lledoner roig

lledoner roig

Comencem la verema! La calor, la secada, els senglars i totes les variables que coneixeu fan que aquest any sigui especial. La verema s’avança uns dies i ja hem començat a recollir les varietats del pla i també el lledoner roig de Mas Marès.

Arriba l’agost, els dies són més curts i sembla que la calor ens dona una treva, almenys a les nits. Tot i això, les altes temperatures del mes de juliol i la secada que patim –no plou amb força des de fa molts mesos– han fet que excepcionalment aquest any hàgim hagut d’avançar la verema ben bé una setmana.

Diem excepcionalment, però sabem que aquesta realitat pot ser la tònica general en els anys que vindran. El canvi climàtic és imparable i sentim que hem d’adaptar-nos-hi el millor que puguem. Avançar en una gestió integrada del territori, que tingui en compte la climatologia, la conservació dels sòls i el fràgil equilibri dels ecosistemes, afavorirà que puguem treure’n fruits també en el futur. És per això que, des que vam iniciar el projecte de Mas Marès, vam decidir que faríem tots els possibles per preservar el llegat que com a humans hem rebut de la natura. Terres a prop del mar, amb arbustos baixos, suredes i ara també vinyes que afavoreixen el control i la protecció d’espècies úniques del Cap de Creus.

En aquestes terres on es basteix el projecte més personal de l’Anna Espelt és on fa uns anys vam plantar lledoner roig, amb empelts de les vinyes velles de Rabós. Aquesta setmana és el raïm que comencem a collir, una varietat local de garnatxa que és rosada. Plantar varietats locals és de fa un temps la decisió més adequada al nostre terrer: estan més adaptades al territori i per tant necessitaran menys aigua i aguantaran el vent.

Varietats empordaneses, terrers únics i una verema que tot just comença. Feliç verema a tothom!

Lledoner roig, garnatxa roja, garnatxa grisa. Diferents paraules per a anomenar el mateix tipus de raïm. Una varietat local empordanesa que volem recuperar per fer-ne vins que reflecteixin el nostre terrer.

lledoner roig varietat
Penjoll de lledoner roig, varietat local empordanesa

Parlem del lledoner roig: el raïm. Es tracta d’una varietat exòtica perquè no són ni blancs ni negres sinó rosats. Uns raïms de la família de la garnatxa que en completen la trilogia: garnatxa negra, garnatxa blanca i garnatxa roja. Lledoner negre, lledoner blanc, lledoner roig, en diem a l’Empordà. Garnatxa grisa en diuen els veïns de Banyuls. Uns raïms rars, perquè és difícil trobar-ne una vinya sencera, i sovint estan barrejats entre d’altres varietats.

Una varietat més vigorosa que la carinyena, a la que sovint acompanya. Molt resistent a la tramuntana i a la sequera, ens dóna els millors fruits -més rosats que grisos- quan madura bé. Això sol passar quan es troba en terrenys pobres. També cal que siguin ceps típics de l’Empordà, menys vigorosos que els que varen venir de França a partir dels anys 60.

Ens hem proposat recuperar aquesta varietat única per fer-ne vins excepcionals. Ja heu tastat el nostre Lledoner Roig, monovarietal fet 100% d’aquest raïm excepcional?

Parlem del Lledoner Roig: el vi. Perquè de lledoner roig, el raïm, sempre n’hi ha hagut a l’Empordà. El Lledoner Roig és el primer vi Espelt 100% lledoner roig.

Lledoner Roig Espelt
Lledoner Roig

Des que vam començar a treballar amb les vinyes velles de Rabós que trobàvem ceps amb raïms rosats barrejats entre la carinyena. Al principi aquesta varietat local empordanesa poc estudiada llavors ens desconcertava una mica, i en fèiem el que s’havia fet sempre, garnatxa dolça. I tot i que la garnatxa ens agrada molt i a més a més representa les nostres arrels, intuíem que se’n podia treure més suc.

Vèiem aquests raïms amb una personalitat exultant, plens d’aromes i de cos, versàtils i alhora delicats. Enssabíem afortunats, teníem entre les mans una joieta i només el fet d’haver de passejar per les parcel·les per trobar cada cep, com un petit tresor, ja el feia més valuós. Sabíem també que el lledoner és plenament empordanès: imprevisible, delicat i alhora molt resistent, ple d’aromes gens convencionals, amb uns bons fenols.

Una prova i una altra. Cada verema provàvem coses noves. Els vins ens sortien plens de caràcter, una mica rústics i assalvatjats. Quan ens vam començar a conèixer millor, vam afegir-lo al cupatge del Quinze Roures. Ara, finalment, ens hem atrevit a fer-ne un vi on el lledoner roig és l’únic protagonista.

N’ha sortit un vi blanc i mai diries que prové de raïms rosats. Té aromes de camamilla, de flor de taronger i pedra. La fusta només s’intueix perquè hem fet servir bótes grosses de tres anys per tal que l’acompanyi i no el disfressi gens. La boca ens recorda la d’un bon lledoner blanc, tot i que manté l’acidesa que trobaríem en climes més freds.

Vols saber-ne més d’aquesta varietat local única que hem recuperat? Aquí t’ho expliquem.