Espelt Viticultors, ha estat un dels cellers escollits en la tria sobre vins de l’Empordà a Decanter, una de les publicacions més prestigioses del món del vi. Els vins Coma Bruna i La Vella han estat destacats per l’expert Fintan Kerr, i els ha puntuat en la seva tria experta de l’Empordà.

Coma Bruna: una joia de carinyena centenària

El Coma Bruna 2018 és un vi que encarna l’essència de les velles vinyes de Carinyena. Provinent de vinyes centenàries, plantades el 1909, aquest vi ofereix una complexitat i profunditat que només es poden aconseguir amb l’edat i la cura meticulosa. Fintan Kerr el descriu com a “espinós, floral i pissarrós”, el Coma Bruna destaca per la seva frescor i fermesa, mostrant una profunditat afruitada que reflecteix la seva herència centenària. Madurat durant 13 mesos en foudres, aquest vi presenta una estructura robusta i evocadora, que ens fa pensar que envellirà molt bé també a l’ampolla. La combinació del seu perfil aromàtic i el seu procés de maduració el fan un vi especial, que reflecteix sense artificis el caràcter d’una varietat local empordanesa com és la carinyena negra.

La Vella: l’elegància de la carinyena blanca

D’altra banda, La Vella és una expressió autèntica d’una altra varietat local empordanesa de la qual se’n conserven molt pocs ceps en una vinya centenària: la carinyena blanca. Degustat també per l’expert en vins Fintan Kerr, La Vella es distingeix per les seves notes de flors blanques, avellanes, closca de taronja i fruites de pinyol madures. Amb una acidesa àmplia que sosté un final llarg i suau. Tot plegat fa que aquest vi ofereixi una experiència de degustació refinada i equilibrada. La Vella, 100% carinyena blanca, ha estat madurat durant vuit mesos sobre les mares fines en ous de ciment, una tècnica que contribueix a la seva textura i complexitat, fet que també ens fa pensar que tindrà una bona maduració en ampolla i ens permetrà degustar-lo durant molts anys més. Tant La Vella com el Coma Bruna tenen certificació ecològics, fet que assenyala un cop més el compromís d’Espelt Viticultors amb la viticultura orgànica i la producció de vins que respecten i celebren el seu terrer.

El nostre compromís amb la qualitat i la sostenibilitat

Aquests reconeixements de Decanter no només destaquen la qualitat dels vins d’Espelt Viticultors, sinó també la dedicació a pràctiques vitivinícoles sostenibles i orgàniques. En preservar i retre homenatge vinyes centenàries, recuperem no només varietats locals quasi desaparegudes, sinó que també protegim un patrimoni paisatgístic i cultural molt valuós.

Si voleu explorar els tresors de l’Empordà més autèntic, el Coma Bruna i La Vella representen una oportunitat única per assaborir la història i unes varietats locals en la seva màxima expressió empordanesa. Aquestes puntuacions són un reconeixement a la feina constant per preservar el territori i una tradició vitivinícola de més de 8 generacions. Brindem per celebrar-ho!

Aquest dimecres vam rebre més de 50 representants del partenariat mundial Mediterranean Climate Action Partnership (MCAP) que té com objectiu la coordinació entre zones de clima mediterrani en l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic. A la trobada vam explicar la nostra gestió de les terres de Mas Marès: un mosaic que combina pastures, oliveres, vinyes i suredes.

Des de fa més de vint anys gestionem la finca Mas Marès, al cap de Creus, on produïm el vi del projecte més personal d’Anna Espelt i on hem impulsat amb l’assessorament dels tècnics amb el Parc Natural del Cap de Creus un projecte agroecològic. L’objectiu principal del projecte és que vinyes, pastures i suredes hi convisquin en simbosi i ajudin a l’increment de la biodiversitat i la prevenció d’incendis.

Es tracta d’un total de 172 hectàrees situades en ple Parc Natural del Cap de Creus que es distribueixen amb diferents usos: pastures de ramaderia extensiva, oliveres, vinyes i suredes. Aquestes últimes formen part de l’ecosistema més fràgil, situat al sud de la finca, la part més allunyada del lloc d’on poden venir els incendis. El projecte té un triple objectiu: augmentar la biodiversitat, augmentar la resiliència de les terres al canvi climàtic i la prevenció d’incendis.

Viticultors, bombers, biòlegs i forestals: una feina conjunta

A la trobada, també hi han intervingut Ponç Feliu, director del Parc Natural del Cap de Creus, Marc Castellnou, cap dels GRAF, i Míriam Villar de la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat. Tots tres han destacat que aquesta estratègia de gestió en mosaic ajuda a incrementar la biodiversitat, aturar incendis forestals i a conservar el paisatge mediterrani.

Per altra banda, també hi ha participat el secretari de l’Agència de Recursos Naturals de Califòrnia (EUA), Wade Crowfoot. El secretari americà qualifica Catalunya com una regió “líder” en relació a la resiliència climàtica. “A Califòrnia també tenim moltes estratègies, moltes són similars a les que hi ha aquí i n’estem aprenent també”, assenyala Crowfoot. Des de l’agència americana destaquen la utilitat de veure diferents experiències: serveix per implementar les estratègies més adequades en cada context.

Llegiu aquest recull de notícies de la jornada:

• Setmanari Empordà: Prevenció d’incendis i lluita contra el canvi climàtic: Catalunya promou al món el model de cap de Creus i el Montgrí
• La Vanguardia: Catalunya promueve en el mundo el modelo de lucha contra los incendios de Cap de Creus i el Montgrí
• Diari de Girona: Prevenció d’incendis i lluita contra el canvi climàtic: Catalunya promou al món el model de cap de Creus i el Montgrí

Fa tot just una setmana que Disfrutar era nomenat Millor Restaurant del Món segons The World’s 50 Best. A l’alegria immensa per aquest reconeixement a la cuina, el bon fer, la passió i l’honestedat, s’hi suma el nostre orgull per haver compartit feina i projectes. Per celebrar-ho, hem volgut recuperar el documental que Cristina Jolonch i Samuel Aranda van venir a rodar a casa amb els xefs Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas.

Fa uns quatre anys, en plena pandèmia, la Cristina Jolonch i en Samuel Aranda estaven filmant la sèrie documental “Sin Reservas” i ens van demanar si podien venir a gravar-ne a les vinyes de Mas Marès. En aquella ocasió volien fer un capítol amb l’Oriol Castro, l’Eduard Xatruch i en Mateu Casañas els xefs dels restaurants Compartir i Disfrutar. La proposició no ens va venir de nou. De fet, ja feia uns anys que treballàvem conjuntament, Disfrutar i Espelt, en l’elaboració d’un vi exclusiu per als seus clients. El vi era un projecte que naixia de la passió que compartim per la viticultura, el respecte al territori i la gastronomia. Així, el documental no ens podia semblar millor idea per mostrar al món aquesta passió.

Un documental imperdible

La sèrie documental ‘Sin Reservas’ del suplement Comer de La Vanguardia rendeix homenatge a un esperit de superació dels professionals de la gastronomia en temps de pandèmia a través de figures rellevants de la cuina catalana. Hi participen cuiners com Ferran Adrià, Martina Puigvert, Nandu Jubany, els germans Roca, Carles Gaig, Paco Roca i Artur Martínez. En aquest cas, us compartim el capítol protagonitzat pels cuiners del restaurant Disfrutar Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas i dirigit per la periodista Cristina Jolonch i el fotògraf Samuel Aranda, juntament amb l’equip de Story & Co Films. En pocs minuts, la càmera acompanya els xefs a través d’un viatge a Cadaqués i a alguns dels paisatges més emblemàtics del Cap de Creus. D’entre tots els paisatges, no hi podia faltar la vinya, en aquest cas les de Mas Marès on elaborem els vins d’Anna Espelt.

En el vídeo, els xefs reflexionen sobre la seva estreta relació professional i personal. A més, rememoren amb complicitat i humor els seus inicis a la cuina d’El Bulli, situat a pocs km de les vinyes de Mas Marès. En les seves intervencions es traspua la forma de treballar que els caracteritza: honestedat, dedicació constant i passió per la feina ben feta. Uns adjectius que tots els periodistes han coincidit a assenyalar aquests dies.

Feu un cop d’ull al vídeo i per molts anys Disfrutar!

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic treu una guia dels resultats del projecte LIFE MIDMACC amb el qual hem col·laborat en els darrers quatre anys.

En els darrers quatre anys hem col·laborat amb el projecte de recerca LIFE MIDMACC juntament amb altres territoris a La Rioja, Aragó i Catalunya. Aquesta recerca té com a objectiu analitzar quins beneficis contra el canvi climàtic pot tenir la gestió del territori amb un paisatge en mosaic. Ara, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha tret una guia, amb la resta de socis del projecte, que recull els principals resultats i conclusions de la investigació.

En els darrers anys l’augment de les temperatures ha estat aclaparador, com tots sabem. En concret, el darrer any és el més calorós en el planeta terra mai registrat. A més, les zones de mitjana muntanya del sud d’Europa, com les nostres vinyes, són espais molt sensibles davant els impactes del canvi climàtic. El despoblament i abandonament del sector primari tradicional dels darrers anys ha provocat que es produís una reforestació i una homogeneïtzació del paisatge. Al mateix temps això ha fet que disminuís la resiliència ambiental i la biodiversitat.

Per què Mas Marès va parar el foc?

Amb projectes de recuperació del mosaic mediterrani com el que portem a terme a Mas Marès s’intenta revertir aquesta situació i de retruc aconseguir un paisatge més resilient davant el canvi climàtic. Durant els focs del febrer de 2022, la gestió agroforestal en mosaic va ser clau per parar el foc. Els estudis del MIDMACC LIFE corroboren que aquesta gestió pot ajudar també a evitar l’erosió dels sòls, perquè se n’evita la sobreexplotació i la pèrdua de biodiversitat, a més que milloren aspectes tan necessaris avui (i creiem que també en el futur) com la resistència hídrica.

La guia Mesures d’adaptació al canvi climàtic a la muntanya mitjana mediterrània: una guia pràctica es pot consultar en línia i s’estructura en tres parts. La primera tracta l’anàlisi de riscos de la muntanya mitjana mediterrània als impactes del canvi climàtic. La segona part fa un repàs dels resultats de les mesures implementades (recuperació de pastures, optimització/introducció de la vinya, gestió forestal) a tres zones de l’Aragó, Catalunya i La Rioja. Finalment, a l’última part, es proposen altres mesures d’adaptació per a la muntanya mitjana mediterrània.

Aquesta setmana hem recollit tres premis de La Guia de Vins de Catalunya en la seva edició 2024. Els vins premiats són Pla de Tudela d’Anna Espelt, i Les Elies i La Vella d’Espelt Viticultors.

La Guia de Vins de Catalunya 2024 va celebrar l’acte de presentació el dilluns 23 d’octubre, moment en què es van donar a conèixer les puntuacions del vins presentats i els premis als vins millor posicionats. Els vins Espelt van obtenir molt bones puntuacions i destaquen els guardons de millor vi negre de la DO Empordà: Les Elies, Millor Carinyena Blanca: La Vella i Millor Picapoll Blanc: Pla de Tudela que van recaure en vins de la nostra casa.

Tots tres vins són de fruit del treball incansable per a mostrar en una ampolla un paisatge i una manera de fer vi pròpia de l’Empordà. Tres monovarietals ecològics que mostren el terrer sense màscares amb tota l’autenticitat que ens caracteritza. Aquest nou reconeixement és un pas més en el camí per fer vins de qualitat respectant el territori, practicant la viticultura regenerativa, posant tota la nostra consciència i compromís per aconseguir uns vins de qualitat en harmonia amb la terra.

Aquestes són les puntuacions:

• Les Elies 2020 9,84 punts. Millor Vi Negre DO Empordà
• La Vella 2022 9,86 punts. Millor Carinyena Blanca
• Pla de Tudela 2021 9,81 punts. Millor Picapoll Blanc

Divendres passat l’Anna Espelt va ser a el programa especial d’El Món a Rac1 des de Llançà. Amb l’Anna Vallhonesta vam xerrar de viticultura i de rodar el món i tornar al Born. Del que hem après i de tota la feina que ens queda per fer.

Sempre ens agrada poder explicar la nostra feina. La nostra terra, el mar i la muntanya, és el que ens defineix i el que marca els vins de l’Empordà. Explicar-nos i explicar el territori és parlar dels nostres vins i entendre’ls una mica més. Vam fer un repàs al perquè de la gestió integral entre parcs naturals i vinyes, de com ens les empesquem per afavorir la biodiversitat a les terres que cultivem i també de mar, tramuntana i sol. Tres trets característics que ens acompanyen i que defineixen els nostres vins.

Podeu recuperar l’entrevista i dir-nos què us ha semblat!

“L’Empordà està definitivament en un bon moment. Ja ha passat el seu flirteig amb varietats de vinya foranes.”

Sembla que els catalans es prenen seriosament la conservació. Fins a l’extrem d’eliminar tot un poble de vacances del Club Med per tal de restaurar l’estat natural de la punta nord-est de la regió, geològicament única. L’enderrocament de més de 400 edificis, que cal admetre que semblaven tan integrats dins del paisatge com un lloc per a caravanes, segurament està portant a la recuperació natural a un nou nivell.

Aquesta decisió dramàtica s’inspirava en la designació del 1998 de Cap de Creus com a parc natural protegit, un sortint rocós que conté el poble costaner de Cadaqués i el famós restaurant El Bulli. El 2010, el Club Med va ser extirpat del paisatge i avui les extraordinàries formacions rocoses de Pla de Tudela, on antigament hi havia aquest poble de vacances, tornen a ser com volia la natura.

El matí d’un dissabte d’agost que el vaig visitar, els senders curosament enjardinats estaven esquitxats per pantalons de licra brillants de corredors i ciclistes que hi circulaven decidits. La meva amfitriona era l’enèrgica Anna Espelt, que dirigeix l’explotació vitivinícola Espelt de la seva família, la que té més vinyes, 172ha, en la denominació d’origen de l’Empordà (tot i que l’extensa operació Perelada ven més vi).

El celler modern d’Espelt, a Vilajuïga, ideal per fer turisme, té una ubicació bastant allunyada del mar, cap a l’interior, i fa vi de vinyes de diverses ubicacions, però sento que el cor de l’Anna és amb les vinyes que es va animar a plantar al Cap de Creus, amb vistes al mar. “Em sento molt bé en aquest lloc”, somriu mentre contempla la vista sobre el profund blau mediterrani, el poble turístic de Roses a la distància i un menhir de l’edat del bronze que el seu pare va desenterrar als peus de les vinyes.

Abans que el poll de la fil·loxera, que és fatal per a les arrels de la vinya, arribés el 1879, Catalunya era un país vitivinícola. A principis d’aquest segle, una regió vitivinícola amb unes 10.000 hectàrees de vinya havia estat pràcticament esborrada. Avui en dia es poden veure a molts vessants del turó proves dels 30.000 km de terrasses per a vinya construïdes. Actualment, només hi ha 1.821 hectàrees de vinya en producció en aquesta denominació recentment revifada.

En part va ser per honrar el llegat vitvinícola del Cap de Creus que Espelt hi va plantar vinyes. Els troncs de la vinya eren tan espinats que vaig pensar que només tenien un grapat d’anys, però són testimonis de les condicions difícils que tenen aquí les vinyes. La freda tramuntana xiula a través de les muntanyes del nord, i les vinyes també són batudes pels vents del mar. Els guardians del parc volen fomentar la biodiversitat. Veuen que les vinyes són més resistents al foc que moltes altres plantes en un paisatge sec en un estiu “normal”, i molt menys en aquest 2021 que, segons em diu Espelt, fins ara només ha tingut 153 mm de pluja.

La precisió d’aquest nombre és una prova del dolor que imposa la sequera, però també de la formació científica d’Espelt. Estava destinada a ser biòloga, però el 2000 l’oportunitat de continuar el llegat vitivinícola del seu avi la va fer tornar de Califòrnia, on treballava com a cellerista. S’hi va llançar de caps. Fa dinou anys, van plantar 25ha de vinya al Cap de Creus, en part per animar-ne d’altres a fer el mateix. Segons ella, el seu primer error va ser la decisió de plantar les vinyes en Royat en lloc de plantar-les en vas, independents, que possiblement haurien estat més resistents i amb menys set. Malgrat tot, els vins varietals d’una sola finca que n’ha obtingut des del 2017 són força impressionants.

Els ha batejat amb el nom de diferents llocs del Cap de Creus que tenen un significat especial per a ella. El blanc, fet de picapolla, que en anglès anomenen raïm picant Clairette, es diu Pla de Tudela, pel nom de la platja on li agrada nedar particularment. El negre està fet de garnatxa, un raïm que aquí se’n diu lledoner negre, i sembla que en cada anyada que passa es redueix i es refresca. Es diu Cala Rostella pera cala amb un bosc de pins propera a El Bulli

Aquests embotellaments especials s’ofereixen al mateix preu i em vaig preguntar si el mercat espanyol estava disposat a pagar tant per un vi blanc. Em van assegurar que el blanc es ven més ràpid que el negre, tot i que és cert que es fabrica en quantitats més petites. Segons Espelt, “durant molts anys vam pensar que l’Empordà era una zona de vins negres, però ara sabem que també ens hem de centrar en els blancs, sobretot de les varietats locals lledoner Blanc [garnatxa blanca], lledoner roig [garnatxa roja] i carinyena blanca.”

Anna Espelt també va passar les vinyes de la família a viticultura ecològica d’amagat i diu que va esperar a donar la notícia al seu pare, un comerciant d’agroquímics, després d’un dinar de diumenge amb força vi.

Va ser pionera en el renaixement local de garnatxa roja, que pot fer vins possiblement més interessants i perfumats que la garnatxa blanca de pell pàl·lida. Abans no m’havia deixat impressionar per les carinyenes blanques que havia tastat als Pirineus a França, i una o dues de les versions empordaneses tastades ho van confirmar. Però Microvins 2019 de La Vinyeta, envellit durant 14 mesos en bótes de roure francès vell i tastat al seu elegant celler, em va conquerir. Era dens, vibrant i tenia una adherència força impressionant. Dit això, tant en Josep Serra, cofundador de La Vinyeta, com l’Anna Espelt van admetre que el raïm no té tant de sabor real. Potser acabarà com un ingredient de barreja útil més que com un vi varietal.

La Vinyeta, creada per Josep i Marta Serra el 2002, és una altra operació especialment interessant, molt ben dissenyada pel fet que el germà de Josep té un estudi de disseny a Barcelona. Les etiquetes de Microvins són una lliçó per proporcionar informació útil i friki d’una manera intel·ligent i atractiva. I l’equip de La Vinyeta ha demostrat realment als locals com atraure els visitants, amb la seva cafeteria exterior, ovelles, formatges i oli d’oliva. La Vinyeta sembla que pertanyi a Califòrnia.

L’Empordà està definitivament en un bon moment. Ja ha passat el seu flirteig amb varietats de vinya foranes i ara es concentra en les dues varietats més plantades, ambdues locals: lledoner negre i carinyena negra o garnatxa i carinyena. Són les mateixes varietats que dominen el Priorat, la regió vitivinícola que té els preus més alts de Catalunya. L’Empordà és potser massa petit per ser apreciat de la mateixa manera, tot i que l’edat mitjana d’aquestes vinyes empordaneses i les seves mutacions de pell pàl·lida són impressionantment elevades. Recentment, en un tast de 73 vins de l’Empordà, també em va encantar veure que alguns dels millors vins incloïen embotellaments de vinya única per part d’un grapat de cooperatives: un canvi benvingut en lloc de tirar-ho tot a la mateixa tina.

Alguns dels millors vins són els dolços, elaborats en una àmplia gamma de formes i alguns d’ells són completament impressionants (al cap i a la fi, en termes de geologia i clima, l’Empordà és un mirall del Rosselló, Banyuls, a l’altra banda dels Pirineus). Però no malgastaré l’espai a dir-ne cap, ja que sé que aquestes meravelles no estan a la moda en aquest moment. Espero que arribi el seu dia. Juntament amb els seus homòlegs secs.

Vins de l’Empordà Interessants

He donat a tots aquests vins almenys 17 punts sobre 20 i em fa molta pena veure com molt pocs tenen distribució al Regne Unit.

BLANCS

• Clos d’Agon, Clos d’Agon 2018 13.5%
• Espelt, Pla de Tudela 2018 12.5%
  • €36.90 espeltviticultors.com, $75 European Cellars als EUA

NEGRES

• Castillo de Perelada, Aires de Garbet 2017 14.5%
• Castillo de Perelada, Finca La Garriga 2016 14%
• Espelt, Cala Rostella 2018 i 2017 14.8%
  • €36.90 a espeltviticultors.com
• Masia Serra, Aroa 2018 14.5%
• Mas Vida, Vida Nua 2017 14%
• Roig Parals, Camí de Cormes Carinyena Vinyes Centenàries 14.5%
  • £60 Seckford, £70 Fine + Rare plus duty i VAT (2007)
• Sota els Àngels, Sota els Àngels 2019 13%
• La Vinyeta, Microvins Carinyena Negra Bota 2018 15%

DOLÇOS

• Masia Serra, Ino NV 16%
• Vinyes dels Aspres, Bac de les Ginesteres NV 14.5%
  • £36.50 Albion Wine Shippers (2004)

Jancis Robinson. Publicat al Financial Times i al web de Jancis Robinson el setembre de 2021.

La revista Woman publica sota el títol “Mujeres de pura cepa, así son las grandes profesionales de las bodegas españolas” un repàs a les dones més influents en el món del vi. Ens fa molta il·lusió que la nostra directora, Anna Espelt, hi aparegui.

Aquest article ens parla de la creixent influència de les dones en el món de el vi i hi surten algunes de les grans professionals que estan deixant pòsit en els cellers de l’estat. Feu-hi un cop d’ull!