Veremar la sequera

En un estiu que ha trencat tots els rècords històrics de temperatures càlides, la verema és una prova de foc. Les vinyes resisteixen, com poden. La manca de pluges ha fet que els raïms estiguin sans i no hàgim de patir per malalties fúngiques, però les conseqüències de la sequera van molt més enllà.

Fa tres anys que acumulem una sequera extrema al territori. En els últims tres anys, la pluja ha baixat a valors que estan molt per sota de la mitjana. La manca d’aigua està posant a prova la resistència de les plantes fins a límits que no havíem experimentat mai. Ara ja constatem la fatiga acumulada, les vinyes es troben en un estat d’extrem esgotament.

Les plantes segueixen un cicle que tots coneixem de fulles, fruit, reserves. És a dir, la planta passa per diferents fases en què concentra la seva energia en les diferents fases que després li permetran seguir vivint. Les fulles l’ajudaran a produir sucre, fer la fotosíntesi i donar els seus fruits. Un cop els fruits hagin estat recollits (o caigut si no els recollim) la planta es concentrarà en reservar energia per la pròxima primavera, quan hagi de treure fulles un altre cop. En aquests tres anys les plantes han anat acumulant un estrès hídric sense precedents. Menys energia per fer fulles es tradueix amb menys fulles, els raïms cada cop són més petits, les seves reserves d’energia cada dia més minses i les plantes cada any una mica més febles i amb menys vigor.

Aquest any ha plogut a mitja verema, escassos 20 l. Això qualsevol altre any ens hauria enfonsat, perquè pot destarotar la salut del raïm. Aquest any, però, la salut dels raïms és immillorable, el nostre patiment (i el de la planta!) va per una altra banda. A la primavera ens va sorprendre que hi haguessin moltes flors sobretot en varietats locals com el lledoner roig i el lledoner negre, que estan més adaptats al clima del territori. Les baies que n’han resultat han estat petites i amb pells gruixudes, intuïm que hi haurà poca producció i molta concentració.

Aquesta verema és el resultat dels últims tres anys. Avui sabem que les maduracions s’han avançat per la calor i la sequera. Nosaltres seguim collint, dia a dia. Veurem com acaba.