Per primera vegada des del 1987 el xoriguer recupera població a l’Alt Empordà. Aquest estiu, sis anys després de l’acord de col·laboració que vam signar amb Paisatges Vius i la construcció de la torre de nidificació a les nostres vinyes de Mas Marès, s’ha vist una parella de xoriguer petit nidificant als penya-segats litorals del sector sud-est del Parc, molt a prop de les vinyes.

El xoriguer petit (Falco naumanni) és un petit falcó colonial i migrador que es va extingir de Catalunya a principis dels anys 80 a causa de la pèrdua d’hàbitats i l’ús indiscriminat d’insecticides al camp. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya va iniciar un projecte de cria en captivitat de polls i reintroducció que actualment continua amb èxit a la Plana de Lleida on hi crien més d’un centenar de parelles. El 2018 Espelt Viticultors i Paisatges Vius van signar un acord de col·laboració per la custòdia del territori que promovia la conservació del xoriguer petit a les vinyes de Mas Marès, al Cap de Creus. Avui veiem els resultats de tot aquest llarg procés de recuperació.

La torre de nidificació a Mas Marès

La torre construïda a partir d’elements d’arquitectura sostenible i ecològica, gràcies a la col·laboració de Paisatges Vius, se situa en un espai de gran biodiversitat que afavoreix també el cultiu de la vinya. A més també és un lloc idoni per a la conservació del xoriguer petit, un au rapinyaire migrador que s’alimenta de grans invertebrats i petits mamífers, ocells i rèptils. L’espai té representats els hàbitats propis de la muntanya mediterrània, una suma de pastures seques, màquies d’estepes i brucs, bosquines de suros i alzines i conreus de vinya i olivera.

Amb aquest acord, Espelt Viticultors fa pal·lès el seu compromís amb el medi que l’envolta, més enllà de la viticultura ecològica que desenvolupa a Mas Marés. Una finca on les vinyes es mesclen amb el suro, les pastures i les estepes a fi de crear un espai agrari agrari d’alt valor natural en què natura i viticultura hi convisquin en armonia. D’aquesta finca en surten després també vins mediterranis, complexos, intensos i delicats, marcats pel sòl de granit, el vent de tramuntana i el vent de mar, com els del projecte d’Anna Espelt.

El xoriguer petit, un projecte de recuperació

Ara, després de moltes dècades, es recupera aquesta espècie nidificant al Parc Natural del Cap de Creus, gràcies als hàckings que s’han anat fet els darrers anys a llocs propers com a Mas Marès juntament amb persones voluntàries del Parc Natural del Cap de Creus. L’objectiu del projecte sempre ha estat consolidar la població de xoriguers a l’Alt Empordà, hem aconseguit un primer pas, però caldrà igualment estar molt atents a:

• Protegir les colònies de cria actuals, així com continuar els hackings a la torre de nidificació a Mas Marès
• Millorar l’hàbitat al voltant de les colònies de cria continuant, entre altres actuacions, adevesant l’espai proper a la torra de nidificació. El xoriguer petit caça els grans insectes dels espais oberts i, per tant, la millora de l’hàbitat se centra en la reducció de la vegetació d’arbustos per crear hàbitats herbacis i per recuperar de murs de pedra seca.

Brindem i celebrem per molts xoriguers petits més!

En un estiu que ha trencat tots els rècords històrics de temperatures càlides, la verema és una prova de foc. Les vinyes resisteixen, com poden. La manca de pluges ha fet que els raïms estiguin sans i no hàgim de patir per malalties fúngiques, però les conseqüències de la sequera van molt més enllà.

Fa tres anys que acumulem una sequera extrema al territori. En els últims tres anys, la pluja ha baixat a valors que estan molt per sota de la mitjana. La manca d’aigua està posant a prova la resistència de les plantes fins a límits que no havíem experimentat mai. Ara ja constatem la fatiga acumulada, les vinyes es troben en un estat d’extrem esgotament.

Les plantes segueixen un cicle que tots coneixem de fulles, fruit, reserves. És a dir, la planta passa per diferents fases en què concentra la seva energia en les diferents fases que després li permetran seguir vivint. Les fulles l’ajudaran a produir sucre, fer la fotosíntesi i donar els seus fruits. Un cop els fruits hagin estat recollits (o caigut si no els recollim) la planta es concentrarà en reservar energia per la pròxima primavera, quan hagi de treure fulles un altre cop. En aquests tres anys les plantes han anat acumulant un estrès hídric sense precedents. Menys energia per fer fulles es tradueix amb menys fulles, els raïms cada cop són més petits, les seves reserves d’energia cada dia més minses i les plantes cada any una mica més febles i amb menys vigor.

Aquest any ha plogut a mitja verema, escassos 20 l. Això qualsevol altre any ens hauria enfonsat, perquè pot destarotar la salut del raïm. Aquest any, però, la salut dels raïms és immillorable, el nostre patiment (i el de la planta!) va per una altra banda. A la primavera ens va sorprendre que hi haguessin moltes flors sobretot en varietats locals com el lledoner roig i el lledoner negre, que estan més adaptats al clima del territori. Les baies que n’han resultat han estat petites i amb pells gruixudes, intuïm que hi haurà poca producció i molta concentració.

Aquesta verema és el resultat dels últims tres anys. Avui sabem que les maduracions s’han avançat per la calor i la sequera. Nosaltres seguim collint, dia a dia. Veurem com acaba. 

Aquest any afrontem la pitjor sequera que hem viscut en dècades. Davant tenim la perspectiva de situacions encara més crítiques en els propers anys a causa del canvi climàtic. T’expliquem com estalviem aigua a la vinya i com ens avancem als canvis que vindran.

La vinya és un cultiu de secà, ara bé, aquest any ens enfrontem a una realitat crítica per la manca d’aigua. Les precipitacions han disminuït dràsticament: aquest any han caigut només 56 l/m² contra els 554,32 l/m² anuals d’un any normal. Si a més hi sumem les previsions climàtiques per als propers anys, cal que prenguem decisions ara perquè a llarg termini puguem assegurar la supervivència de les plantes.

Què estem fent per estalviar aigua?

Una de les mesures que ja fa temps que portem a terme és seleccionar varietats locals per fer les noves plantacions. Aquestes varietats s’adapten millor al clima de la zona i per tant necessiten menys aigua. En el nostre cas, la varietat reina és la garnatxa i altres varietats mediterrànies com la carinyena o el monestrell.

També hem estat fent marcs de plantació més amples, disminuint el nombre de plantes per metre quadrat. Això permet que les plantes puguin funcionar amb una quantitat inferior d’aigua, optimitzant-ne l’ús en situacions de sequera.

Una altra mesura adoptada és la plantació de vinyes en vas, ja que requereixen menys aigua en comparació amb altres sistemes de cultiu. Encara que aquesta estratègia té els seus efectes a molt llarg termini, és una inversió valuosa per les vinyes de major qualitat.

Per mantenir un control exhaustiu de l’aigua utilitzada, hem instal·lat un sistema de rec que minimitza les pèrdues i optimitza l’ús d’aigua en tot moment. Aquest sistema inclou una bassa d’emmagatzematge addicional per evitar la pèrdua d’aigua pel canal. A més, s’han col·locat sondes a diferents profunditats del sòl per garantir que l’aigua arribi de manera eficient a les plantes, evitant així la seva desaparició en punts concrets. Aquest sistema de rec focalitzat i eficient és clau per la supervivència de les plantes en anys com el que estem vivint.

Tot i que ja s’han produït episodis de sequera en el segle passat, les dades recents sobre l’increment de la temperatura del mar i els models climàtics indiquen que és crucial actuar ara per afrontar situacions encara pitjors. Tenim la certesa que només hi ha una manera d’actuar que és seguir compromesos amb aquest llegat que hem heretat. A la terra, li devem la vida i el nostre sostén. Totes les mesures per cuidar-la i preservar-la són imprescindibles perquè la nostra feina tingui sentit.

Fa tres anys que no plou. La sequera a la vinya és una realitat. Els dos anys anteriors vam salvar la pluviometria per episodis puntuals de ruixats intensos. Sigui com sigui, tot i les pluges d’aquest cap de setmana, no tenim humitat a la part profunda del sòl. Els ceps estan brotant gràcies a les reserves d’aigua que té la mateixa planta. Ens encaminem, si no plou, a una producció minsa de raïm.

La sequera és un tema que ens preocupa. La falta de pluja i les temperatures elevades que la meteorologia ens avança aquests dies poden afectar negativament la producció de raïm, com dèiem, però també la qualitat dels vins. Al celler fa temps que intentem adaptar-nos a reduir les quantitats d’aigua que fem servir sobretot per la neteja. Les restriccions aquí no seran un problema.

Ara bé, a la vinya la sequera pot afectar en diferents etapes del seu cicle vegetatiu de la planta i aquí ja no hi podem fer tant en el curt termini. Els efectes més immediats es notaran durant el creixement de la planta, en aquests propers dies. Pot disminuir el creixement dels brots i que les fulles siguin més petites. La planta quan passa set ha de tancar els estomes per evitar la pèrdua d’aigua per transpiració, això fa que es redueixi la fotosíntesi i, per tant, no tingui tanta energia per fer teixits nous.

En els propers mesos si la cosa continua així, afectarà a la grandària de les baies i en conseqüència a la qualitat del vi, perquè perdrem intensitat i aroma. Si això acaba passant, poca cosa hi podrem fer i esperem que no acabi passant!

Què estem fent?

En l’esport de risc que és la viticultura, fa alguns anys que ens intentem avançar a les premonicions d’escalfament global. És per això que en un moment donat vam decidir que plantar varietats locals era una forma eficaç de lluitar contra la sequera. Les varietat locals estan més adaptades al medi, necessiten menys aigua i per tant aguanten millor el clima sec i amb vent de l’Empordà. Una altra de les mesures ha estat podar amb amor tots i cadascun dels ceps, perquè arribats a aquest moment tinguessin més fàcil impulsar la saba.

En qualsevol cas, cap d’aquestes mesures seran suficients si traspassem el llindar d’escalfament d’1,5 ºC que segons la comunitat científica serà l’inici d’una sèrie de fenòmens meteorològics extrems. Al celler hem intentat reduir al màxim la dependència que tenim d’energia provinent de fonts fòssils, per això ja fa una colla d’anys que tenim plaques solars per autoabastir-nos. També hem aconseguit reduir el pes de les ampolles buscant vidre menys pesat i estalviant alguns kilos en el transport final de la mercaderia. Probablement tot això sigui només un principi, del que ens els propers anys haurem de fer. La resta és encomanar-nos a la saviesa de la terra.

Mas Marès és una finca agrícola situada al Parc Natural del Cap de Creus. El nostre objectiu en aquestes vinyes no només és treure’n un bon vi, sinó també generar Espais Agraris d’Alt Valor Natural. En els darrers vint any que fa que gestionem aquestes terres, hem fet tot el possible perquè l’agricultura i la natura treballin juntes per crear un paisatge harmònic i sostenible.

Des del primer dia que vam començar a treballar aquí, el 2003, teníem clar que havia arribat a les nostres mans un lloc singular, un balcó al mar, unes vinyes que s’hi aboquen amarant-se de salins i tramuntana, però també una terra plena d’història. Som conscients que hem d’honorar el llegat que la terra ens ofereix, és d’on traiem els fruits més preuats per viure, l’oli, el pa, el vi, l’aigua. Tenim un únic compromís: treballar la terra respectant-la.

Els orígens

Mas Marès està envoltat de monuments megalítics que daten de fa més de cinc mil anys, com el menhir dret a l’entrada de la finca que ens agrada saludar cada cop que venim a veure les vinyes. La terra, les pedres, han estat aquí molt abans que nosaltres i hi continuaran sent quan nosaltres ja no hi siguem. Des del megalític, les mans dels homes i les dones que han treballat aquesta terra han anat configurant el paisatge que avui veiem. La nostra responsabilitat és continuar treballant-la amb la màxima cura, per preservar-ne el paisatge i els ecosistemes de tots els seus habitants.

Abans d’arribar fins aquí, però, cal dir que el paisatge ha patit molts canvis. Les vinyes han format part del paisatge del Cap de Creus des de l’arribada dels grecs. Ara bé, va ser amb l’establiment del monestir de Sant Pere de Rodes, fa mil anys, que es va iniciar la substitució gradual de la vegetació natural per conreus en feixes sostinguts per parets de pedra seca. Això va comportar la construcció de centenars de quilòmetres de feixes i cabanes arreu del massís i la substitució de la vegetació existent, essencialment suredes, per un monocultiu de vinya.

Més tard, amb l’arribada de la fil·loxera, el s. XIX, les vinyes es van abandonar quasi totalment i la vegetació natural va anar recolonitzant el territori. La brolla —vegetació arbustiva baixa, que reneix després dels focs— va ser una de les plantes que va guanyar més terreny.

Un mosaic agroforestal d’alt valor natural

En els últims vint anys, hem intentat recuperar tots aquests elements fins conformar un mosaic agroforestal d’alt valor natural. Primer, intentem que la brolla formi illes entre les diferents vinyes, que serveixen de refugi i lloc de nidificació a diverses espècies que utilitzen les vinyes per alimentar-se. Amb la florida de les estepes, farigoles i caps d’ase a la primavera, i dels brucs a l’hivern, els insectes pol·linitzadors hi troben aliment.

Tot al voltant de la zona on són les vinyes hi ha espais oberts, espais de brolla molt esparsa o prats secs pasturats per les vaques que baixen del Pirineu cada tardor fins la primavera. Aquestes pastures tenen un alt valor ecològic, ja que hi viuen plantes específiques, hi ha abundants insectes i proveeixen llavors que són aliment dels ocells.

En segon lloc, recuperem tant parets de pedra seca, com els suros, les zones de vegetació primigènia i més vulnerable. Per tal de conservar aquests suros, estassem de brolla del sotabosc. Això ajuda que hi hagi zones d’ombra i també zones aptes per a la pastura de les vaques durant uns mesos de l’any.

En aquests ambients oberts, adevesats, hi creixen plantes especialitzades i delicades, com ara diverses espècies d’orquídies, i són també refugi d’insectes i els seus predadors. Als suros hi fan niu alguns ocells, i molts d’altres els fan servir de talaia des d’on canten o espien les seves preses. També a les parets de pedra seca, que n’hem recuperat més de 3.000 m, hi troben refugi entre les seves escletxes molts animals —invertebrats, rèptils, amfibis i petits mamífers—. A més, ajuden a retenir l’aigua i evitar l’erosió dels sòls, per tant ajuden a mantenir l’ecosistema natural al voltant de les vinyes.

Un tallafoc natural

Tot plegat conforma una franja resistent i protectora contra els focs forestals, que són part també d’aquest paisatge. El paisatge conreat i pasturat de Mas Marès actua com a franja de seguretat i protecció cap a la zona urbanitzada de Roses. El conreu ajuda a crear un tallafoc natural, amb poca càrrega de combustible i ajuda a tenir més eines per dominar-lo millor, i aturar-lo. Tal com vam poder comprovar a l’incendi del febrer de 2022.

Totes aquestes actuacions fan de Mas Marès un espai divers i afavoreixen la flora i la fauna salvatges, elements essencials per al manteniment d’un paisatge en mosaic d’alt valor. Amb tota aquesta feinada que portem a cap dia a dia, aconseguim un vins de gran qualitat i sentir que estem cuidant la terra amb la cura que es mereix, amb el compromís que tenim per preservar-la.

Comencem la verema! La calor, la secada, els senglars i totes les variables que coneixeu fan que aquest any sigui especial. La verema s’avança uns dies i ja hem començat a recollir les varietats del pla i també el lledoner roig de Mas Marès.

Arriba l’agost, els dies són més curts i sembla que la calor ens dona una treva, almenys a les nits. Tot i això, les altes temperatures del mes de juliol i la secada que patim –no plou amb força des de fa molts mesos– han fet que excepcionalment aquest any hàgim hagut d’avançar la verema ben bé una setmana.

Diem excepcionalment, però sabem que aquesta realitat pot ser la tònica general en els anys que vindran. El canvi climàtic és imparable i sentim que hem d’adaptar-nos-hi el millor que puguem. Avançar en una gestió integrada del territori, que tingui en compte la climatologia, la conservació dels sòls i el fràgil equilibri dels ecosistemes, afavorirà que puguem treure’n fruits també en el futur. És per això que, des que vam iniciar el projecte de Mas Marès, vam decidir que faríem tots els possibles per preservar el llegat que com a humans hem rebut de la natura. Terres a prop del mar, amb arbustos baixos, suredes i ara també vinyes que afavoreixen el control i la protecció d’espècies úniques del Cap de Creus.

En aquestes terres on es basteix el projecte més personal de l’Anna Espelt és on fa uns anys vam plantar lledoner roig, amb empelts de les vinyes velles de Rabós. Aquesta setmana és el raïm que comencem a collir, una varietat local de garnatxa que és rosada. Plantar varietats locals és de fa un temps la decisió més adequada al nostre terrer: estan més adaptades al territori i per tant necessitaran menys aigua i aguantaran el vent.

Varietats empordaneses, terrers únics i una verema que tot just comença. Feliç verema a tothom!

Divendres passat l’Anna Espelt va ser a el programa especial d’El Món a Rac1 des de Llançà. Amb l’Anna Vallhonesta vam xerrar de viticultura i de rodar el món i tornar al Born. Del que hem après i de tota la feina que ens queda per fer.

Sempre ens agrada poder explicar la nostra feina. La nostra terra, el mar i la muntanya, és el que ens defineix i el que marca els vins de l’Empordà. Explicar-nos i explicar el territori és parlar dels nostres vins i entendre’ls una mica més. Vam fer un repàs al perquè de la gestió integral entre parcs naturals i vinyes, de com ens les empesquem per afavorir la biodiversitat a les terres que cultivem i també de mar, tramuntana i sol. Tres trets característics que ens acompanyen i que defineixen els nostres vins.

Podeu recuperar l’entrevista i dir-nos què us ha semblat!

Lleugerament abans que altres anys, les vinyes comencen a verolar. El canvi de color dels raïms es dona quan comença l’última fase de maduració del fruit. Quan les vinyes verolen toca esperar i contemplar tots els colors. 

L’any passat us explicàvem les petites diferències en el temps de verol dels diferents terrers que cuidem. Estem segures que aquest any la progressió de verol des dels terrers més al pla fins als d’altitud més alta així serà semblant a grans trets.

Ara bé, les altes temperatures d’aquests dies i la manca de pluja, ens fan sospitar que tot el procés de maduració s’està avançant lleugerament. Conscients que aturar el canvi climàtic no és a les nostres mans, intentem estudiar quins són els canvis bruscs que l’emergència climàtica està provocant. Les conclusions a les quals arribem és que les varietats locals són més resilients a les altes temperatures, a la sequera, al vent. Per tant, també són les que amb menys esforç podran viure felices als nostres terrers.

El verol arriba, de mica en mica, però de forma uniforme. La feina viticultora està feta, de moment. Ara que les vinyes verolen només queda esperar que tot segueixi el seu curs i en poques setmanes poder collir aquests fruits saborosos.

Divendres, 8 de juliol a les 19.30 h, Espelt Viticultors presenta una nova exposició de fotografia lligada al territori. L’exposició Croma Catalana, d’Ernest Abentín és un elogi a l’hort, als fruits de la terra, a l’horticultura popular i als rituals gastronòmics.

Croma Catalana d’Ernest Abentín juga amb el color i té una clara intenció provocativa. L’artista ofereix una mirada particular a l’hort i als productes de la terra. A més, fa una reflexió sobre la historiografia, la identitat, la tradició i la cuina catalana.

Ernest Abentín, fotògraf nascut i resident a Barcelona, treballa als dos costats de la frontera (Empordà i Catalunya Nord). La seva obra se centra en temes culinaris i ha treballat com a assistent de Francesc Guillament, reconegut fotògraf gastronòmic de les creacions del Bulli, el Celler de Can Roca o el cuiner Paco Pérez. Durant la seva estada a París té contacte amb el món de la dansa i d’aquí en surt l’interès pel cos, el moviment i la dansa.

En el terreny més personal, Abentín s’ha dedicat a fotografia sobre el territori, la gent i la gastronomia des d’un punt de vista quotidià i local. El fet de menjar, el producte típic i casolà reben una mirada molt personal que va més enllà de la fotografia de plats gastronòmics.

L’exposició Croma Catalana és precisament aquesta radiografia sobre el localisme, el fet de menjar, els rituals, el producte local, la senzillesa dels costums. Una visió del territori i de les persones des d’un punt de vista cromàtic.

Ja tenim aquí el Vívid amb dues activitats Natura a les vinyes Espelt i Vins i Paisatges al Cap de Creus. Aquestes són les activitats que hem preparat per al festival de l’enoturisme a l’Empordà durant el mes d’abril. El vi es fa a la terra. Vine a tastar vins Espelt mentre descobrim la natura que ens envolta.

Espelt Viticultors presenta dues activitats al Vívid, el festival de l’enoturisme a l’Empordà que té lloc durant el mes d’abril.

La primera activitat és una passejada per les vinyes de Mas Marés per conèixer la gestió del territori a través de sistemes agraris d’alt valor natural, un mosaic que protegeix i assegura la biodiversitat de la zona. Coneixerem la zona de Mas Marés i Pla de Gates, recent afectada per un incendi forestal que es va aturar gràcies a la gestió integrada que fem d’aquestes terres. A més descobrirem la fauna i flora que hi conviuen de forma harmònica i que ens fan conscients perquè cal tenir cura del territori, el llegat més preuat que tenim.

La segona activitat la fem amb la col·laboració de la IAEDEN (Institució Alt-Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura) i en ella us conviden a fer un itinerari a peu per les vinyes de Vilajuïga per descobrir tots els tresors naturals que s’hi amaguen en el marc del Festival Vívid. Amb l’ornitòleg David Ibáñez, i en plena època de migració de les aus, tindrem la possibilitat d’observar ocells que retornen de les terres càlides després de l’hivern. També identificarem plantes aromàtiques que conviuen entre els ceps, i si tenim sort llúdrigues!

Durant les dues passejades amb l’Anna Espelt, directora d’Espelt Viticultors, tastarem vins que provenen de les vinyes que anirem recorrent, i que amb tanta cura l’Anna i el seu equip treballen perquè tinguin tota aquesta riquesa natural. Al final de l’itinerari de Natura a les vinyes també podrem maridar-los amb una taula de formatges de proximitat de la botiga Abricoc.

Dades pràctiques activitats:

Vins i paisatges del Cap de Creus

• Passejada de natura i tast
• Dissabte, 9 d’abril
• 10 h
• Mas Marés
• 15 €
• Inscripcions al web del Festival Vívid

Natura a les vinyes Espelt

• Passejada de natura, tast i degustació de formatges
• Dissabte, 30 d’abril
• 18 h
• Vilajuïga
• 32 €
• Inscripcions al web del Festival Vívid