La viticultura que la terra es mereix

La gestió integral del territori requereix de molta observació, entendre la terra en les seves circumstàncies. En aquests darrers anys hem vist que la viticultura que la terra mereix és sostenible, integrada i regenerativa. Una manera de fer que ens confirma que només si treballem la terra amb amor i respecte podrem continuar traient-ne fruits.

L’últim incendi del mes de febrer, que va cremar unes quantes hectàrees de pastures i matolls al Cap de Creus, va confirmar una cosa que feia temps que intuíem, però que encara no havíem pogut comprovar. Una gestió integral del territori és l’única manera que tenim perquè l’acció humana vagi a favor de la biodiversitat.

A Catalunya la massa forestal no para de créixer, per l’abandonament de pastures i terres de conreu. Tenim grans boscos i al mateix temps això no sempre és sinònim d’una gran diversitat i sí, d’un major risc d’incendis. És una de les primeres coses que vam aprendre quan vam començar a plantar vinya al Cap de Creus i en planificàvem la distribució amb els tècnics del Parc Natural. Calia una gestió que afavorís la biodiversitat de la zona, en especial la protecció de zones que eren i són hàbitat d’espècies protegides.

MIDMACC: recerca en viticultura, erosió i canvi climàtic

Per la nostra banda, la biodiversitat ens podia jugar a favor, ho intuíem, Ara ho sabem. La convivència de diferents espècies, algunes introduïdes per la mà humana, com les vaques o el xoriguer petit, altres que hi són des de fa més temps de forma natural, ajuda a que el cercle virtuós continuï funcionant. Tot contribueix a la riquesa dels sòls i la seva preservació. De fet, hem continuat treballant amb estudis científics i de recerca com l’estudi MIDMACC del grup de recerca CREAF de la UAB en què s’ha analitzat els diferents factors que incideixen en la vulnerabilitat dels sòls de mitjana muntanya, amb especial atenció al canvi climàtic i els seus efectes. Aquesta setmana hem participat en unes jornades organitzades per aquest grup de recerca per explicar la nostra experiència després del foc del mes de febrer.

En definitiva, la viticultura que la terra es mereix ha de tenir en compte que forma part d’un sistema molt més ampli que ha de respectar. També les parets de pedra seca construïdes fa més d’un segle i reconstruïdes ara, són part del cicle. També les vinyes, una part més de tot aquest espai gestionat de forma integrada, holística. Cap element hi és sobrer, tots juguen a favor del territori.