Mas Marès és una finca agrícola situada al Parc Natural del Cap de Creus. El nostre objectiu en aquestes vinyes no només és treure’n un bon vi, sinó també generar Espais Agraris d’Alt Valor Natural. En els darrers vint any que fa que gestionem aquestes terres, hem fet tot el possible perquè l’agricultura i la natura treballin juntes per crear un paisatge harmònic i sostenible.

Des del primer dia que vam començar a treballar aquí, el 2003, teníem clar que havia arribat a les nostres mans un lloc singular, un balcó al mar, unes vinyes que s’hi aboquen amarant-se de salins i tramuntana, però també una terra plena d’història. Som conscients que hem d’honorar el llegat que la terra ens ofereix, és d’on traiem els fruits més preuats per viure, l’oli, el pa, el vi, l’aigua. Tenim un únic compromís: treballar la terra respectant-la.

Els orígens

Mas Marès està envoltat de monuments megalítics que daten de fa més de cinc mil anys, com el menhir dret a l’entrada de la finca que ens agrada saludar cada cop que venim a veure les vinyes. La terra, les pedres, han estat aquí molt abans que nosaltres i hi continuaran sent quan nosaltres ja no hi siguem. Des del megalític, les mans dels homes i les dones que han treballat aquesta terra han anat configurant el paisatge que avui veiem. La nostra responsabilitat és continuar treballant-la amb la màxima cura, per preservar-ne el paisatge i els ecosistemes de tots els seus habitants.

Abans d’arribar fins aquí, però, cal dir que el paisatge ha patit molts canvis. Les vinyes han format part del paisatge del Cap de Creus des de l’arribada dels grecs. Ara bé, va ser amb l’establiment del monestir de Sant Pere de Rodes, fa mil anys, que es va iniciar la substitució gradual de la vegetació natural per conreus en feixes sostinguts per parets de pedra seca. Això va comportar la construcció de centenars de quilòmetres de feixes i cabanes arreu del massís i la substitució de la vegetació existent, essencialment suredes, per un monocultiu de vinya.

Més tard, amb l’arribada de la fil·loxera, el s. XIX, les vinyes es van abandonar quasi totalment i la vegetació natural va anar recolonitzant el territori. La brolla —vegetació arbustiva baixa, que reneix després dels focs— va ser una de les plantes que va guanyar més terreny.

Un mosaic agroforestal d’alt valor natural

En els últims vint anys, hem intentat recuperar tots aquests elements fins conformar un mosaic agroforestal d’alt valor natural. Primer, intentem que la brolla formi illes entre les diferents vinyes, que serveixen de refugi i lloc de nidificació a diverses espècies que utilitzen les vinyes per alimentar-se. Amb la florida de les estepes, farigoles i caps d’ase a la primavera, i dels brucs a l’hivern, els insectes pol·linitzadors hi troben aliment.

Tot al voltant de la zona on són les vinyes hi ha espais oberts, espais de brolla molt esparsa o prats secs pasturats per les vaques que baixen del Pirineu cada tardor fins la primavera. Aquestes pastures tenen un alt valor ecològic, ja que hi viuen plantes específiques, hi ha abundants insectes i proveeixen llavors que són aliment dels ocells.

En segon lloc, recuperem tant parets de pedra seca, com els suros, les zones de vegetació primigènia i més vulnerable. Per tal de conservar aquests suros, estassem de brolla del sotabosc. Això ajuda que hi hagi zones d’ombra i també zones aptes per a la pastura de les vaques durant uns mesos de l’any.

En aquests ambients oberts, adevesats, hi creixen plantes especialitzades i delicades, com ara diverses espècies d’orquídies, i són també refugi d’insectes i els seus predadors. Als suros hi fan niu alguns ocells, i molts d’altres els fan servir de talaia des d’on canten o espien les seves preses. També a les parets de pedra seca, que n’hem recuperat més de 3.000 m, hi troben refugi entre les seves escletxes molts animals —invertebrats, rèptils, amfibis i petits mamífers—. A més, ajuden a retenir l’aigua i evitar l’erosió dels sòls, per tant ajuden a mantenir l’ecosistema natural al voltant de les vinyes.

Un tallafoc natural

Tot plegat conforma una franja resistent i protectora contra els focs forestals, que són part també d’aquest paisatge. El paisatge conreat i pasturat de Mas Marès actua com a franja de seguretat i protecció cap a la zona urbanitzada de Roses. El conreu ajuda a crear un tallafoc natural, amb poca càrrega de combustible i ajuda a tenir més eines per dominar-lo millor, i aturar-lo. Tal com vam poder comprovar a l’incendi del febrer de 2022.

Totes aquestes actuacions fan de Mas Marès un espai divers i afavoreixen la flora i la fauna salvatges, elements essencials per al manteniment d’un paisatge en mosaic d’alt valor. Amb tota aquesta feinada que portem a cap dia a dia, aconseguim un vins de gran qualitat i sentir que estem cuidant la terra amb la cura que es mereix, amb el compromís que tenim per preservar-la.

The harvest starts! Heat, drought, wild boars and all the variables you know make this year special. The harvest is a few days ahead and we have already started to collect the varieties of the plan and also the red hawthorn from Mas Marès.

August, the days are shorter and the heat seems to be giving us a break, at least at night. However, the high temperatures in July and the drought we are experiencing -it hasn’t rained hard for many months- have meant that exceptionally this year we had to advance the harvest by a good week.

We say exceptionally, but we know that this reality can be the general tone in the years to come. Climate change is unstoppable and we feel that we must adapt to it as best we can. Making progress in an integrated management of the territory, which takes into account the climatology, soil conservation and the fragile balance of the ecosystems, will favor that we can reap the benefits in the future as well. That is why, since we started the Mas Marès project, we decided that we would do everything possible to preserve the legacy that we as humans have received from nature. Land near the sea, with low bushes, corks and now also vineyards that favor the control and protection of unique species of Cap de Creus.

In these lands where Anna Espelt’s most personal project is built, a few years ago we planted Grey Grenache, with grafts from the old vines of Rabós. This week is the grape we start to harvest, this local variety of Grenache that is rosé. Planting local varieties has for some time been the most suitable decision for our land: they are more adapted to the territory and will therefore need less water and withstand the wind.

Emporda varieties, unique terroirs and a vintage that is just beginning. Happy harvest everyone!

Last Friday, Anna Espelt was on the special program of El Món a Rac1 from Llançà. With Anna Vallhonesta we talked about viticulture and traveling the world and returning to Born. Of what we have learned and of all the work we have left to do.

We are always glad to explain our work. Our land, the sea and the mountains, is what defines us and what marks the wines of the Empordà. Explaining ourselves and the territory means talking about our wines and understanding them a little more. We took a look at the why of the integral management between natural parks and vineyards and we talked about how we manage them to promote biodiversity in the lands we cultivate and about the sea, the tramuntana and the sun. Three key aspects that accompany us and that define our wines.

You can relive the interview and tell us about!

Slightly earlier than other years, the vines begin to change their colors. The color change of the grapes occurs when the last phase of fruit ripening begins. When the grapes start to appear ripe, it’s time to wait and see all the colors.

Last year we told you about the small differences in the changing color time of the different terroirs we take care of. We are sure that this year the progression of this phenomena will be broadly similar, from the most flat terroirs to those of higher altitude.

However, the high temperatures of these days and the lack of rain, make us suspect that the whole maturation process is advancing slightly. We know that stopping climate change is not in our hands, we try to study what abrupt changes the climate emergency is causing. The conclusions we reach is that local varieties are more resilient to high temperatures, drought, wind. Therefore, they are also the ones who with less effort will be able to live happily in our terroirs. The changing colors arrive, little by little, but evenly. The viticultural work is done, for now. Now that the vines are in a new periode, all that remains is wait and see. In a few weeks we will be able to harvest these tasty fruits.

Des que el 2004 vam començar a plantar vinya a Mas Marès, al Cap de Creus, sabíem que volíem respectar al màxim l’ecosistema existent i fins i tot aportar-li més riquesa. Us expliquem què és el mosaic i com el treballem a Mas Marès fins crear el que s’anomena tècnicament un sistema agrari d’alt valor natural.

Ja fa quasi vint anys que vam comprar les vinyes de Mas Marès. De seguida ens vam posar en contacte amb el Parc Natural del Cap de Creus per treballar conjuntament en la gestió d’aquell tros de territori. Les vinyes estarien inserides en un espai natural que estimem, calia fer-ho bé. A més, conscients que la mà dels ésser humans hi ha estat present des de fa milers d’anys (dòlmens i menhirs ho certifiquen) calia una gestió integrada de totes les terres.

Mas Marès i tot el Cap de Creus és un paisatge que meravella a tothom que ens ve a conèixer. Darrere de la bellesa hi ha sí o sí una gestió, imprescindible. El 2004 amb l’ajuda de Xavi Vilavella, tècnic del Parc Natural en aquell moment, i de l’Anna Sanitjas, enginyera forestal que va fer el projecte tècnic de gestió i millora forestal, vam idear la distribució del mosaic a Mas Marès. El pla de gestió de les terres tenien i tenen en compte uns objectius compartits:

• prevenció d’incendis forestals
• augment progressiu de la biodiversitat
• protecció de les espècies en perill d’extinció
• eliminació de plantes invasores

Els elements del mosaic de Mas Marès

El mosaic o sistema agrari d’alt valor natural fa el territori més resilient al canvi climàtic, als incendis, i li aporta més capacitat per nínxols ecològics, per tant més biodiversitat. Les quatre unitats del mosaic de Mas Marès, al Cap de Creus, estan distribuïts estratègicament en quatre unitats que es retroalimenten creant un cercle virtuós, un ecosistema equilibrat:

• pastures: s’han mantingut les velles, amb les vaques, i se n’han anat creant de noves, desbrossant. Són a la part Nord i per tant la zona més exposada a perills com el foc
• vinyes i oliveres: amb coberta vegetal verda a la tardor, hivern i primavera. A l’estiu es treballen les zones que limitem amb el matollar, per a fer de tallafocs.
• suredes: regenerar aquests espais és clau, són ecosistema madur, evolucionat en aquesta zona, perquè sempre n’hi ha hagut. Hem mantingut les que hi havia, hem netejat el sotabosc mantenint els plançons
• zones sense intervenció: a l’extrem sud, és on hi ha els ecosistemes més establerts. Els deixem que evolucionin de forma natural cap a ecosistemes més madurs a nivell de diversitat. Interessa protegir-los al màxim.

Les zones es distribueixen en funció de la vulnerabilitat de l’ecosistema que volem protegir. En el cas del mosaic de Mas Marès, la zona Nord és clarament la zona més exposada a incendis i per tant a pèrdues. Per tenir un mosaic equilibrat és imprescindible la cura de totes les unitats que requereixen intervenció. Si ho voleu escoltar en paraules de l’Anna Espelt us recomanem aquest episodi de Bar de Vins.

In the middle of the harvest we observe the vineyards. They have come this far, with all their might, in spite of the drought, in spite of the wind, in spite of the risk of fire this summer. We are very grateful to be able to work and harvest their fruits. We thanks nature to be able to take care of them.

The vegetable covers are yellow, the color of the straw dominates, if it were not the leaves and underneath, the grapes that we now harvest, we would say that the earth cannot bear fruit like this. Plants teach us slow adaptation to changing climatic conditions, resilience is their most authentic way of life. Our obsession is to make their future easy, creating spaces so that the water does not carry away the soils, redoing the dry stone walls, using drip irrigation very occasionally.

We keep on going on harvest ????

Since we know that the climate change is almost irreversible we do not stop asking us what we can do to adapt us in. Of course the world is in a climatic emergency, whose effects stil we are not aware of.

The MIDMACC research project, part of the European program Europa Life, has been working in our vineyards for more than a year to find answers to a question we often ask ourselves: are we doing everything we can to cushion climate change? Mid-mountain vineyards, such as those we have in Mas Marés, can be a good tool to prevent erosion and therefore influence the consequences of climate change. Researchers have placed small machines in the vineyards to find out how the water moves in our vineyards, because this gives us clues about soil erosion. These data will help us determine the differences, at the environmental level, between working in gobelet-trained or in trellis.

Collecting data is a very subtle way to open a window into the future. We hope to be able to tell you all the fruits.