Una vinya jove

Aquests dies estem treballant a una vinya jove, replantada de fa poc temps. Fer vi és un aprenentatge constant i replantar forma part del camí.

Fa uns anys que vam decidir que el nostre objectiu, a banda de fer el millor vi possible, era també fer vi cuidant el territori, sent molt conscients dels sòls i el clima que tenim a l’Empordà. Replantar és una bona manera de poder donar una nova oportunitat a la vinya per reinventar-se i també a nosaltres per rectificar errors. La vinya es replanta quan no acaba de donar els fruits que volíem, ni en quantitat ni en qualitat.

En aquesta parcel·la hi teníem plantada una varietat forània que no havia fet el seu cicle: li havia costat força adaptar-se i no havia donat gaire bons resultats. Fa dos anys, tenint molt present el canvi climàtic i com hi podíem fer front, hi vam plantar lledoner blanc (garnatxa blanca). Es tracta d’una varietat local que sabem que dona bons fruits amb poca aigua, és a dir, que pot aguantar unes condicions climàtiques que tenim aquí de molt de vent, pluges fortes i estius calorosos. Replantar en aquest cas ha estat també una mesura d’estalvi de recursos naturals, sobretot aigua, i per tant un reforç de la sostenibilitat i l’equilibri biològic de les nostres vinyes. Tenir vinyes felices i adaptades és la millor manera de fer vi amb menys intervenció humana a la vinya i amb menys intervenció en el celler. Veure aquesta vinya jove ens dona ànims per seguir endavant.

Una vinya és jove fins que té entre 5 i 10 anys. Tres anys, com té aquesta, és molt poc temps en els cicles de la natura, i encara necessitarem uns anys més perquè aquests ceps facin raïm. Saber esperar és una cosa que hem après de fer vi: natura, fruits i desig de vegades no van alhora i s’ha de confiar que tot anirà bé. Aquesta és de garnatxa i, com dèiem, aquest any encara no en podrem collir raïm, però les cures que hi hem de fer són igual d’importants que en les altres vinyes. Durant tots aquests anys que no en traurem raïm per fer vi és  molt important que el cep s’arreli bé. L’arrelament, la formació i la capacitat de fer reserves d’aigua és clau perquè en el futur la planta doni fruits de bona qualitat.

El primer any volem que es facin bones arrels, es poda a dos ulls i a baix de tot. Ens podria semblar que això és mortal per a la planta, però sota a terra les arrels ja s’estan formant, i per tant ajudem que encara siguin més fortes. En el segon any, en el cas de vinyes emparrades com aquestes, es deixa un brot que pugi fins al filferro i es treuen els raïms, perquè el cep concentri tota l’energia a fer arrels i reserves per al futur. En aquesta vinya, que ja té tres anys, hem format braços, és a dir, separat els brots en dos braços i els hem lligat a costat i costat. És la manera que tenim de fer que el cep agafi força i al mateix temps pugui trobar-se còmode, tranquil i donar fruits.

Haurem d’esperar l’any que ve per començar a recollir-ne els fruits i segurament un any més per poder treure’n vi que tastarem l’any següent. De ben segur haurà valgut la pena l’espera.