Per primera vegada des del 1987 el xoriguer recupera població a l’Alt Empordà. Aquest estiu, sis anys després de l’acord de col·laboració que vam signar amb Paisatges Vius i la construcció de la torre de nidificació a les nostres vinyes de Mas Marès, s’ha vist una parella de xoriguer petit nidificant als penya-segats litorals del sector sud-est del Parc, molt a prop de les vinyes.

El xoriguer petit (Falco naumanni) és un petit falcó colonial i migrador que es va extingir de Catalunya a principis dels anys 80 a causa de la pèrdua d’hàbitats i l’ús indiscriminat d’insecticides al camp. L’any 1990 la Generalitat de Catalunya va iniciar un projecte de cria en captivitat de polls i reintroducció que actualment continua amb èxit a la Plana de Lleida on hi crien més d’un centenar de parelles. El 2018 Espelt Viticultors i Paisatges Vius van signar un acord de col·laboració per la custòdia del territori que promovia la conservació del xoriguer petit a les vinyes de Mas Marès, al Cap de Creus. Avui veiem els resultats de tot aquest llarg procés de recuperació.

La torre de nidificació a Mas Marès

La torre construïda a partir d’elements d’arquitectura sostenible i ecològica, gràcies a la col·laboració de Paisatges Vius, se situa en un espai de gran biodiversitat que afavoreix també el cultiu de la vinya. A més també és un lloc idoni per a la conservació del xoriguer petit, un au rapinyaire migrador que s’alimenta de grans invertebrats i petits mamífers, ocells i rèptils. L’espai té representats els hàbitats propis de la muntanya mediterrània, una suma de pastures seques, màquies d’estepes i brucs, bosquines de suros i alzines i conreus de vinya i olivera.

Amb aquest acord, Espelt Viticultors fa pal·lès el seu compromís amb el medi que l’envolta, més enllà de la viticultura ecològica que desenvolupa a Mas Marés. Una finca on les vinyes es mesclen amb el suro, les pastures i les estepes a fi de crear un espai agrari agrari d’alt valor natural en què natura i viticultura hi convisquin en armonia. D’aquesta finca en surten després també vins mediterranis, complexos, intensos i delicats, marcats pel sòl de granit, el vent de tramuntana i el vent de mar, com els del projecte d’Anna Espelt.

El xoriguer petit, un projecte de recuperació

Ara, després de moltes dècades, es recupera aquesta espècie nidificant al Parc Natural del Cap de Creus, gràcies als hàckings que s’han anat fet els darrers anys a llocs propers com a Mas Marès juntament amb persones voluntàries del Parc Natural del Cap de Creus. L’objectiu del projecte sempre ha estat consolidar la població de xoriguers a l’Alt Empordà, hem aconseguit un primer pas, però caldrà igualment estar molt atents a:

• Protegir les colònies de cria actuals, així com continuar els hackings a la torre de nidificació a Mas Marès
• Millorar l’hàbitat al voltant de les colònies de cria continuant, entre altres actuacions, adevesant l’espai proper a la torra de nidificació. El xoriguer petit caça els grans insectes dels espais oberts i, per tant, la millora de l’hàbitat se centra en la reducció de la vegetació d’arbustos per crear hàbitats herbacis i per recuperar de murs de pedra seca.

Brindem i celebrem per molts xoriguers petits més!

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic treu una guia dels resultats del projecte LIFE MIDMACC amb el qual hem col·laborat en els darrers quatre anys.

En els darrers quatre anys hem col·laborat amb el projecte de recerca LIFE MIDMACC juntament amb altres territoris a La Rioja, Aragó i Catalunya. Aquesta recerca té com a objectiu analitzar quins beneficis contra el canvi climàtic pot tenir la gestió del territori amb un paisatge en mosaic. Ara, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha tret una guia, amb la resta de socis del projecte, que recull els principals resultats i conclusions de la investigació.

En els darrers anys l’augment de les temperatures ha estat aclaparador, com tots sabem. En concret, el darrer any és el més calorós en el planeta terra mai registrat. A més, les zones de mitjana muntanya del sud d’Europa, com les nostres vinyes, són espais molt sensibles davant els impactes del canvi climàtic. El despoblament i abandonament del sector primari tradicional dels darrers anys ha provocat que es produís una reforestació i una homogeneïtzació del paisatge. Al mateix temps això ha fet que disminuís la resiliència ambiental i la biodiversitat.

Per què Mas Marès va parar el foc?

Amb projectes de recuperació del mosaic mediterrani com el que portem a terme a Mas Marès s’intenta revertir aquesta situació i de retruc aconseguir un paisatge més resilient davant el canvi climàtic. Durant els focs del febrer de 2022, la gestió agroforestal en mosaic va ser clau per parar el foc. Els estudis del MIDMACC LIFE corroboren que aquesta gestió pot ajudar també a evitar l’erosió dels sòls, perquè se n’evita la sobreexplotació i la pèrdua de biodiversitat, a més que milloren aspectes tan necessaris avui (i creiem que també en el futur) com la resistència hídrica.

La guia Mesures d’adaptació al canvi climàtic a la muntanya mitjana mediterrània: una guia pràctica es pot consultar en línia i s’estructura en tres parts. La primera tracta l’anàlisi de riscos de la muntanya mitjana mediterrània als impactes del canvi climàtic. La segona part fa un repàs dels resultats de les mesures implementades (recuperació de pastures, optimització/introducció de la vinya, gestió forestal) a tres zones de l’Aragó, Catalunya i La Rioja. Finalment, a l’última part, es proposen altres mesures d’adaptació per a la muntanya mitjana mediterrània.

Mas Marès és una finca agrícola situada al Parc Natural del Cap de Creus. El nostre objectiu en aquestes vinyes no només és treure’n un bon vi, sinó també generar Espais Agraris d’Alt Valor Natural. En els darrers vint any que fa que gestionem aquestes terres, hem fet tot el possible perquè l’agricultura i la natura treballin juntes per crear un paisatge harmònic i sostenible.

Des del primer dia que vam començar a treballar aquí, el 2003, teníem clar que havia arribat a les nostres mans un lloc singular, un balcó al mar, unes vinyes que s’hi aboquen amarant-se de salins i tramuntana, però també una terra plena d’història. Som conscients que hem d’honorar el llegat que la terra ens ofereix, és d’on traiem els fruits més preuats per viure, l’oli, el pa, el vi, l’aigua. Tenim un únic compromís: treballar la terra respectant-la.

Els orígens

Mas Marès està envoltat de monuments megalítics que daten de fa més de cinc mil anys, com el menhir dret a l’entrada de la finca que ens agrada saludar cada cop que venim a veure les vinyes. La terra, les pedres, han estat aquí molt abans que nosaltres i hi continuaran sent quan nosaltres ja no hi siguem. Des del megalític, les mans dels homes i les dones que han treballat aquesta terra han anat configurant el paisatge que avui veiem. La nostra responsabilitat és continuar treballant-la amb la màxima cura, per preservar-ne el paisatge i els ecosistemes de tots els seus habitants.

Abans d’arribar fins aquí, però, cal dir que el paisatge ha patit molts canvis. Les vinyes han format part del paisatge del Cap de Creus des de l’arribada dels grecs. Ara bé, va ser amb l’establiment del monestir de Sant Pere de Rodes, fa mil anys, que es va iniciar la substitució gradual de la vegetació natural per conreus en feixes sostinguts per parets de pedra seca. Això va comportar la construcció de centenars de quilòmetres de feixes i cabanes arreu del massís i la substitució de la vegetació existent, essencialment suredes, per un monocultiu de vinya.

Més tard, amb l’arribada de la fil·loxera, el s. XIX, les vinyes es van abandonar quasi totalment i la vegetació natural va anar recolonitzant el territori. La brolla —vegetació arbustiva baixa, que reneix després dels focs— va ser una de les plantes que va guanyar més terreny.

Un mosaic agroforestal d’alt valor natural

En els últims vint anys, hem intentat recuperar tots aquests elements fins conformar un mosaic agroforestal d’alt valor natural. Primer, intentem que la brolla formi illes entre les diferents vinyes, que serveixen de refugi i lloc de nidificació a diverses espècies que utilitzen les vinyes per alimentar-se. Amb la florida de les estepes, farigoles i caps d’ase a la primavera, i dels brucs a l’hivern, els insectes pol·linitzadors hi troben aliment.

Tot al voltant de la zona on són les vinyes hi ha espais oberts, espais de brolla molt esparsa o prats secs pasturats per les vaques que baixen del Pirineu cada tardor fins la primavera. Aquestes pastures tenen un alt valor ecològic, ja que hi viuen plantes específiques, hi ha abundants insectes i proveeixen llavors que són aliment dels ocells.

En segon lloc, recuperem tant parets de pedra seca, com els suros, les zones de vegetació primigènia i més vulnerable. Per tal de conservar aquests suros, estassem de brolla del sotabosc. Això ajuda que hi hagi zones d’ombra i també zones aptes per a la pastura de les vaques durant uns mesos de l’any.

En aquests ambients oberts, adevesats, hi creixen plantes especialitzades i delicades, com ara diverses espècies d’orquídies, i són també refugi d’insectes i els seus predadors. Als suros hi fan niu alguns ocells, i molts d’altres els fan servir de talaia des d’on canten o espien les seves preses. També a les parets de pedra seca, que n’hem recuperat més de 3.000 m, hi troben refugi entre les seves escletxes molts animals —invertebrats, rèptils, amfibis i petits mamífers—. A més, ajuden a retenir l’aigua i evitar l’erosió dels sòls, per tant ajuden a mantenir l’ecosistema natural al voltant de les vinyes.

Un tallafoc natural

Tot plegat conforma una franja resistent i protectora contra els focs forestals, que són part també d’aquest paisatge. El paisatge conreat i pasturat de Mas Marès actua com a franja de seguretat i protecció cap a la zona urbanitzada de Roses. El conreu ajuda a crear un tallafoc natural, amb poca càrrega de combustible i ajuda a tenir més eines per dominar-lo millor, i aturar-lo. Tal com vam poder comprovar a l’incendi del febrer de 2022.

Totes aquestes actuacions fan de Mas Marès un espai divers i afavoreixen la flora i la fauna salvatges, elements essencials per al manteniment d’un paisatge en mosaic d’alt valor. Amb tota aquesta feinada que portem a cap dia a dia, aconseguim un vins de gran qualitat i sentir que estem cuidant la terra amb la cura que es mereix, amb el compromís que tenim per preservar-la.

Comencem la verema! La calor, la secada, els senglars i totes les variables que coneixeu fan que aquest any sigui especial. La verema s’avança uns dies i ja hem començat a recollir les varietats del pla i també el lledoner roig de Mas Marès.

Arriba l’agost, els dies són més curts i sembla que la calor ens dona una treva, almenys a les nits. Tot i això, les altes temperatures del mes de juliol i la secada que patim –no plou amb força des de fa molts mesos– han fet que excepcionalment aquest any hàgim hagut d’avançar la verema ben bé una setmana.

Diem excepcionalment, però sabem que aquesta realitat pot ser la tònica general en els anys que vindran. El canvi climàtic és imparable i sentim que hem d’adaptar-nos-hi el millor que puguem. Avançar en una gestió integrada del territori, que tingui en compte la climatologia, la conservació dels sòls i el fràgil equilibri dels ecosistemes, afavorirà que puguem treure’n fruits també en el futur. És per això que, des que vam iniciar el projecte de Mas Marès, vam decidir que faríem tots els possibles per preservar el llegat que com a humans hem rebut de la natura. Terres a prop del mar, amb arbustos baixos, suredes i ara també vinyes que afavoreixen el control i la protecció d’espècies úniques del Cap de Creus.

En aquestes terres on es basteix el projecte més personal de l’Anna Espelt és on fa uns anys vam plantar lledoner roig, amb empelts de les vinyes velles de Rabós. Aquesta setmana és el raïm que comencem a collir, una varietat local de garnatxa que és rosada. Plantar varietats locals és de fa un temps la decisió més adequada al nostre terrer: estan més adaptades al territori i per tant necessitaran menys aigua i aguantaran el vent.

Varietats empordaneses, terrers únics i una verema que tot just comença. Feliç verema a tothom!

Lleugerament abans que altres anys, les vinyes comencen a verolar. El canvi de color dels raïms es dona quan comença l’última fase de maduració del fruit. Quan les vinyes verolen toca esperar i contemplar tots els colors. 

L’any passat us explicàvem les petites diferències en el temps de verol dels diferents terrers que cuidem. Estem segures que aquest any la progressió de verol des dels terrers més al pla fins als d’altitud més alta així serà semblant a grans trets.

Ara bé, les altes temperatures d’aquests dies i la manca de pluja, ens fan sospitar que tot el procés de maduració s’està avançant lleugerament. Conscients que aturar el canvi climàtic no és a les nostres mans, intentem estudiar quins són els canvis bruscs que l’emergència climàtica està provocant. Les conclusions a les quals arribem és que les varietats locals són més resilients a les altes temperatures, a la sequera, al vent. Per tant, també són les que amb menys esforç podran viure felices als nostres terrers.

El verol arriba, de mica en mica, però de forma uniforme. La feina viticultora està feta, de moment. Ara que les vinyes verolen només queda esperar que tot segueixi el seu curs i en poques setmanes poder collir aquests fruits saborosos.

S’acosta el final del cicle de la vinya, ja tenim baies ben poblades i esperant que tot segueixi el seu curs. Fem un balanç abans de verema d’aquest any intens.

Encarem aquesta verema amb ganes de fer repàs dels últims mesos. Hem treballat de valent i hem rebut el suport de visites tan espectaculars com la de Jancis Robinson el setembre. Tenim vuit generacions de viticultors i viticultores al darrere, que ens donen força, però sempre hi ha lloc per innovar. Ara, amb vint-i-un anys de celler, sentim que obrim una etapa de maduresa i consolidació. Anem fent realitat el nostre somni de fer vi pensant en el territori i amb una gestió sostenible dels recursos.

La nostra gestió integral de les vinyes intenta cuidar la biodiversitat de la zona. Afavorir la preservació i la millora de la biodiversitat és ara mateix la pedra angular del nostre projecte. Després de l’incendi a Mas Marès, el mes de febrer, hem tingut una prova (que mai havíem desitjat) de la bona feina fet al Cap de Creus. Aquest projecte de mosaic mediterrani, un sistema de gestió agrícola que combina diferents tipus de zones agrícoles (pastures, vinyes i zones d’alta protecció) s’ha demostrat la millor prevenció contra els incendis.

Reconeixements i feina pendent

Al cap i a la fi, intentem que els nostres vins siguin una expressió de petits trossos de paisatge empordanès. Aquest és el territori que cuidem de forma conscient. No podríem fer-ho d’una altra manera. La recompensa d’aquesta feina feta durant anys s’ha vist reconeguda aquests darrers mesos pels premis rebuts. En primer lloc, Pla de Tudela – Anna Espelt (Millor Picapoll Blanc segons La Guia de Vins de Catalunya 2022). Després va ser el torn de Les Elies (Medalla d’Or al concurs Grenaches du Monde 2022). Recentment, les medalles de plata dels premis internacionals Decanter 2022 per a Coma Bruna (100% carinyena) i Lledoner Roig (100% lledoner roig).

Finalment, la visita d’en Dylan Grigg, expert en viticultura, aquesta primavera, ens ha ajudat a fer una reflexió panoràmica de tot el que hem avançat. Hem fet molta feina en varietats locals, en resiliència, en rempelts a partir de barbats, en vinyes en vas. També ens ha servit per fer una parada i constatar tot el que ens queda per fer. A poc a poc anem fent camí!

La gestió integral del territori requereix de molta observació, entendre la terra en les seves circumstàncies. En aquests darrers anys hem vist que la viticultura que la terra mereix és sostenible, integrada i regenerativa. Una manera de fer que ens confirma que només si treballem la terra amb amor i respecte podrem continuar traient-ne fruits.

L’últim incendi del mes de febrer, que va cremar unes quantes hectàrees de pastures i matolls al Cap de Creus, va confirmar una cosa que feia temps que intuíem, però que encara no havíem pogut comprovar. Una gestió integral del territori és l’única manera que tenim perquè l’acció humana vagi a favor de la biodiversitat.

A Catalunya la massa forestal no para de créixer, per l’abandonament de pastures i terres de conreu. Tenim grans boscos i al mateix temps això no sempre és sinònim d’una gran diversitat i sí, d’un major risc d’incendis. És una de les primeres coses que vam aprendre quan vam començar a plantar vinya al Cap de Creus i en planificàvem la distribució amb els tècnics del Parc Natural. Calia una gestió que afavorís la biodiversitat de la zona, en especial la protecció de zones que eren i són hàbitat d’espècies protegides.

MIDMACC: recerca en viticultura, erosió i canvi climàtic

Per la nostra banda, la biodiversitat ens podia jugar a favor, ho intuíem, Ara ho sabem. La convivència de diferents espècies, algunes introduïdes per la mà humana, com les vaques o el xoriguer petit, altres que hi són des de fa més temps de forma natural, ajuda a que el cercle virtuós continuï funcionant. Tot contribueix a la riquesa dels sòls i la seva preservació. De fet, hem continuat treballant amb estudis científics i de recerca com l’estudi MIDMACC del grup de recerca CREAF de la UAB en què s’ha analitzat els diferents factors que incideixen en la vulnerabilitat dels sòls de mitjana muntanya, amb especial atenció al canvi climàtic i els seus efectes. Aquesta setmana hem participat en unes jornades organitzades per aquest grup de recerca per explicar la nostra experiència després del foc del mes de febrer.

En definitiva, la viticultura que la terra es mereix ha de tenir en compte que forma part d’un sistema molt més ampli que ha de respectar. També les parets de pedra seca construïdes fa més d’un segle i reconstruïdes ara, són part del cicle. També les vinyes, una part més de tot aquest espai gestionat de forma integrada, holística. Cap element hi és sobrer, tots juguen a favor del territori.

Ja tenim aquí el Vívid amb dues activitats Natura a les vinyes Espelt i Vins i Paisatges al Cap de Creus. Aquestes són les activitats que hem preparat per al festival de l’enoturisme a l’Empordà durant el mes d’abril. El vi es fa a la terra. Vine a tastar vins Espelt mentre descobrim la natura que ens envolta.

Espelt Viticultors presenta dues activitats al Vívid, el festival de l’enoturisme a l’Empordà que té lloc durant el mes d’abril.

La primera activitat és una passejada per les vinyes de Mas Marés per conèixer la gestió del territori a través de sistemes agraris d’alt valor natural, un mosaic que protegeix i assegura la biodiversitat de la zona. Coneixerem la zona de Mas Marés i Pla de Gates, recent afectada per un incendi forestal que es va aturar gràcies a la gestió integrada que fem d’aquestes terres. A més descobrirem la fauna i flora que hi conviuen de forma harmònica i que ens fan conscients perquè cal tenir cura del territori, el llegat més preuat que tenim.

La segona activitat la fem amb la col·laboració de la IAEDEN (Institució Alt-Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura) i en ella us conviden a fer un itinerari a peu per les vinyes de Vilajuïga per descobrir tots els tresors naturals que s’hi amaguen en el marc del Festival Vívid. Amb l’ornitòleg David Ibáñez, i en plena època de migració de les aus, tindrem la possibilitat d’observar ocells que retornen de les terres càlides després de l’hivern. També identificarem plantes aromàtiques que conviuen entre els ceps, i si tenim sort llúdrigues!

Durant les dues passejades amb l’Anna Espelt, directora d’Espelt Viticultors, tastarem vins que provenen de les vinyes que anirem recorrent, i que amb tanta cura l’Anna i el seu equip treballen perquè tinguin tota aquesta riquesa natural. Al final de l’itinerari de Natura a les vinyes també podrem maridar-los amb una taula de formatges de proximitat de la botiga Abricoc.

Dades pràctiques activitats:

Vins i paisatges del Cap de Creus

• Passejada de natura i tast
• Dissabte, 9 d’abril
• 10 h
• Mas Marés
• 15 €
• Inscripcions al web del Festival Vívid

Natura a les vinyes Espelt

• Passejada de natura, tast i degustació de formatges
• Dissabte, 30 d’abril
• 18 h
• Vilajuïga
• 32 €
• Inscripcions al web del Festival Vívid