Terrers que van verolant

El verol ha de ser ràpid i uniforme. Passar del color amb el qual totes les baies neixen, el verd, a totes les tonalitats del raïm que coneixem és un procés maduratiu clau per al raïm. A les nostres vinyes sovint veiem l'evolució lògica tenint en compte altitud i latitud, són pocs metres de diferència, i les variacions són subtils, però les hi trobem i cada any ens sorprenen.

Així, ens hem entretingut a veure descriure-us, en aquest post totes les variacions entre els diferents terrers, en aquest canvi efímer d’aquests dies. Les primeres de verolar són les del pla, lledoners blancs i negres, macabeus i altres raïms que utilitzem per als vins més joves. Són l’origen del celler, on vam començar i a partir d’on hem anat aprenent el que sabem.

Després tenim les vinyes de muntanya de Vilajuïga, enclavament granític, terraprim agreste ple de plantes aromàtiques. Es van plantar entre el 1998 i el 2002, i bona part d’elles van ser el projecte de final de carrera de l’Anna. Vam començar a enfilar-nos altre cop a la muntanya per retrobar els terroirs empordanesos autèntics. Són 25 hectàrees completament ecològiques, de varietats negres, on predominen les mediterrànies. Va ser també la nostra primera experiència a l’hora de refer terrasses, tan importants per evitar l’erosió en el nostre clima de torrentades.

Més tard, li toca el torn a Rabós, vinyes molt velles, d’entre 30 i més de cent anys de varietats com carinyenes, lledoner negre, blanc i roig. Vinyes velles i sàvies, plantades sempre sobre pissarres. Es tracta de rendiments molt baixos, que donen complexitat i potència. Buscàvem vinyes que ens ensenyessin qui som, qui érem, i vam trobar aquestes joies.

L’última finca que verola es de la Mas Marés, vinyes vora el mar, al Cap de Creus. Són lledoners, picapolla i monestrell ecològics en un projecte agroforestal que té com a objectiu recuperar el mosaic mediterrani combinant les vinyes amb suros, les pastures i les estepes. Aquí hi trobem granits, tramuntana i vent de mar, la suma ideal per fer vins ben mediterranis: complexos, intensos i delicats.

Diuen que een la varietat hi ha la riquesa i nosaltres hi afegim que també l’aprenentatge!