Lleugerament abans que altres anys, les vinyes comencen a verolar. El canvi de color dels raïms es dona quan comença l’última fase de maduració del fruit. Quan les vinyes verolen toca esperar i contemplar tots els colors. 

L’any passat us explicàvem les petites diferències en el temps de verol dels diferents terrers que cuidem. Estem segures que aquest any la progressió de verol des dels terrers més al pla fins als d’altitud més alta així serà semblant a grans trets.

Ara bé, les altes temperatures d’aquests dies i la manca de pluja, ens fan sospitar que tot el procés de maduració s’està avançant lleugerament. Conscients que aturar el canvi climàtic no és a les nostres mans, intentem estudiar quins són els canvis bruscs que l’emergència climàtica està provocant. Les conclusions a les quals arribem és que les varietats locals són més resilients a les altes temperatures, a la sequera, al vent. Per tant, també són les que amb menys esforç podran viure felices als nostres terrers.

El verol arriba, de mica en mica, però de forma uniforme. La feina viticultora està feta, de moment. Ara que les vinyes verolen només queda esperar que tot segueixi el seu curs i en poques setmanes poder collir aquests fruits saborosos.

Des que tenim memòria hem vist vaques a l’Albera i el Cap de Creus. Els canvis del món contemporani han anat fent més complicada la transhumància. Les bèsties, però, continuen necessitant canviar d’aires quan arriba l’hivern.

Des de fa anys, tenim un acord perquè aquestes vaques del Ripollès pasturin a les nostres vinyes del Cap de Creus. Hi guanyen elles amb unes bones pastures: en Xavi, el pastor, ens explica que si plou hi haurà bona herba (esperem que sigui així i plogui aviat!).

També hi guanya tot l’entorn de Mas Marés amb un ecosistema enriquit. Gràcies a la seva presència ajudem el mosaic, aquest paisatge tan mediterrani que és reflex de la varietat d’ecosistemes i de la biodiversitat. Amb les vaques s’hi afegeix un element més perquè els diferents ecosistemes que conviuen en aquest espai creïn sinergies entre ells. Les vaques són importants perquè fan que hi hagi més espais oberts, cosa que va molt bé perquè vinguin altres animals com el xoriguer petit, que ja us hem explicat. També disminueixen la biomassa inflamable i, per tant, baixa el perill d’incendi, i aporten més matèria orgànica als sòls, tancant així un cercle virtuós.

Si pugeu cap al puig de l’Àliga o el pla de Gates ja podeu tornar a trobar-vos les vaques pasturant tranquil·lament i prenent sol i vent, i esperem que aviat pluja. Expliqueu-nos si les heu pogut saludar, les heu vistes?

“L’Empordà està definitivament en un bon moment. Ja ha passat el seu flirteig amb varietats de vinya foranes.”

Sembla que els catalans es prenen seriosament la conservació. Fins a l’extrem d’eliminar tot un poble de vacances del Club Med per tal de restaurar l’estat natural de la punta nord-est de la regió, geològicament única. L’enderrocament de més de 400 edificis, que cal admetre que semblaven tan integrats dins del paisatge com un lloc per a caravanes, segurament està portant a la recuperació natural a un nou nivell.

Aquesta decisió dramàtica s’inspirava en la designació del 1998 de Cap de Creus com a parc natural protegit, un sortint rocós que conté el poble costaner de Cadaqués i el famós restaurant El Bulli. El 2010, el Club Med va ser extirpat del paisatge i avui les extraordinàries formacions rocoses de Pla de Tudela, on antigament hi havia aquest poble de vacances, tornen a ser com volia la natura.

El matí d’un dissabte d’agost que el vaig visitar, els senders curosament enjardinats estaven esquitxats per pantalons de licra brillants de corredors i ciclistes que hi circulaven decidits. La meva amfitriona era l’enèrgica Anna Espelt, que dirigeix l’explotació vitivinícola Espelt de la seva família, la que té més vinyes, 172ha, en la denominació d’origen de l’Empordà (tot i que l’extensa operació Perelada ven més vi).

El celler modern d’Espelt, a Vilajuïga, ideal per fer turisme, té una ubicació bastant allunyada del mar, cap a l’interior, i fa vi de vinyes de diverses ubicacions, però sento que el cor de l’Anna és amb les vinyes que es va animar a plantar al Cap de Creus, amb vistes al mar. “Em sento molt bé en aquest lloc”, somriu mentre contempla la vista sobre el profund blau mediterrani, el poble turístic de Roses a la distància i un menhir de l’edat del bronze que el seu pare va desenterrar als peus de les vinyes.

Abans que el poll de la fil·loxera, que és fatal per a les arrels de la vinya, arribés el 1879, Catalunya era un país vitivinícola. A principis d’aquest segle, una regió vitivinícola amb unes 10.000 hectàrees de vinya havia estat pràcticament esborrada. Avui en dia es poden veure a molts vessants del turó proves dels 30.000 km de terrasses per a vinya construïdes. Actualment, només hi ha 1.821 hectàrees de vinya en producció en aquesta denominació recentment revifada.

En part va ser per honrar el llegat vitvinícola del Cap de Creus que Espelt hi va plantar vinyes. Els troncs de la vinya eren tan espinats que vaig pensar que només tenien un grapat d’anys, però són testimonis de les condicions difícils que tenen aquí les vinyes. La freda tramuntana xiula a través de les muntanyes del nord, i les vinyes també són batudes pels vents del mar. Els guardians del parc volen fomentar la biodiversitat. Veuen que les vinyes són més resistents al foc que moltes altres plantes en un paisatge sec en un estiu “normal”, i molt menys en aquest 2021 que, segons em diu Espelt, fins ara només ha tingut 153 mm de pluja.

La precisió d’aquest nombre és una prova del dolor que imposa la sequera, però també de la formació científica d’Espelt. Estava destinada a ser biòloga, però el 2000 l’oportunitat de continuar el llegat vitivinícola del seu avi la va fer tornar de Califòrnia, on treballava com a cellerista. S’hi va llançar de caps. Fa dinou anys, van plantar 25ha de vinya al Cap de Creus, en part per animar-ne d’altres a fer el mateix. Segons ella, el seu primer error va ser la decisió de plantar les vinyes en Royat en lloc de plantar-les en vas, independents, que possiblement haurien estat més resistents i amb menys set. Malgrat tot, els vins varietals d’una sola finca que n’ha obtingut des del 2017 són força impressionants.

Els ha batejat amb el nom de diferents llocs del Cap de Creus que tenen un significat especial per a ella. El blanc, fet de picapolla, que en anglès anomenen raïm picant Clairette, es diu Pla de Tudela, pel nom de la platja on li agrada nedar particularment. El negre està fet de garnatxa, un raïm que aquí se’n diu lledoner negre, i sembla que en cada anyada que passa es redueix i es refresca. Es diu Cala Rostella pera cala amb un bosc de pins propera a El Bulli

Aquests embotellaments especials s’ofereixen al mateix preu i em vaig preguntar si el mercat espanyol estava disposat a pagar tant per un vi blanc. Em van assegurar que el blanc es ven més ràpid que el negre, tot i que és cert que es fabrica en quantitats més petites. Segons Espelt, “durant molts anys vam pensar que l’Empordà era una zona de vins negres, però ara sabem que també ens hem de centrar en els blancs, sobretot de les varietats locals lledoner Blanc [garnatxa blanca], lledoner roig [garnatxa roja] i carinyena blanca.”

Anna Espelt també va passar les vinyes de la família a viticultura ecològica d’amagat i diu que va esperar a donar la notícia al seu pare, un comerciant d’agroquímics, després d’un dinar de diumenge amb força vi.

Va ser pionera en el renaixement local de garnatxa roja, que pot fer vins possiblement més interessants i perfumats que la garnatxa blanca de pell pàl·lida. Abans no m’havia deixat impressionar per les carinyenes blanques que havia tastat als Pirineus a França, i una o dues de les versions empordaneses tastades ho van confirmar. Però Microvins 2019 de La Vinyeta, envellit durant 14 mesos en bótes de roure francès vell i tastat al seu elegant celler, em va conquerir. Era dens, vibrant i tenia una adherència força impressionant. Dit això, tant en Josep Serra, cofundador de La Vinyeta, com l’Anna Espelt van admetre que el raïm no té tant de sabor real. Potser acabarà com un ingredient de barreja útil més que com un vi varietal.

La Vinyeta, creada per Josep i Marta Serra el 2002, és una altra operació especialment interessant, molt ben dissenyada pel fet que el germà de Josep té un estudi de disseny a Barcelona. Les etiquetes de Microvins són una lliçó per proporcionar informació útil i friki d’una manera intel·ligent i atractiva. I l’equip de La Vinyeta ha demostrat realment als locals com atraure els visitants, amb la seva cafeteria exterior, ovelles, formatges i oli d’oliva. La Vinyeta sembla que pertanyi a Califòrnia.

L’Empordà està definitivament en un bon moment. Ja ha passat el seu flirteig amb varietats de vinya foranes i ara es concentra en les dues varietats més plantades, ambdues locals: lledoner negre i carinyena negra o garnatxa i carinyena. Són les mateixes varietats que dominen el Priorat, la regió vitivinícola que té els preus més alts de Catalunya. L’Empordà és potser massa petit per ser apreciat de la mateixa manera, tot i que l’edat mitjana d’aquestes vinyes empordaneses i les seves mutacions de pell pàl·lida són impressionantment elevades. Recentment, en un tast de 73 vins de l’Empordà, també em va encantar veure que alguns dels millors vins incloïen embotellaments de vinya única per part d’un grapat de cooperatives: un canvi benvingut en lloc de tirar-ho tot a la mateixa tina.

Alguns dels millors vins són els dolços, elaborats en una àmplia gamma de formes i alguns d’ells són completament impressionants (al cap i a la fi, en termes de geologia i clima, l’Empordà és un mirall del Rosselló, Banyuls, a l’altra banda dels Pirineus). Però no malgastaré l’espai a dir-ne cap, ja que sé que aquestes meravelles no estan a la moda en aquest moment. Espero que arribi el seu dia. Juntament amb els seus homòlegs secs.

Vins de l’Empordà Interessants

He donat a tots aquests vins almenys 17 punts sobre 20 i em fa molta pena veure com molt pocs tenen distribució al Regne Unit.

BLANCS

• Clos d’Agon, Clos d’Agon 2018 13.5%
• Espelt, Pla de Tudela 2018 12.5%
  • €36.90 espeltviticultors.com, $75 European Cellars als EUA

NEGRES

• Castillo de Perelada, Aires de Garbet 2017 14.5%
• Castillo de Perelada, Finca La Garriga 2016 14%
• Espelt, Cala Rostella 2018 i 2017 14.8%
  • €36.90 a espeltviticultors.com
• Masia Serra, Aroa 2018 14.5%
• Mas Vida, Vida Nua 2017 14%
• Roig Parals, Camí de Cormes Carinyena Vinyes Centenàries 14.5%
  • £60 Seckford, £70 Fine + Rare plus duty i VAT (2007)
• Sota els Àngels, Sota els Àngels 2019 13%
• La Vinyeta, Microvins Carinyena Negra Bota 2018 15%

DOLÇOS

• Masia Serra, Ino NV 16%
• Vinyes dels Aspres, Bac de les Ginesteres NV 14.5%
  • £36.50 Albion Wine Shippers (2004)

Jancis Robinson. Publicat al Financial Times i al web de Jancis Robinson el setembre de 2021.

Ja fa temps que hem decidit que volem treballar amb varietats locals com les garnatxes, les carinyenes, el moscatell, la picapolla. Hi ha diverses raons, però segurament la més important és perquè són varietats molt adaptades als nostres sòls i al nostre clima i per tant,  això ja fa que els fruits sigui millors, perquè la planta es pot concentrar a fer-los el millor que sap en lloc de combatre inclemències sobrevingudes, com la tramuntana. Aquests ceps de varietats locals necessiten menys aigua i tenen períodes de brotada i maduresa totalment adaptats al nostre clima. Definitivament són més sostenibles!

També ho fem pel llegat, la tradició i i tot allò que ens han ensenyat els que van ser-hi abans que nosaltres. El caràcter únic d’aquestes varietats farà també que tinguem els vins que desitgem, profundament empordanesos. Les varietats pròpies s’adapten a la tramuntana, necessiten menys aigua i tenen períodes de brotada i maduresa adaptades al nostre clima.

De tant en tant toca arrencar ceps, perquè fa més de trenta anys vam plantar altres varietats vingudes de fora. En aquell moment se’n deien “millorants” perquè creien que podien ajudar a beneficiar el terrer. Ara en sabem més i ens han ajudat sobretot a millorar en la nostra feina, n’hem après molt d’elles i els agraïm tot aquest aprenentatge. Les que tenim encara les anem arrencant de mica en mica cada any, algunes les reempeltem amb varietats locals com lledoners, carinyenes de tots colors, picapolles, moscatells i malvasies.