Espelt Cultura

Espelt Cultura

Les nostres arrels es troben en la garnatxa dolça. Abans de bastir un celler, abans de fer els primers vins, els nostres paladars ja coneixien i estimaven la garnatxa dolça, el vi més autòcton de tots els vins empordanesos, i el que a poc a poc hem fet créixer i transmutar-se en altres vins molt diferents, fent servir l’experiència i les varietats que li fan de base. Això sí, la primera garnatxa dolça, la que recordem del passat, no era un vi per prendre a les postres, sinó una bèstia molt diferent…

Garnatxa maridada amb xocolata i formatge

Quan érem petites, la garnatxa dolça era un vi de benvinguda, que generalment se servia en gots de duralex a qui acabava d’arribar a una casa, juntament amb les també molt empordaneses galetes de la Barceloneta. El nostre avi es va adonar que no totes les garnatxes dolces eren igual de bones i, investigant, investigant, va arribar a la conclusió que les més apreciables eren les que s’havien guardat d’un any a l’altre.

Sense fer-ho potser gaire conscientment, aquells viticultors que es feien el vi a casa havien “reinventat” el sistema de soleres, reomplint les bótes anualment amb garnatxa dolça, que es deixava oxidar. L’Airam va ser el primer vi que vam fer a casa, i encara ara és dels que més ens estimem. Avui dia el nostre Airam fa dos anys de criança oxidativa, i la bóta es va reomplint amb la nostra Garnatxa de l’Empordà. Un vi dóna peu a un altre, com les arrels d’un arbre que s’enfilen en forma de branques cap al cel.

L’Airam és amic de panellets i castanyes, de la xocolata negra, o a aquelles cremes de cacau, avellanes i sucre que trobem en el seu llarguísim postgust. La Garnatxa de l’Empordà se’n va per ambients més primaverals, i fa parella amb els brunyols empordanesos.

Seguint el seu perfil de sabor,  hem creat un còctel anomenat Tòria, que serveix per brindar a les postres d’un àpat o quan es produeix la clàssica discussió de “no obris el cava, que jo vull un còctel” o de “no facis còctels, que obrim el cava”. El cava aporta el toc de llevat que complementa als altres gustos característics dels brunyols, la pell de llimona i l’anís. Per decorar la copa, i de passada refredar-la, farem servir un gra de raïm congelat. De garnatxa, naturalment.

Recepta del còctel Tòria

  • 30 ml de Garnatxa negra de l’Empordà
  • 10 ml d’anís dolç
  • 10 ml de limoncello
  • Cava Escuturit fins omplir la copa.
  • Un gra de raïm.

Tots els ingredients han d’estar ben freds. Posarem el gra de raïm al fons de la copa de cava. Hi afegim la Garnatxa negra, l’anís dolç i el limoncello. Acabem d’omplir la copa amb Escuturit i ho remenem suaumanent una sola vegada amb una cullera llarga.

Sabíeu que el primer epigrama el van escriure els grecs i consistia en una inscripció sobre un regal, una estàtua o una tomba? Després els romans van continuar la tradició, i segles més tard escriptors com Oscar Wilde es van dedicar a crear aquests petits poemes. Xinesos i japonesos també construïen epigrames, i aquests últims els anomenen haikus. A la nostra terra Fages de Climent en va cultivar de molt enginyosos com ara aquest: per artistes diabètics té requisits dietètics.

Definició d’epigrama segons el DIEC2:

11 m [ FLL] [LC] Breu composició poètica, especialment satírica i de contingut moral, social o polític.

1 2 m. [LC] Dita satírica.

Així  doncs, al Celler Espelt recollim aquesta tradició però amb un requisit imprescindible, i és que els epigrames estiguin relacionats amb el món del vi. Aquest primer concurs d’epigrames vínics es fa dins el marc del festival del vi de l’Empordà, el Vívid.

Què us sembla? Us atreviu a escriure una petita composició poètica vínica? Doncs afileu el llapis o les tecles i sobretot la imaginació. Us assegurem que el premi no us deixarà indiferents. Aquí us deixem les bases del concurs.

BASES REGULADORES – CONCURS D’EPIGRAMES

1. Objecte del concurs.

L’objecte del concurs és l’elecció de tres epigrames relacionats amb el món del vi. Aquest concurs l’organitza Espelt Viticultors dins el marc del festival del Vívid 2015.

2. Participants.

Concurs obert a totes les persones que hi vulguin participar de 12 a 100 anys.

3. Llengua dels epigrames.

Els concursants poden enviar els seus epigrames en qualsevol de les 6.912 llengües vives del món. Així i tot, els epigrames escrits en llengües estrangeres hauran d’anar acompanyats de la corresponent traducció al català/castellà.

4. Número d’epigrames per participant i categoria.

Cada participant pot enviar un màxim de 3 epigrames. S’ha establert una única categoria: EL MÓN DEL VI.

Quedaran eliminats aquells epigrames ofensius o amb referències explícites a persones o institucions.

5. Extensió dels epigrames.

L’extensió de cada epigrama és lliure i la rima tan pot ser assonant com consonant. El nombre de síl·labes per vers ha de ser  de 12 com a màxim, segons les normes mètriques de la llengua catalana.

6. On s’han d’enviar els epigrames?

Els epigrames s’han d’enviar a la següent adreça electrònica: enoturisme@espeltviticultors.com.

Dades a especificar: noms, cognoms, adreça electrònica, telèfon i un pseudònim per publicar l’epigrama.

7Format dels epigrames.

Es valorarà l’originalitat a l’hora de presentar els epigrames. Es poden utilitzar múltiples formats com la fotografia,  àudios, etc. sempre que siguin “llegibles” a nivell informàtic.

8. Termini.

 El termini de recepció dels epigrames vínics finalitzarà el dijous 30/04/2015 a les 00.00 h.

9. Criteris de valoració.

A l’hora de valorar els epigrames es tindran en compte els següents aspectes: adequació a la temàtica, l’originalitat de la presentació i la tècnica (correcció mètrica).

10. Premis.

Es lliuraran tres premis:

PRIMER PREMI: 1 nit per a 2 persones a l’allotjament rural de Mas Espelt de Vilajuïga (HUTG-16544). S’escollirà la nit segons disponibilitat de l’allotjament.

SEGON PREMI: 2 ampolles de vi del Celler Espelt + 2 invitacions per al Wine Family Museum – Coll de Roses

TERCER PREMI: 1 ampolla de vi del Celler Espelt.

L’anunci dels guanyadors/es es publicarà dilluns 11/05/2015 al web del Celler Espelt a partir de les 18 de la tarda.

Els guanyadors seran avisats oportunament mitjançant un correu electrònic i/o una trucada telefònica.

11. Jurat.

El Jurat estarà format per Guillem Terribas de la Llibreria 22 de Girona, Ferran Campistol, tècnic de Joventut de l’Ajuntament de Figueres i Maria Espelt, filòloga i membre del Departament de Comunicació d’Espelt Viticultors.

10. Normativa:

La participació al concurs comporta l’acceptació d’aquestes bases. Qualsevol aspecte no previst a les bases serà resolt pel jurat, essent les decisions inapel·lables.

Els drets sobre els epigrames premiats pertanyen a Espelt Viticultors per poder fer-ne la difusió que cregui convenient.

L’Empordà és una gran postal envejada per molts i motiu d’orgull per altres. Els seus paisatges han inspirat multitud d’artistes d’aquí i d’arreu. Per la seva bellesa agresta i idíl·lica, pels seus cels nets i colorits, amb els quals podríem crear tot un Pantone. Pels seus racons poètics i la seva gent, tocada pel geni de la tramuntana, un vent agitador i a la vegada depurador. L’Empordà és una terra de mar i de muntanya, com els millors plats de la seva gastronomia. Però més enllà de la postal, us convido a descobrir l’Empordà com aquella terra on van desembarcar els grecs, una terra de pissarres i granits, abraçada pels Pirineus i el mar Mediterrani i acaronada pel sol i el fort vent del nord, una terra de ceps que, vinícolament parlant, ja ha florit i s’està desacomplexant.

Quan parlem de vi a l’Empordà ens hem de remuntar molts segles enrere, perquè la tradició vinícola ens ve de lluny. Després dels grecs i els romans, sabem que centres religiosos com el  monestir de St. Pere de Rodes van conrear la vinya i eren grans productors de vi. De fet, de vinyes n’hi havia a bona part de les muntanyes de l’Albera i el final dels Pirineus, repartides en feixes. Però la fil·loxera (1879) va arrasar tota aquesta producció, i bona part dels ceps que es van replantar més tard, ho van fer a la zona de la plana, abandonant els millors terroirs del vessant. Un dels principals responsables d’aquest canvi va ser el creixent turisme que hi va haver a la zona a la segona meitat del s. XX. Va coincidir amb el moment àlgid de les cooperatives vitivinícoles, que tot i el seu gran valor social van tenir un valor vínic molt baix.

El renaixement cap a la qualitat del vi de l’Empordà es va originar a finals del noranta, quan alguns viticultors van començar a buscar maneres de millorar els vins elaborats amb els raïms del pla, tot i que aquest pas qualitatiu es va traduir en una colonització de les varietat foranes, plantades no sempre als llocs més adequats. Amb els anys, i gràcies a gent com en Didier de Mas Estela i l’exportació, hem après a revalorar les varietats locals, els bons terroirs i la viticultura ecològica o, si més no, respectuosa amb el territori. Aquesta és, de fet, la direcció que han anat prenent la majoria de cellers de la zona els últims anys, cadascú en la seva mesura i al seu ritme. I és un canvi en el qual creiem profundament.

La reconquesta del terroir empordanès

Un cop hem pres consciència que part del terroir empordanès s’havia perdut, hem començat a treballar, pas a pas, per retrobar-lo. És per això que ens hem enfilat als pendent dels terraprims i que hem buscat vinyes velles. Creiem en els sòls i sabem que costen de formar. Volem que les generacions que vénen estiguin contentes del llegat que els hem deixat. Volem estar orgullosos del que ens és propi: volem una mirada nova a les carinyenes, volem recuperar els lledoners profunds que es van perdre amb la fil·loxera, volem donar una vida nova al lledoner roig. I descobrir alhora les nostres arrels més llunyanes. Perquè allò local, tal com va dir un dia Dalí parafrasejant algú altre, ens fa universals. I si volem qualitat, aquest és el camí. Ens emmirallem en la cuina, que ens ha demostrat molt a la vora que l’excel·lència és possible.

Anna Espelt
Directora-enòloga Espelt Viticultors

(text basat en la masterclass sobre la DO Empordà del 26 de gener al Monvínic)

1 2