Lledoner roig, garnatxa roja, garnatxa grisa. Diferents paraules per a anomenar el mateix tipus de raïm. Una varietat local empordanesa que volem recuperar per fer-ne vins que reflecteixin el nostre terrer.

Parlem del lledoner roig: el raïm. Es tracta d’una varietat exòtica perquè no són ni blancs ni negres sinó rosats. Uns raïms de la família de la garnatxa que en completen la trilogia: garnatxa negra, garnatxa blanca i garnatxa roja. Lledoner negre, lledoner blanc, lledoner roig, en diem a l’Empordà. Garnatxa grisa en diuen els veïns de Banyuls. Uns raïms rars, perquè és difícil trobar-ne una vinya sencera, i sovint estan barrejats entre d’altres varietats.

Una varietat més vigorosa que la carinyena, a la que sovint acompanya. Molt resistent a la tramuntana i a la sequera, ens dóna els millors fruits -més rosats que grisos- quan madura bé. Això sol passar quan es troba en terrenys pobres. També cal que siguin ceps típics de l’Empordà, menys vigorosos que els que varen venir de França a partir dels anys 60.

Ens hem proposat recuperar aquesta varietat única per fer-ne vins excepcionals. Ja heu tastat el nostre Lledoner Roig, monovarietal fet 100% d’aquest raïm excepcional?

Parlem del Lledoner Roig: el vi. Perquè de lledoner roig, el raïm, sempre n’hi ha hagut a l’Empordà. El Lledoner Roig és el primer vi Espelt 100% lledoner roig.

Des que vam començar a treballar amb les vinyes velles de Rabós que trobàvem ceps amb raïms rosats barrejats entre la carinyena. Al principi aquesta varietat local empordanesa poc estudiada llavors ens desconcertava una mica, i en fèiem el que s’havia fet sempre, garnatxa dolça. I tot i que la garnatxa ens agrada molt i a més a més representa les nostres arrels, intuíem que se’n podia treure més suc.

Vèiem aquests raïms amb una personalitat exultant, plens d’aromes i de cos, versàtils i alhora delicats. Enssabíem afortunats, teníem entre les mans una joieta i només el fet d’haver de passejar per les parcel·les per trobar cada cep, com un petit tresor, ja el feia més valuós. Sabíem també que el lledoner és plenament empordanès: imprevisible, delicat i alhora molt resistent, ple d’aromes gens convencionals, amb uns bons fenols.

Una prova i una altra. Cada verema provàvem coses noves. Els vins ens sortien plens de caràcter, una mica rústics i assalvatjats. Quan ens vam començar a conèixer millor, vam afegir-lo al cupatge del Quinze Roures. Ara, finalment, ens hem atrevit a fer-ne un vi on el lledoner roig és l’únic protagonista.

N’ha sortit un vi blanc i mai diries que prové de raïms rosats. Té aromes de camamilla, de flor de taronger i pedra. La fusta només s’intueix perquè hem fet servir bótes grosses de tres anys per tal que l’acompanyi i no el disfressi gens. La boca ens recorda la d’un bon lledoner blanc, tot i que manté l’acidesa que trobaríem en climes més freds.

Vols saber-ne més d’aquesta varietat local única que hem recuperat? Aquí t’ho expliquem.

Feia temps que teníem ganes de compartir. Compartir l’Empordà i els seus paisatges líquids com la tramuntana, la carinyena, el lledoner, l’Albera, el cap de Creus, les terrasses, les pissarres o el sauló. Compartir tot allò que procurem posar a les ampolles. I també de compartir l’Empordà que no es beu, la cultura que som i que ens rodeja, els racons que ens ajuden a pensar i els que ens ajuden a fer que la vida sigui vida.

Serem molt feliços si ens acompanyeu i participeu.