Verolar i res més

Si alguna cosa aprenem d’escoltar i observar la terra és que tot canvia i que res roman d’una mateixa manera, sinó que el temps ho muda tot i ens transforma també a nosaltres. Estar lligats als cicles de la natura és un dels aprenentatges més valuosos que ens ha donat dedicar-nos a la viticultura. 

Aquests dies el raïm ha començat a verolar. Verolar és quan el raïm comença a prendre el color que té quan és madur. És un dels canvis més bonics de la vinya. La paraula verolar és en si un exemple també del canvi inherent a tot el que ens envolta, ve de ver una variant (justament) en català popular antic de l’adjectiu vari/vària. Ver aviat va desaparèixer de la llengua perquè es confonia amb ver amb el significat de ‘veritat’, però va quedar en aquesta paraula: verolar.

De fet, el canvi de color es dona en tot el paisatge que ara es va emmarronint perquè l’estrès hídric que tenim al mediterrani es va fent patent, tot i ser un any molt verd. Ja hem tret les cobertes vegetals a la majoria de llocs perquè no hi hagi competència i aquest estrès hídric sigui just. Ara és el moment en què ens adonem que tots els esforços, temors i somnis de l’hivern comencen a prendre forma i color. S’acosta la verema de debò. Les puntes de les tòries han deixat de créixer, la planta deixa de ser expansiva per concentrar-se en ella mateixa i a donar el millor raïm possible. El raïm canvia de color, sí, però dins la planta hi ha un canvi total del seu funcionament: comença a acumular sucres, aromes, colors, tanins. Les baies es comencen a fer toves, passem de la duresa a canviar de textura i a fer-se més molsudes.

Així és el final de juliol, no queda res més per fer, només esperar. Deixar que l’estiu passi, tenir paciència i observar com les móres maduren a la vora, sentir els grills, els insectes d’estiu i les olors que han canviat totalment d’aroma respecte a les que hi havia a la primavera. Res més, només la dolça espera per a la verema.