Des que el 2004 vam començar a plantar vinya a Mas Marès, al Cap de Creus, sabíem que volíem respectar al màxim l’ecosistema existent i fins i tot aportar-li més riquesa. Us expliquem què és el mosaic i com el treballem a Mas Marès fins crear el que s’anomena tècnicament un sistema agrari d’alt valor natural.

Ja fa quasi vint anys que vam comprar les vinyes de Mas Marès. De seguida ens vam posar en contacte amb el Parc Natural del Cap de Creus per treballar conjuntament en la gestió d’aquell tros de territori. Les vinyes estarien inserides en un espai natural que estimem, calia fer-ho bé. A més, conscients que la mà dels ésser humans hi ha estat present des de fa milers d’anys (dòlmens i menhirs ho certifiquen) calia una gestió integrada de totes les terres.

Mas Marès i tot el Cap de Creus és un paisatge que meravella a tothom que ens ve a conèixer. Darrere de la bellesa hi ha sí o sí una gestió, imprescindible. El 2004 amb l’ajuda de Xavi Vilavella, tècnic del Parc Natural en aquell moment, i de l’Anna Sanitjas, enginyera forestal que va fer el projecte tècnic de gestió i millora forestal, vam idear la distribució del mosaic a Mas Marès. El pla de gestió de les terres tenien i tenen en compte uns objectius compartits:

• prevenció d’incendis forestals
• augment progressiu de la biodiversitat
• protecció de les espècies en perill d’extinció
• eliminació de plantes invasores

Els elements del mosaic de Mas Marès

El mosaic o sistema agrari d’alt valor natural fa el territori més resilient al canvi climàtic, als incendis, i li aporta més capacitat per nínxols ecològics, per tant més biodiversitat. Les quatre unitats del mosaic de Mas Marès, al Cap de Creus, estan distribuïts estratègicament en quatre unitats que es retroalimenten creant un cercle virtuós, un ecosistema equilibrat:

• pastures: s’han mantingut les velles, amb les vaques, i se n’han anat creant de noves, desbrossant. Són a la part Nord i per tant la zona més exposada a perills com el foc
• vinyes i oliveres: amb coberta vegetal verda a la tardor, hivern i primavera. A l’estiu es treballen les zones que limitem amb el matollar, per a fer de tallafocs.
• suredes: regenerar aquests espais és clau, són ecosistema madur, evolucionat en aquesta zona, perquè sempre n’hi ha hagut. Hem mantingut les que hi havia, hem netejat el sotabosc mantenint els plançons
• zones sense intervenció: a l’extrem sud, és on hi ha els ecosistemes més establerts. Els deixem que evolucionin de forma natural cap a ecosistemes més madurs a nivell de diversitat. Interessa protegir-los al màxim.

Les zones es distribueixen en funció de la vulnerabilitat de l’ecosistema que volem protegir. En el cas del mosaic de Mas Marès, la zona Nord és clarament la zona més exposada a incendis i per tant a pèrdues. Per tenir un mosaic equilibrat és imprescindible la cura de totes les unitats que requereixen intervenció. Si ho voleu escoltar en paraules de l’Anna Espelt us recomanem aquest episodi de Bar de Vins.

Des que tenim memòria hem vist vaques a l’Albera i el Cap de Creus. Els canvis del món contemporani han anat fent més complicada la transhumància. Les bèsties, però, continuen necessitant canviar d’aires quan arriba l’hivern.

Des de fa anys, tenim un acord perquè aquestes vaques del Ripollès pasturin a les nostres vinyes del Cap de Creus. Hi guanyen elles amb unes bones pastures: en Xavi, el pastor, ens explica que si plou hi haurà bona herba (esperem que sigui així i plogui aviat!).

També hi guanya tot l’entorn de Mas Marés amb un ecosistema enriquit. Gràcies a la seva presència ajudem el mosaic, aquest paisatge tan mediterrani que és reflex de la varietat d’ecosistemes i de la biodiversitat. Amb les vaques s’hi afegeix un element més perquè els diferents ecosistemes que conviuen en aquest espai creïn sinergies entre ells. Les vaques són importants perquè fan que hi hagi més espais oberts, cosa que va molt bé perquè vinguin altres animals com el xoriguer petit, que ja us hem explicat. També disminueixen la biomassa inflamable i, per tant, baixa el perill d’incendi, i aporten més matèria orgànica als sòls, tancant així un cercle virtuós.

Si pugeu cap al puig de l’Àliga o el pla de Gates ja podeu tornar a trobar-vos les vaques pasturant tranquil·lament i prenent sol i vent, i esperem que aviat pluja. Expliqueu-nos si les heu pogut saludar, les heu vistes?

La pedra seca forma part del nostre paisatge, una de les raons perquè reconstruïm les parets de pedra seca. Del 19 al 28 de novembre té lloc la Setmana de la Pedra Seca. Més de 100 activitats organitzades arreu del territori dels Països Catalans per donar a conèixer aquesta patrimoni cultural.

Aquesta setmana se celebra la 2a edició de la Setmana de la Pedra Seca. Més de 100 activitats que reivindiquen, actualitzen i posen al centre aquests espais d’arquitectura popular i biodiversitat. Les jornades, organitzades per diverses entitats d’arreu del territori, són un bon punt de partida si voleu conèixer més sobre aquestes construccions rurals.

La pedra seca és una tècnica antiga de separar camps, però també de guanyar espai de cultiu en terrenys irregulars. A més, amb els anys hem anat veient que les vinyes que tenien parets de pedra seca a prop eren més resilients i amb més biodiversitat, ja que els forats entre pedres són caus naturals per a tot tipus d’espècies insectívores i petits rèptils, amfibis, aus. A Mas Marés hem reconstruït més de 3000 m de murs de pedra seca perquè forma part del nostre paisatge i del nostre patrimoni, però sobretot perquè són refugi d’un ecosistema ric i poderós.

Participeu a la Setmana de la Pedra Seca, hi ha més de 40 sortides programades, més de 20 formacions i més de 30 actes de divulgació arreu dels Països Catalans. També podeu venir a conèixer les nostres vinyes sempre que vulgueu i saber de primera mà perquè reconstruïm les parets de pedra seca.

Teniu l’agenda d’activitats i el mapa de localitzacions al web de la Setmana de la Pedra Seca. No hi falteu!

“L’Empordà està definitivament en un bon moment. Ja ha passat el seu flirteig amb varietats de vinya foranes.”

Sembla que els catalans es prenen seriosament la conservació. Fins a l’extrem d’eliminar tot un poble de vacances del Club Med per tal de restaurar l’estat natural de la punta nord-est de la regió, geològicament única. L’enderrocament de més de 400 edificis, que cal admetre que semblaven tan integrats dins del paisatge com un lloc per a caravanes, segurament està portant a la recuperació natural a un nou nivell.

Aquesta decisió dramàtica s’inspirava en la designació del 1998 de Cap de Creus com a parc natural protegit, un sortint rocós que conté el poble costaner de Cadaqués i el famós restaurant El Bulli. El 2010, el Club Med va ser extirpat del paisatge i avui les extraordinàries formacions rocoses de Pla de Tudela, on antigament hi havia aquest poble de vacances, tornen a ser com volia la natura.

El matí d’un dissabte d’agost que el vaig visitar, els senders curosament enjardinats estaven esquitxats per pantalons de licra brillants de corredors i ciclistes que hi circulaven decidits. La meva amfitriona era l’enèrgica Anna Espelt, que dirigeix l’explotació vitivinícola Espelt de la seva família, la que té més vinyes, 172ha, en la denominació d’origen de l’Empordà (tot i que l’extensa operació Perelada ven més vi).

El celler modern d’Espelt, a Vilajuïga, ideal per fer turisme, té una ubicació bastant allunyada del mar, cap a l’interior, i fa vi de vinyes de diverses ubicacions, però sento que el cor de l’Anna és amb les vinyes que es va animar a plantar al Cap de Creus, amb vistes al mar. “Em sento molt bé en aquest lloc”, somriu mentre contempla la vista sobre el profund blau mediterrani, el poble turístic de Roses a la distància i un menhir de l’edat del bronze que el seu pare va desenterrar als peus de les vinyes.

Abans que el poll de la fil·loxera, que és fatal per a les arrels de la vinya, arribés el 1879, Catalunya era un país vitivinícola. A principis d’aquest segle, una regió vitivinícola amb unes 10.000 hectàrees de vinya havia estat pràcticament esborrada. Avui en dia es poden veure a molts vessants del turó proves dels 30.000 km de terrasses per a vinya construïdes. Actualment, només hi ha 1.821 hectàrees de vinya en producció en aquesta denominació recentment revifada.

En part va ser per honrar el llegat vitvinícola del Cap de Creus que Espelt hi va plantar vinyes. Els troncs de la vinya eren tan espinats que vaig pensar que només tenien un grapat d’anys, però són testimonis de les condicions difícils que tenen aquí les vinyes. La freda tramuntana xiula a través de les muntanyes del nord, i les vinyes també són batudes pels vents del mar. Els guardians del parc volen fomentar la biodiversitat. Veuen que les vinyes són més resistents al foc que moltes altres plantes en un paisatge sec en un estiu “normal”, i molt menys en aquest 2021 que, segons em diu Espelt, fins ara només ha tingut 153 mm de pluja.

La precisió d’aquest nombre és una prova del dolor que imposa la sequera, però també de la formació científica d’Espelt. Estava destinada a ser biòloga, però el 2000 l’oportunitat de continuar el llegat vitivinícola del seu avi la va fer tornar de Califòrnia, on treballava com a cellerista. S’hi va llançar de cap. Fa dinou anys, van plantar 25ha de vinya al Cap de Creus, en part per animar-ne d’altres a fer el mateix. Segons ella, el seu primer error va ser la decisió de plantar les vinyes en Royat en lloc de plantar-les en vas, independents, que possiblement haurien estat més resistents i amb menys set. Malgrat tot, els vins varietals d’una sola finca que n’ha obtingut des del 2017 són força impressionants.

Els ha batejat amb el nom de diferents llocs del Cap de Creus que tenen un significat especial per a ella. El blanc, fet de picapolla, que en anglès anomenen raïm picant Clairette, es diu Pla de Tudela, pel nom de la platja on li agrada nedar particularment. El negre està fet de garnatxa, un raïm que aquí se’n diu lledoner negre, i sembla que en cada anyada que passa es redueix i es refresca. Es diu Cala Rostella per la cala amb un bosc de pins propera a El Bulli.

Aquests vins especials s’ofereixen al mateix preu i em vaig preguntar si el mercat espanyol estava disposat a pagar tant per un vi blanc. Em van assegurar que el blanc es ven més ràpid que el negre, tot i que és cert que es produeix en quantitats més petites. Segons Espelt, “durant molts anys vam pensar que l’Empordà era una zona de vins negres, però ara sabem que també ens hem de centrar en els blancs, sobretot de les varietats locals lledoner blanc [garnatxa blanca], lledoner roig [garnatxa roja] i carinyena blanca.”

Anna Espelt també va passar les vinyes de la família a viticultura ecològica d’amagat i diu que va esperar a donar la notícia al seu pare, un comerciant d’agroquímics, després d’un dinar de diumenge amb força vi.

Va ser pionera en el renaixement local de garnatxa roja, que pot fer vins possiblement més interessants i perfumats que la garnatxa blanca de pell pàl·lida. Abans no m’havia deixat impressionar per les carinyenes blanques que havia tastat als Pirineus a França, i una o dues de les versions empordaneses tastades ho van confirmar. Però Microvins 2019 de La Vinyeta, envellit durant 14 mesos en bótes de roure francès vell i tastat al seu elegant celler, em va conquerir. Era dens, vibrant i tenia una adherència força impressionant. Dit això, tant en Josep Serra, cofundador de La Vinyeta, com l’Anna Espelt van admetre que el raïm no té tant de sabor real. Potser acabarà com un ingredient de barreja útil més que com un vi varietal.

La Vinyeta, creada per Josep i Marta Serra el 2002, és una altra operació especialment interessant, molt ben dissenyada pel fet que el germà de Josep té un estudi de disseny a Barcelona. Les etiquetes de Microvins són una lliçó per proporcionar informació útil i friki d’una manera intel·ligent i atractiva. I l’equip de La Vinyeta ha demostrat realment als locals com atraure els visitants, amb la seva cafeteria exterior, ovelles, formatges i oli d’oliva. La Vinyeta sembla que pertanyi a Califòrnia.

L’Empordà està definitivament en un bon moment. Ja ha passat el seu flirteig amb varietats de vinya foranes i ara es concentra en les dues varietats més plantades, ambdues locals: lledoner negre i carinyena negra o garnatxa i carinyena. Són les mateixes varietats que dominen el Priorat, la regió vitivinícola que té els preus més alts de Catalunya. L’Empordà és potser massa petit per ser apreciat de la mateixa manera, tot i que l’edat mitjana d’aquestes vinyes empordaneses i les seves mutacions de pell pàl·lida són impressionantment elevades. Recentment, en un tast de 73 vins de l’Empordà, també em va encantar veure que alguns dels millors vins incloïen embotellaments de vinya única per part d’un grapat de cooperatives: un canvi benvingut en lloc de tirar-ho tot a la mateixa tina.

Alguns dels millors vins són els dolços, elaborats en una àmplia gamma de formes i alguns d’ells són completament impressionants (al cap i a la fi, en termes de geologia i clima, l’Empordà és un mirall del Rosselló, Banyuls, a l’altra banda dels Pirineus). Però no malgastaré l’espai a dir-ne cap, ja que sé que aquestes meravelles no estan a la moda en aquest moment. Espero que arribi el seu dia. Juntament amb els seus homòlegs secs.

Vins de l’Empordà Interessants

He donat a tots aquests vins almenys 17 punts sobre 20 i em fa molta pena veure com molt pocs tenen distribució al Regne Unit.

BLANCS

• Clos d’Agon, Clos d’Agon 2018 13.5%
• Espelt, Pla de Tudela 2018 12.5%
  • €36.90 espeltviticultors.com, $75 European Cellars als EUA

NEGRES

• Castillo de Perelada, Aires de Garbet 2017 14.5%
• Castillo de Perelada, Finca La Garriga 2016 14%
• Espelt, Cala Rostella 2018 i 2017 14.8%
  • €36.90 a espeltviticultors.com
• Masia Serra, Aroa 2018 14.5%
• Mas Vida, Vida Nua 2017 14%
• Roig Parals, Camí de Cormes Carinyena Vinyes Centenàries 14.5%
  • £60 Seckford, £70 Fine + Rare plus duty i VAT (2007)
• Sota els Àngels, Sota els Àngels 2019 13%
• La Vinyeta, Microvins Carinyena Negra Bota 2018 15%

DOLÇOS

• Masia Serra, Ino NV 16%
• Vinyes dels Aspres, Bac de les Ginesteres NV 14.5%
  • £36.50 Albion Wine Shippers (2004)

Jancis Robinson. Publicat al Financial Times i al web de Jancis Robinson el setembre de 2021.

En plena verema observem les vinyes. Han arribat fins aquí, amb totes les seves forces, tot i la sequera, tot i el vent, tot i el risc d’incendi impertèrrit aquest estiu. Ens sentim molt agraïdes de poder-les treballar i collir-ne els seus fruits i també de poder-les cuidar.

Les cobertes vegetals són ben grogues, el color de la palla domina, si no fos per les fulles i a sota, el raïm que ara collim, diríem que la terra així no pot donar fruits. Les plantes ens ensenyen l’adaptació lenta cap a condicions climàtiques que canvien, la resiliència és la seva manera de viure més autèntica. La nostra obsessió és posar-los fàcil el seu futur, creant espais perquè l’aigua no s’endugui els sòls, refent els murs de pedra seca, utilitzant el rec de gota a gota molt ocasionalment.

Continuem la verema????

Des que sabem que el canvi climàtic és gairebé irreversible i que de fet el món es troba en una emergència climàtica l’abast de la qual encara no en som del tot conscients, no deixem de preguntar-nos què podem fer per adaptar-nos-hi, amortir-lo.

El projecte de recerca MIDMACC, del programa europeu Europa Life, ja fa més d’un any que treballa a les nostres vinyes. Els investigadors esperen trobar-hi respostes a una pregunta que ens fem sovint: estem fent tot el que podem per amortir el canvi climàtic? 

Les vinyes de mitjana muntanya, com les que tenim a Mas Marés, poden ser una bona eina per evitar l’erosió i per tant influir en les conseqüències del canvi climàtic. Els recercadors han col·locat unes petites màquines a les vinyes per saber com es mou l’aigua a les nostres vinyes, perquè això ens dona pistes sobre l’erosió dels sòls. Aquestes dades ens ens ajudaran a determinar quines són les diferències, a nivell ambiental, entre treballar en vas o en emparrat.

Recollir dades és una manera ben subtil d’obrir una finestra al futur. Esperem poder-vos-en anar explicant tots els fruits.