Fa tres anys que no plou. La sequera a la vinya és una realitat. Els dos anys anteriors vam salvar la pluviometria per episodis puntuals de ruixats intensos. Sigui com sigui, tot i les pluges d’aquest cap de setmana, no tenim humitat a la part profunda del sòl. Els ceps estan brotant gràcies a les reserves d’aigua que té la mateixa planta. Ens encaminem, si no plou, a una producció minsa de raïm.

La sequera és un tema que ens preocupa. La falta de pluja i les temperatures elevades que la meteorologia ens avança aquests dies poden afectar negativament la producció de raïm, com dèiem, però també la qualitat dels vins. Al celler fa temps que intentem adaptar-nos a reduir les quantitats d’aigua que fem servir sobretot per la neteja. Les restriccions aquí no seran un problema.

Ara bé, a la vinya la sequera pot afectar en diferents etapes del seu cicle vegetatiu de la planta i aquí ja no hi podem fer tant en el curt termini. Els efectes més immediats es notaran durant el creixement de la planta, en aquests propers dies. Pot disminuir el creixement dels brots i que les fulles siguin més petites. La planta quan passa set ha de tancar els estomes per evitar la pèrdua d’aigua per transpiració, això fa que es redueixi la fotosíntesi i, per tant, no tingui tanta energia per fer teixits nous.

En els propers mesos si la cosa continua així, afectarà a la grandària de les baies i en conseqüència a la qualitat del vi, perquè perdrem intensitat i aroma. Si això acaba passant, poca cosa hi podrem fer i esperem que no acabi passant!

Què estem fent?

En l’esport de risc que és la viticultura, fa alguns anys que ens intentem avançar a les premonicions d’escalfament global. És per això que en un moment donat vam decidir que plantar varietats locals era una forma eficaç de lluitar contra la sequera. Les varietat locals estan més adaptades al medi, necessiten menys aigua i per tant aguanten millor el clima sec i amb vent de l’Empordà. Una altra de les mesures ha estat podar amb amor tots i cadascun dels ceps, perquè arribats a aquest moment tinguessin més fàcil impulsar la saba.

En qualsevol cas, cap d’aquestes mesures seran suficients si traspassem el llindar d’escalfament d’1,5 ºC que segons la comunitat científica serà l’inici d’una sèrie de fenòmens meteorològics extrems. Al celler hem intentat reduir al màxim la dependència que tenim d’energia provinent de fonts fòssils, per això ja fa una colla d’anys que tenim plaques solars per autoabastir-nos. També hem aconseguit reduir el pes de les ampolles buscant vidre menys pesat i estalviant alguns kilos en el transport final de la mercaderia. Probablement tot això sigui només un principi, del que ens els propers anys haurem de fer. La resta és encomanar-nos a la saviesa de la terra.

Lleugerament abans que altres anys, les vinyes comencen a verolar. El canvi de color dels raïms es dona quan comença l’última fase de maduració del fruit. Quan les vinyes verolen toca esperar i contemplar tots els colors. 

L’any passat us explicàvem les petites diferències en el temps de verol dels diferents terrers que cuidem. Estem segures que aquest any la progressió de verol des dels terrers més al pla fins als d’altitud més alta així serà semblant a grans trets.

Ara bé, les altes temperatures d’aquests dies i la manca de pluja, ens fan sospitar que tot el procés de maduració s’està avançant lleugerament. Conscients que aturar el canvi climàtic no és a les nostres mans, intentem estudiar quins són els canvis bruscs que l’emergència climàtica està provocant. Les conclusions a les quals arribem és que les varietats locals són més resilients a les altes temperatures, a la sequera, al vent. Per tant, també són les que amb menys esforç podran viure felices als nostres terrers.

El verol arriba, de mica en mica, però de forma uniforme. La feina viticultora està feta, de moment. Ara que les vinyes verolen només queda esperar que tot segueixi el seu curs i en poques setmanes poder collir aquests fruits saborosos.

La Vella és la nostra carinyena blanca de vinyes velles, plantades el 1919. Aquest vi és la culminació d’un procés d’observació, recerca i estudi sobre les varietats locals de l’Empordà.

Ja fa un temps, amb Dylan Grigg vam estar classificant totes les vinyes que teníem, les vam analitzar, vam redescobrir varietats oblidades i vam decidir que no podíem deixar-les sense nom mai més. D’aquest estudi exhaustiu en va sortir la biblioteca de varietats, i d’aquí la nostra idea de fer vins que les recuperessin, com aquesta carinyena blanca.

La Vella és un homenatge als viticultors i viticultores que han treballat aquests ceps durant molt de temps, tot i el baix rendiment, tot i que la tendència durant molts anys fos arrencar i posar-hi varietats que donessin més quantitat de raïm. Viticultors com l’Àngel Poch, que amb perseverança han fet possible que avui La Vella sigui una realitat.

Gràcies a tots ells per haver treballat tants anys la terra amb amor!

Ja podeu comprar La Vella a la nostra botiga online.

Lledoner roig, garnatxa roja, garnatxa grisa. Diferents paraules per a anomenar el mateix tipus de raïm. Una varietat local empordanesa que volem recuperar per fer-ne vins que reflecteixin el nostre terrer.

Parlem del lledoner roig: el raïm. Es tracta d’una varietat exòtica perquè no són ni blancs ni negres sinó rosats. Uns raïms de la família de la garnatxa que en completen la trilogia: garnatxa negra, garnatxa blanca i garnatxa roja. Lledoner negre, lledoner blanc, lledoner roig, en diem a l’Empordà. Garnatxa grisa en diuen els veïns de Banyuls. Uns raïms rars, perquè és difícil trobar-ne una vinya sencera, i sovint estan barrejats entre d’altres varietats.

Una varietat més vigorosa que la carinyena, a la que sovint acompanya. Molt resistent a la tramuntana i a la sequera, ens dóna els millors fruits -més rosats que grisos- quan madura bé. Això sol passar quan es troba en terrenys pobres. També cal que siguin ceps típics de l’Empordà, menys vigorosos que els que varen venir de França a partir dels anys 60.

Ens hem proposat recuperar aquesta varietat única per fer-ne vins excepcionals. Ja heu tastat el nostre Lledoner Roig, monovarietal fet 100% d’aquest raïm excepcional?