Per primera vegada des del 1987 el xoriguer recupera població a l’Alt Empordà. Aquest estiu, sis anys després de l’acord de col·laboració que vam signar amb Paisatges Vius i la construcció de la torre de nidificació a les nostres vinyes de Mas Marès, s’ha vist una parella de xoriguer petit nidificant als penya-segats litorals del sector sud-est del Parc, molt a prop de les vinyes.

El xoriguer petit (Falco naumanni) és un petit falcó colonial i migrador que es va extingir de Catalunya a principis dels anys 80 a causa de la pèrdua d’hàbitats i l’ús indiscriminat d’insecticides al camp. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya va iniciar un projecte de cria en captivitat de polls i reintroducció que actualment continua amb èxit a la Plana de Lleida on hi crien més d’un centenar de parelles. El 2018 Espelt Viticultors i Paisatges Vius van signar un acord de col·laboració per la custòdia del territori que promovia la conservació del xoriguer petit a les vinyes de Mas Marès, al Cap de Creus. Avui veiem els resultats de tot aquest llarg procés de recuperació.

La torre de nidificació a Mas Marès

La torre construïda a partir d’elements d’arquitectura sostenible i ecològica, gràcies a la col·laboració de Paisatges Vius, se situa en un espai de gran biodiversitat que afavoreix també el cultiu de la vinya. A més també és un lloc idoni per a la conservació del xoriguer petit, un au rapinyaire migrador que s’alimenta de grans invertebrats i petits mamífers, ocells i rèptils. L’espai té representats els hàbitats propis de la muntanya mediterrània, una suma de pastures seques, màquies d’estepes i brucs, bosquines de suros i alzines i conreus de vinya i olivera.

Amb aquest acord, Espelt Viticultors fa pal·lès el seu compromís amb el medi que l’envolta, més enllà de la viticultura ecològica que desenvolupa a Mas Marés. Una finca on les vinyes es mesclen amb el suro, les pastures i les estepes a fi de crear un espai agrari agrari d’alt valor natural en què natura i viticultura hi convisquin en armonia. D’aquesta finca en surten després també vins mediterranis, complexos, intensos i delicats, marcats pel sòl de granit, el vent de tramuntana i el vent de mar, com els del projecte d’Anna Espelt.

El xoriguer petit, un projecte de recuperació

Ara, després de moltes dècades, es recupera aquesta espècie nidificant al Parc Natural del Cap de Creus, gràcies als hàckings que s’han anat fet els darrers anys a llocs propers com a Mas Marès juntament amb persones voluntàries del Parc Natural del Cap de Creus. L’objectiu del projecte sempre ha estat consolidar la població de xoriguers a l’Alt Empordà, hem aconseguit un primer pas, però caldrà igualment estar molt atents a:

• Protegir les colònies de cria actuals, així com continuar els hackings a la torre de nidificació a Mas Marès
• Millorar l’hàbitat al voltant de les colònies de cria continuant, entre altres actuacions, adevesant l’espai proper a la torra de nidificació. El xoriguer petit caça els grans insectes dels espais oberts i, per tant, la millora de l’hàbitat se centra en la reducció de la vegetació d’arbustos per crear hàbitats herbacis i per recuperar de murs de pedra seca.

Brindem i celebrem per molts xoriguers petits més!

Fa tot just una setmana que Disfrutar era nomenat Millor Restaurant del Món segons The World’s 50 Best. A l’alegria immensa per aquest reconeixement a la cuina, el bon fer, la passió i l’honestedat, s’hi suma el nostre orgull per haver compartit feina i projectes. Per celebrar-ho, hem volgut recuperar el documental que Cristina Jolonch i Samuel Aranda van venir a rodar a casa amb els xefs Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas.

Fa uns quatre anys, en plena pandèmia, la Cristina Jolonch i en Samuel Aranda estaven filmant la sèrie documental “Sin Reservas” i ens van demanar si podien venir a gravar-ne a les vinyes de Mas Marès. En aquella ocasió volien fer un capítol amb l’Oriol Castro, l’Eduard Xatruch i en Mateu Casañas els xefs dels restaurants Compartir i Disfrutar. La proposició no ens va venir de nou. De fet, ja feia uns anys que treballàvem conjuntament, Disfrutar i Espelt, en l’elaboració d’un vi exclusiu per als seus clients. El vi era un projecte que naixia de la passió que compartim per la viticultura, el respecte al territori i la gastronomia. Així, el documental no ens podia semblar millor idea per mostrar al món aquesta passió.

Un documental imperdible

La sèrie documental ‘Sin Reservas’ del suplement Comer de La Vanguardia rendeix homenatge a un esperit de superació dels professionals de la gastronomia en temps de pandèmia a través de figures rellevants de la cuina catalana. Hi participen cuiners com Ferran Adrià, Martina Puigvert, Nandu Jubany, els germans Roca, Carles Gaig, Paco Roca i Artur Martínez. En aquest cas, us compartim el capítol protagonitzat pels cuiners del restaurant Disfrutar Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas i dirigit per la periodista Cristina Jolonch i el fotògraf Samuel Aranda, juntament amb l’equip de Story & Co Films. En pocs minuts, la càmera acompanya els xefs a través d’un viatge a Cadaqués i a alguns dels paisatges més emblemàtics del Cap de Creus. D’entre tots els paisatges, no hi podia faltar la vinya, en aquest cas les de Mas Marès on elaborem els vins d’Anna Espelt.

En el vídeo, els xefs reflexionen sobre la seva estreta relació professional i personal. A més, rememoren amb complicitat i humor els seus inicis a la cuina d’El Bulli, situat a pocs km de les vinyes de Mas Marès. En les seves intervencions es traspua la forma de treballar que els caracteritza: honestedat, dedicació constant i passió per la feina ben feta. Uns adjectius que tots els periodistes han coincidit a assenyalar aquests dies.

Feu un cop d’ull al vídeo i per molts anys Disfrutar!

Mas Marès és una finca agrícola situada al Parc Natural del Cap de Creus. El nostre objectiu en aquestes vinyes no només és treure’n un bon vi, sinó també generar Espais Agraris d’Alt Valor Natural. En els darrers vint any que fa que gestionem aquestes terres, hem fet tot el possible perquè l’agricultura i la natura treballin juntes per crear un paisatge harmònic i sostenible.

Des del primer dia que vam començar a treballar aquí, el 2003, teníem clar que havia arribat a les nostres mans un lloc singular, un balcó al mar, unes vinyes que s’hi aboquen amarant-se de salins i tramuntana, però també una terra plena d’història. Som conscients que hem d’honorar el llegat que la terra ens ofereix, és d’on traiem els fruits més preuats per viure, l’oli, el pa, el vi, l’aigua. Tenim un únic compromís: treballar la terra respectant-la.

Els orígens

Mas Marès està envoltat de monuments megalítics que daten de fa més de cinc mil anys, com el menhir dret a l’entrada de la finca que ens agrada saludar cada cop que venim a veure les vinyes. La terra, les pedres, han estat aquí molt abans que nosaltres i hi continuaran sent quan nosaltres ja no hi siguem. Des del megalític, les mans dels homes i les dones que han treballat aquesta terra han anat configurant el paisatge que avui veiem. La nostra responsabilitat és continuar treballant-la amb la màxima cura, per preservar-ne el paisatge i els ecosistemes de tots els seus habitants.

Abans d’arribar fins aquí, però, cal dir que el paisatge ha patit molts canvis. Les vinyes han format part del paisatge del Cap de Creus des de l’arribada dels grecs. Ara bé, va ser amb l’establiment del monestir de Sant Pere de Rodes, fa mil anys, que es va iniciar la substitució gradual de la vegetació natural per conreus en feixes sostinguts per parets de pedra seca. Això va comportar la construcció de centenars de quilòmetres de feixes i cabanes arreu del massís i la substitució de la vegetació existent, essencialment suredes, per un monocultiu de vinya.

Més tard, amb l’arribada de la fil·loxera, el s. XIX, les vinyes es van abandonar quasi totalment i la vegetació natural va anar recolonitzant el territori. La brolla —vegetació arbustiva baixa, que reneix després dels focs— va ser una de les plantes que va guanyar més terreny.

Un mosaic agroforestal d’alt valor natural

En els últims vint anys, hem intentat recuperar tots aquests elements fins conformar un mosaic agroforestal d’alt valor natural. Primer, intentem que la brolla formi illes entre les diferents vinyes, que serveixen de refugi i lloc de nidificació a diverses espècies que utilitzen les vinyes per alimentar-se. Amb la florida de les estepes, farigoles i caps d’ase a la primavera, i dels brucs a l’hivern, els insectes pol·linitzadors hi troben aliment.

Tot al voltant de la zona on són les vinyes hi ha espais oberts, espais de brolla molt esparsa o prats secs pasturats per les vaques que baixen del Pirineu cada tardor fins la primavera. Aquestes pastures tenen un alt valor ecològic, ja que hi viuen plantes específiques, hi ha abundants insectes i proveeixen llavors que són aliment dels ocells.

En segon lloc, recuperem tant parets de pedra seca, com els suros, les zones de vegetació primigènia i més vulnerable. Per tal de conservar aquests suros, estassem de brolla del sotabosc. Això ajuda que hi hagi zones d’ombra i també zones aptes per a la pastura de les vaques durant uns mesos de l’any.

En aquests ambients oberts, adevesats, hi creixen plantes especialitzades i delicades, com ara diverses espècies d’orquídies, i són també refugi d’insectes i els seus predadors. Als suros hi fan niu alguns ocells, i molts d’altres els fan servir de talaia des d’on canten o espien les seves preses. També a les parets de pedra seca, que n’hem recuperat més de 3.000 m, hi troben refugi entre les seves escletxes molts animals —invertebrats, rèptils, amfibis i petits mamífers—. A més, ajuden a retenir l’aigua i evitar l’erosió dels sòls, per tant ajuden a mantenir l’ecosistema natural al voltant de les vinyes.

Un tallafoc natural

Tot plegat conforma una franja resistent i protectora contra els focs forestals, que són part també d’aquest paisatge. El paisatge conreat i pasturat de Mas Marès actua com a franja de seguretat i protecció cap a la zona urbanitzada de Roses. El conreu ajuda a crear un tallafoc natural, amb poca càrrega de combustible i ajuda a tenir més eines per dominar-lo millor, i aturar-lo. Tal com vam poder comprovar a l’incendi del febrer de 2022.

Totes aquestes actuacions fan de Mas Marès un espai divers i afavoreixen la flora i la fauna salvatges, elements essencials per al manteniment d’un paisatge en mosaic d’alt valor. Amb tota aquesta feinada que portem a cap dia a dia, aconseguim un vins de gran qualitat i sentir que estem cuidant la terra amb la cura que es mereix, amb el compromís que tenim per preservar-la.

Comencem la verema! La calor, la secada, els senglars i totes les variables que coneixeu fan que aquest any sigui especial. La verema s’avança uns dies i ja hem començat a recollir les varietats del pla i també el lledoner roig de Mas Marès.

Arriba l’agost, els dies són més curts i sembla que la calor ens dona una treva, almenys a les nits. Tot i això, les altes temperatures del mes de juliol i la secada que patim –no plou amb força des de fa molts mesos– han fet que excepcionalment aquest any hàgim hagut d’avançar la verema ben bé una setmana.

Diem excepcionalment, però sabem que aquesta realitat pot ser la tònica general en els anys que vindran. El canvi climàtic és imparable i sentim que hem d’adaptar-nos-hi el millor que puguem. Avançar en una gestió integrada del territori, que tingui en compte la climatologia, la conservació dels sòls i el fràgil equilibri dels ecosistemes, afavorirà que puguem treure’n fruits també en el futur. És per això que, des que vam iniciar el projecte de Mas Marès, vam decidir que faríem tots els possibles per preservar el llegat que com a humans hem rebut de la natura. Terres a prop del mar, amb arbustos baixos, suredes i ara també vinyes que afavoreixen el control i la protecció d’espècies úniques del Cap de Creus.

En aquestes terres on es basteix el projecte més personal de l’Anna Espelt és on fa uns anys vam plantar lledoner roig, amb empelts de les vinyes velles de Rabós. Aquesta setmana és el raïm que comencem a collir, una varietat local de garnatxa que és rosada. Plantar varietats locals és de fa un temps la decisió més adequada al nostre terrer: estan més adaptades al territori i per tant necessitaran menys aigua i aguantaran el vent.

Varietats empordaneses, terrers únics i una verema que tot just comença. Feliç verema a tothom!

Des que el 2004 vam començar a plantar vinya a Mas Marès, al Cap de Creus, sabíem que volíem respectar al màxim l’ecosistema existent i fins i tot aportar-li més riquesa. Us expliquem què és el mosaic i com el treballem a Mas Marès fins crear el que s’anomena tècnicament un sistema agrari d’alt valor natural.

Ja fa quasi vint anys que vam comprar les vinyes de Mas Marès. De seguida ens vam posar en contacte amb el Parc Natural del Cap de Creus per treballar conjuntament en la gestió d’aquell tros de territori. Les vinyes estarien inserides en un espai natural que estimem, calia fer-ho bé. A més, conscients que la mà dels ésser humans hi ha estat present des de fa milers d’anys (dòlmens i menhirs ho certifiquen) calia una gestió integrada de totes les terres.

Mas Marès i tot el Cap de Creus és un paisatge que meravella a tothom que ens ve a conèixer. Darrere de la bellesa hi ha sí o sí una gestió, imprescindible. El 2004 amb l’ajuda de Xavi Vilavella, tècnic del Parc Natural en aquell moment, i de l’Anna Sanitjas, enginyera forestal que va fer el projecte tècnic de gestió i millora forestal, vam idear la distribució del mosaic a Mas Marès. El pla de gestió de les terres tenien i tenen en compte uns objectius compartits:

• prevenció d’incendis forestals
• augment progressiu de la biodiversitat
• protecció de les espècies en perill d’extinció
• eliminació de plantes invasores

Els elements del mosaic de Mas Marès

El mosaic o sistema agrari d’alt valor natural fa el territori més resilient al canvi climàtic, als incendis, i li aporta més capacitat per nínxols ecològics, per tant més biodiversitat. Les quatre unitats del mosaic de Mas Marès, al Cap de Creus, estan distribuïts estratègicament en quatre unitats que es retroalimenten creant un cercle virtuós, un ecosistema equilibrat:

• pastures: s’han mantingut les velles, amb les vaques, i se n’han anat creant de noves, desbrossant. Són a la part Nord i per tant la zona més exposada a perills com el foc
• vinyes i oliveres: amb coberta vegetal verda a la tardor, hivern i primavera. A l’estiu es treballen les zones que limitem amb el matollar, per a fer de tallafocs.
• suredes: regenerar aquests espais és clau, són ecosistema madur, evolucionat en aquesta zona, perquè sempre n’hi ha hagut. Hem mantingut les que hi havia, hem netejat el sotabosc mantenint els plançons
• zones sense intervenció: a l’extrem sud, és on hi ha els ecosistemes més establerts. Els deixem que evolucionin de forma natural cap a ecosistemes més madurs a nivell de diversitat. Interessa protegir-los al màxim.

Les zones es distribueixen en funció de la vulnerabilitat de l’ecosistema que volem protegir. En el cas del mosaic de Mas Marès, la zona Nord és clarament la zona més exposada a incendis i per tant a pèrdues. Per tenir un mosaic equilibrat és imprescindible la cura de totes les unitats que requereixen intervenció. Si ho voleu escoltar en paraules de l’Anna Espelt us recomanem aquest episodi de Bar de Vins.

Des que tenim memòria hem vist vaques a l’Albera i el Cap de Creus. Els canvis del món contemporani han anat fent més complicada la transhumància. Les bèsties, però, continuen necessitant canviar d’aires quan arriba l’hivern.

Des de fa anys, tenim un acord perquè aquestes vaques del Ripollès pasturin a les nostres vinyes del Cap de Creus. Hi guanyen elles amb unes bones pastures: en Xavi, el pastor, ens explica que si plou hi haurà bona herba (esperem que sigui així i plogui aviat!).

També hi guanya tot l’entorn de Mas Marés amb un ecosistema enriquit. Gràcies a la seva presència ajudem el mosaic, aquest paisatge tan mediterrani que és reflex de la varietat d’ecosistemes i de la biodiversitat. Amb les vaques s’hi afegeix un element més perquè els diferents ecosistemes que conviuen en aquest espai creïn sinergies entre ells. Les vaques són importants perquè fan que hi hagi més espais oberts, cosa que va molt bé perquè vinguin altres animals com el xoriguer petit, que ja us hem explicat. També disminueixen la biomassa inflamable i, per tant, baixa el perill d’incendi, i aporten més matèria orgànica als sòls, tancant així un cercle virtuós.

Si pugeu cap al puig de l’Àliga o el pla de Gates ja podeu tornar a trobar-vos les vaques pasturant tranquil·lament i prenent sol i vent, i esperem que aviat pluja. Expliqueu-nos si les heu pogut saludar, les heu vistes?

La pedra seca forma part del nostre paisatge, una de les raons perquè reconstruïm les parets de pedra seca. Del 19 al 28 de novembre té lloc la Setmana de la Pedra Seca. Més de 100 activitats organitzades arreu del territori dels Països Catalans per donar a conèixer aquesta patrimoni cultural.

Aquesta setmana se celebra la 2a edició de la Setmana de la Pedra Seca. Més de 100 activitats que reivindiquen, actualitzen i posen al centre aquests espais d’arquitectura popular i biodiversitat. Les jornades, organitzades per diverses entitats d’arreu del territori, són un bon punt de partida si voleu conèixer més sobre aquestes construccions rurals.

La pedra seca és una tècnica antiga de separar camps, però també de guanyar espai de cultiu en terrenys irregulars. A més, amb els anys hem anat veient que les vinyes que tenien parets de pedra seca a prop eren més resilients i amb més biodiversitat, ja que els forats entre pedres són caus naturals per a tot tipus d’espècies insectívores i petits rèptils, amfibis, aus. A Mas Marés hem reconstruït més de 3000 m de murs de pedra seca perquè forma part del nostre paisatge i del nostre patrimoni, però sobretot perquè són refugi d’un ecosistema ric i poderós.

Participeu a la Setmana de la Pedra Seca, hi ha més de 40 sortides programades, més de 20 formacions i més de 30 actes de divulgació arreu dels Països Catalans. També podeu venir a conèixer les nostres vinyes sempre que vulgueu i saber de primera mà perquè reconstruïm les parets de pedra seca.

Teniu l’agenda d’activitats i el mapa de localitzacions al web de la Setmana de la Pedra Seca. No hi falteu!

En plena verema observem les vinyes. Han arribat fins aquí, amb totes les seves forces, tot i la sequera, tot i el vent, tot i el risc d’incendi impertèrrit aquest estiu. Ens sentim molt agraïdes de poder-les treballar i collir-ne els seus fruits i també de poder-les cuidar.

Les cobertes vegetals són ben grogues, el color de la palla domina, si no fos per les fulles i a sota, el raïm que ara collim, diríem que la terra així no pot donar fruits. Les plantes ens ensenyen l’adaptació lenta cap a condicions climàtiques que canvien, la resiliència és la seva manera de viure més autèntica. La nostra obsessió és posar-los fàcil el seu futur, creant espais perquè l’aigua no s’endugui els sòls, refent els murs de pedra seca, utilitzant el rec de gota a gota molt ocasionalment.

Continuem la verema????

Des que sabem que el canvi climàtic és gairebé irreversible i que de fet el món es troba en una emergència climàtica l’abast de la qual encara no en som del tot conscients, no deixem de preguntar-nos què podem fer per adaptar-nos-hi, amortir-lo.

El projecte de recerca MIDMACC, del programa europeu Europa Life, ja fa més d’un any que treballa a les nostres vinyes. Els investigadors esperen trobar-hi respostes a una pregunta que ens fem sovint: estem fent tot el que podem per amortir el canvi climàtic? 

Les vinyes de mitjana muntanya, com les que tenim a Mas Marés, poden ser una bona eina per evitar l’erosió i per tant influir en les conseqüències del canvi climàtic. Els recercadors han col·locat unes petites màquines a les vinyes per saber com es mou l’aigua a les nostres vinyes, perquè això ens dona pistes sobre l’erosió dels sòls. Aquestes dades ens ens ajudaran a determinar quines són les diferències, a nivell ambiental, entre treballar en vas o en emparrat.

Recollir dades és una manera ben subtil d’obrir una finestra al futur. Esperem poder-vos-en anar explicant tots els fruits.