant celler, em va conquerir. Era dens, vibrant i tenia una adherència força impressionant. Dit això, tant en Josep Serra, cofundador de La Vinyeta, com l’Anna Espelt van admetre que el raïm no té tant de sabor real. Potser acabarà com un ingredient de barreja útil més que com un vi varietal.

La Vinyeta, creada per Josep i Marta Serra el 2002, és una altra operació especialment interessant, molt ben dissenyada pel fet que el germà de Josep té un estudi de disseny a Barcelona. Les etiquetes de Microvins són una lliçó per proporcionar informació útil i friki d’una manera intel·ligent i atractiva. I l’equip de La Vinyeta ha demostrat realment als locals com atraure els visitants, amb la seva cafeteria exterior, ovelles, formatges i oli d’oliva. La Vinyeta sembla que pertanyi a Califòrnia.

L’Empordà està definitivament en un bon moment. Ja ha passat el seu flirteig amb varietats de vinya foranes i ara es concentra en les dues varietats més plantades, ambdues locals: lledoner negre i carinyena negra o garnatxa i carinyena. Són les mateixes varietats que dominen el Priorat, la regió vitivinícola que té els preus més alts de Catalunya. L’Empordà és potser massa petit per ser apreciat de la mateixa manera, tot i que l’edat mitjana d’aquestes vinyes empordaneses i les seves mutacions de pell pàl·lida són impressionantment elevades. Recentment, en un tast de 73 vins de l’Empordà, també em va encantar veure que alguns dels millors vins incloïen embotellaments de vinya única per part d’un grapat de cooperatives: un canvi benvingut en lloc de tirar-ho tot a la mateixa tina.

Alguns dels millors vins són els dolços, elaborats en una àmplia gamma de formes i alguns d’ells són completament impressionants (al cap i a la fi, en termes de geologia i clima, l’Empordà és un mirall del Rosselló, Banyuls, a l’altra banda dels Pirineus). Però no malgastaré l’espai a dir-ne cap, ja que sé que aquestes meravelles no estan a la moda en aquest moment. Espero que arribi el seu dia. Juntament amb els seus homòlegs secs.

Vins de l’Empordà Interessants

He donat a tots aquests vins almenys 17 punts sobre 20 i em fa molta pena veure com molt pocs tenen distribució al Regne Unit.

BLANCS

  • Clos d’Agon, Clos d’Agon 2018 13.5%
  • Espelt, Pla de Tudela 2018 12.5%

NEGRES

  • Castillo de Perelada, Aires de Garbet 2017 14.5%
  • Castillo de Perelada, Finca La Garriga 2016 14%
  • Espelt, Cala Rostella 2018 i 2017 14.8%
  • Masia Serra, Aroa 2018 14.5%
  • Mas Vida, Vida Nua 2017 14%
  • Roig Parals, Camí de Cormes Carinyena Vinyes Centenàries 14.5%
    • £60 Seckford, £70 Fine + Rare plus duty i VAT (2007)
  • Sota els Àngels, Sota els Àngels 2019 13%
  • La Vinyeta, Microvins Carinyena Negra Bota 2018 15%

DOLÇOS

  • Masia Serra, Ino NV 16%
  • Vinyes dels Aspres, Bac de les Ginesteres NV 14.5%
    • £36.50 Albion Wine Shippers (2004)

Jancis Robinson. Publicat al Financial Times i al web de Jancis Robinson el setembre de 2021.

La revista Woman publica sota el títol “Mujeres de pura cepa, así son las grandes profesionales de las bodegas españolas” un repàs a les dones més influents en el món del vi. Ens fa molta il·lusió que la nostra directora, Anna Espelt, hi aparegui.

Aquest article ens parla de la creixent influència de les dones en el món de el vi i hi surten algunes de les grans professionals que estan deixant pòsit en els cellers de l’estat. Feu-hi un cop d’ull!