Divendres, 8 de juliol a les 19.30 h, Espelt Viticultors presenta una nova exposició de fotografia lligada al territori. L’exposició Croma Catalana, d’Ernest Abentín és un elogi a l’hort, als fruits de la terra, a l’horticultura popular i als rituals gastronòmics.

Croma Catalana d’Ernest Abentín juga amb el color i té una clara intenció provocativa. L’artista ofereix una mirada particular a l’hort i als productes de la terra. A més, fa una reflexió sobre la historiografia, la identitat, la tradició i la cuina catalana.

Ernest Abentín, fotògraf nascut i resident a Barcelona, treballa als dos costats de la frontera (Empordà i Catalunya Nord). La seva obra se centra en temes culinaris i ha treballat com a assistent de Francesc Guillament, reconegut fotògraf gastronòmic de les creacions del Bulli, el Celler de Can Roca o el cuiner Paco Pérez. Durant la seva estada a París té contacte amb el món de la dansa i d’aquí en surt l’interès pel cos, el moviment i la dansa.

En el terreny més personal, Abentín s’ha dedicat a fotografia sobre el territori, la gent i la gastronomia des d’un punt de vista quotidià i local. El fet de menjar, el producte típic i casolà reben una mirada molt personal que va més enllà de la fotografia de plats gastronòmics.

L’exposició Croma Catalana és precisament aquesta radiografia sobre el localisme, el fet de menjar, els rituals, el producte local, la senzillesa dels costums. Una visió del territori i de les persones des d’un punt de vista cromàtic.

Dissabte, 6 de novembre, a les 12 h inaugurem l’exposició de Nia Delfau al Celler Espelt.

Nia Delfau, galaicocatalana de cor i nòmada per elecció, és una artista que resideix a l’Empordà des de fa un temps. Les seves fotografies són fruit de l’aprenentatge després de passar pel món del disseny, la moda i l’art. Dissabte inaugurem l’exposició de fotografia Com una planta al Celler Espelt.

Quan va tornar de Tokio, després d’uns mesos treballant com assistent del reconegut fotògraf Osamu Yokonami, es va instal·lar a l’Empordà i va decidir crear amb els petits moments, amb la quotidianitat, amb el que passava a prop seu desapercebut. El projecte ‘Com una planta’ és el resultat d’aquesta observació pacient del canvi, de les petites coses que sense soroll es mouen i de la relació de l’artista amb la natura i les flors, mirall del canvi permanent de la vida.

Nia Delfau ha treballat com a directora d’art de diferents estudis de disseny i amb marques reconegudes com The Animals Observatory. Aquesta exposició és l’observació pacient a la seva tornada de Japó, amb la calma que dona la natura que ens envolta, una mirada que ens convida a centrar-nos en el present. L’artista també ha posat en marxa recentment el projecte Casa Delfau, un espai de creació en què desenvolupa la seva part més personal en forma de marca, galeria i projectes propis. Com una planta és la seva primera exposició de fotografia a l’Empordà.

Veniu a compartir una copa de vi amb l’artista! Us esperem a la inauguració que serà dissabte, 6 de novembre, a les 12 h, al mateix celler.

Ja fa temps que hem decidit que volem treballar amb varietats locals com les garnatxes, les carinyenes, el moscatell, la picapolla. Hi ha diverses raons, però segurament la més important és perquè són varietats molt adaptades als nostres sòls i al nostre clima i per tant,  això ja fa que els fruits sigui millors, perquè la planta es pot concentrar a fer-los el millor que sap en lloc de combatre inclemències sobrevingudes, com la tramuntana. Aquests ceps de varietats locals necessiten menys aigua i tenen períodes de brotada i maduresa totalment adaptats al nostre clima. Definitivament són més sostenibles!

També ho fem pel llegat, la tradició i i tot allò que ens han ensenyat els que van ser-hi abans que nosaltres. El caràcter únic d’aquestes varietats farà també que tinguem els vins que desitgem, profundament empordanesos. Les varietats pròpies s’adapten a la tramuntana, necessiten menys aigua i tenen períodes de brotada i maduresa adaptades al nostre clima.

De tant en tant toca arrencar ceps, perquè fa més de trenta anys vam plantar altres varietats vingudes de fora. En aquell moment se’n deien “millorants” perquè creien que podien ajudar a beneficiar el terrer. Ara en sabem més i ens han ajudat sobretot a millorar en la nostra feina, n’hem après molt d’elles i els agraïm tot aquest aprenentatge. Les que tenim encara les anem arrencant de mica en mica cada any, algunes les reempeltem amb varietats locals com lledoners, carinyenes de tots colors, picapolles, moscatells i malvasies.